Josep Iglésies i Fort

Reus, 1902 – Barcelona, 1986

Soci Fundador i Honorari  ·  Membre Numerari de l’IEC  ·  Secretari de la Societat (1935/36)  ·  Secretari de la Societat (1948/63)  ·  President de la Societat (1970/72)  ·  Delegat de l’IEC a la Junta (1981/86)

Nasqué a Reus el 1902. Els seus pares procedien de Santpedor (Bages) i de no gaire temps enrere s’havien instal•lat al Baix Camp per a muntar un negoci de teixits. Josep n’heretà una petita fàbrica tèxtil a la Riba (Alt Camp). Aquest fet l’obligà a interrompre uns estudis de dret a Barcelona, iniciats sense convicció, i l’any 1923 s’establí a la Riba a dirigir la fàbrica. Però passava els caps de setmana d’excursió per les muntanyes que envolten el Camp de Tarragona, i les hores lliures a Reus, sobretot al Centre de Lectura, on es formà com a autodidacte i es desvetllaren les seves vocacions de lletraferit. Començà a publicar el 1926 i no parà -mentre li deixaren fer-ho- fins que, després de mort, aparegueren els darrers treballs que havia deixat a punt.

L’adveniment de la República l’agafà casat de poc amb Maria, filla del gran científic Eduard Fontseré. És aleshores quan començà a sovintejar les seves estades a Barcelona sense deixar la direcció del negoci familiar a la Riba. A més d’establir-hi nombroses coneixences, la de Pau Vila al Centre Excursionista de Catalunya al capdavant, també ho aprofità per a llicenciar-se d’advocat en només dos anys. No exerciria pas mai la jurisprudència. Provà la política activa i optà a un escó de diputat per Acció Catalana. “Però la fortuna li fou adversa, la qual cosa afavorí la geografia i, en general, la cultura catalana”, destaca Joan Rebagliato.

Engrescat per Vila i aconduït pel seu sogre, Iglésies s’orientà decididament vers els estudis geogràfics sense renunciar, però, a provatures historiogràfiques i de creació literària. Ja tenia prestigi de comarcalista, i el 1931 fou cridat a integrar-se en la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya, presidida per Pau Vila, i de la qual ell fou elegit secretari. El 1935, a proposta de Fontserè, la Secció de Ciències de l’IEC acollí una nova filial, la Societat Catalana de Geografia, de la qual també fou president Pau Vila, i secretari, Josep Iglésies. Encara el 1938, en plena Guerra Civil i a punt de ser mobilitzat, col•laborà en els Elements de Geografia, obra escolar de Fontserè, amb la redacció dels capítols dedicats a Catalunya i a Espanya.

El 1939, en hores foscants, la família Iglésies s’instal•là a Barcelona, on Josep podia passar mig desapercebut bo i fent escapades fins a la Riba per menar la fàbrica. És aleshores quan, sobreposada a les línies de treball iniciades abans de l’ensulsiada, enceta la que podríem anomenar com demogràfica. Passaria anys copiant, amb paciència de benedictí, els noms i les xifres dels fogatges de Catalunya als arxius barcelonins i madrilenys. Obra callada i de testimoni que, sortosament, seria publicada temps a venir. Tanmateix, Iglésies maldà ben aviat per aplegar de bell nou els cenacles intel•lectuals barcelonins de la seva coneixença. A mitjans dels anys quaranta organitzava lectures poètiques al seu domicili del passatge Permanyer, així com el posava a disposició de l’IEC per a les seves reunions científiques. Des de 1947, i fins ben entrats els anys seixanta, la Societat Catalana de Geografia hi disposà d’un aixopluc discret per a donar continuïtat a les seves conferències. Sense la sol•licitud i la tenacitat de Josep Iglésies és ben segur que en aquells anys la Societat no hagués cantat ni gall ni gallina i qui sap quant temps hagués trigat a ressorgir.

El 1950, Iglésies, considerant potser que ja havia pres les mides al règim, les volgué eixamplar, almenys en l’ordre territorial. Se’n sortí a organitzar les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos, amb periodicitat anyal, la primera de les quals se celebrà a Martorell aquell mateix any. Aquestes Assemblees han constituït ben bé fins avui una eina molt efectiva per aplegar, estimular i orientar els erudits i els estudiosos locals, posant-los en contacte amb els que tenien accés fàcil als centres universitaris de Barcelona. A més d’una producció editorial renovada en els camps de la delimitació territorial, de l’excursionisme, els anys cinquanta veieren l’aparició de les primeres grans obres de compilació de les fonts de la demografia catalana antiga.

Però per sobre de tot, d’aquell decenni dels cinquanta cal destacar la seva participació en la magna Geografia de Catalunya, editada per AEDOS i dirigida per Solé Sabarís. Iglésies fou un dels quatre membres del consell de redacció. En el volum general (1958-1963) reeixí amb els capítols dedicats a la població i a la geografia urbana, i en el tercer (1968-1974) hi redactà com a expert les comarques de la Ribera d’Ebre, el Priorat, la Conca de Barberà, el Camp de Tarragona i l’Anoia.

El 1960 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona amb un discurs aprofitat després per tots els demògrafs, geògrafs i historiadors del país: El movimiento demográfico de Cataluña en los últimos cien años. Durant més de vint-i-cinc anys maldaria i reeixiria a elevar el fons i el to de la biblioteca d’aquell centre bicentenari. Mentrestant, publicaria una munió de treballs en la que seria l’etapa més prolífica de la seva vida. Només cal recordar que dels vuitanta-vuit llibres que va signar, sense comptar les recopilacions de fogatges in extenso, seixanta-un vegeren la llum durant el franquisme per només dotze de l’etapa anterior. “La maduresa d’Iglésies, esperonada per les dificultats, féu miracles!” recorda Rebagliato. De les obres publicades en la recta final de la seva trajectòria cal destacar-ne tres: la direcció de l’Enciclopèdia de l’Excursionisme (1962), publicada per Rafael Dalmau, editor amb el qual tan de tracte va tenir; La crisi agrària de 1879-1900. La fil·loxera a Catalunya (1968) a la col·lecció ‘A l’abast’ d’Edicions 62; i El Cens del Comte de Floridablanca (1969-1970) editada per la benemèrita Fundació Vives Casajuana.

També fou sol·licitat per a encapçalar diverses entitats. Acceptà il·lusionat la presidència de la Societat Catalana de Geografia (1970) amb l’únic afany de servir-la i, com va assenyalar Lluís Casassas, per sobre de qualsevol interès de protagonisme. Ben aviat, el 1972, hagué de deixar aquest càrrec, tot just encetat, per imperatius reglamentaris: era incompatible amb el de Membre Numerari de l’Institut d’Estudis Catalans que aquesta institució li havia conferit l’any abans. Josep Iglésies traspassà a Barcelona l’any 1986.

[He redactat aquesta semblança en base a un enfilall d’extractes i interpolacions provinents dels textos següents: Cuadros, Ignasi; Durà, Antoni: “Josep Iglésies, una via singular de treball i d’estudi”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 13-14 (1987-1988), pp. 19-24. Rebagliato, Joan: “Josep Iglésies, el darrer geògraf eixit de l’excursionisme”, Revista de Catalunya, 181 (febrer de 2003), pp. 3-10. Així mateix, he tingut present diverses anècdotes contades pel matrimoni Iglésies/ Fontserè. Per una banda, pel mateix Josep Iglésies en la conversa, gravada en vídeo, que va mantenir amb Ma. Dolors Garcia i Ramon i Joan Nogué poc abans de la seva mort [transcrita i publicada a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 19 (1989), pp. 11-16] i, per altra banda, en els records de Maria Fontserè , la versió manuscrita dels quals es troba dipositada a l’Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya. / Pau Alegre, novembre de 2003]

---

Citat a les semblances de: Joan Grases · Jaume Busqué · Joan Rebagliato · Víctor Bouvier · Pere Blasi · Ramon Amigó · Antoni Borràs · Josep Parunella · Lluís Faraudo de Saint-Germain · Gonçal Lax · Josep Barrillon · Pierre Deffontaines · Eduard Fontserè · Lluís Casassas · Lluís Solé · Pau Vila · Salvador Llobet · Artur Bladé · Ignasi Ma. Colomer · Magí Travesset

---

Citat a les ressenyes de:

• Lostanlen (2015): Pierre Deffontaines. Journal de guerre, 1939-1944
• Reparaz (1928): La Plana de Vic
• Vila (1937, 1977): La Divisió Territorial de Catalunya
• Blasi (1954): Les terres catalanes
• Amigó (1957): Els topònims de la ciutat i el terme de Reus
• Solé (1958): Geografia de Catalunya I
• Girona (1961): L’Alta Garrotxa
• Vilar (1966): Catalunya dins l’Espanya Moderna III
• Fontserè (1977): Dos mots de comiat als estudiants catalans
• Cabeza (1979): Geografia de Catalunya. Aspecte físic
• DDAA (1979): Aportacions en homenatge al geògraf Salvador Llobet
• Vila (1980): La casa rural a Catalunya
• Carreras (1980): Geografia humana
• Lluch; Nel·lo (1983): La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya
• Tort (1984): Per la vall del Segre
• Aldomà; Pujadas (1987): El Solsonès
• Nogueira; Tort (1991): Les Garrigues
• Casassas; Mendizàbal (1991): L’Alt Penedès
• Garcia; Nogué; Albet (1992): La práctica de la geografía en España (1940-1990)
• Martí (1994): L’excursionisme científic
• Amigó (1995): Siurana de Prades
• Borbonet; Sanglas (1999): Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc
• Amigó (1999): Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia
• Vilagrasa (2000): Transformacions territorials a Catalunya (segles XIX-XX)
• Tort (2002): La toponímia del Baix Camp
• Nel·lo (2003): Lletres de batalla
• Burgueño (2003): Història de la Divisió Comarcal
• Tort (2004): Pau Vila. L’esperit de la terra
• Amigó (2006): La Mussara, un vell afecte
• DDAA (2007): L’estany d’Ivars i Vila-sana
• Burgueño (2008): El mapa com a llenguatge geogràfic
• Coll; Amigó (2010): Onomàstica del terme municipal de Pratdip
• Amigó (2011): Onomàstica i llenguatge. De cap a cap del país.
• Roma; Barnadas (2012): Seduït per valls i cims
• Saladié; López (2014): Els paisatges de l’Alt Camp

---

Triat i garbellat a les planes:

• De la sortida d’estudi a Reus
• La població en la Geografia de l’AEDOS
• La Geografia de Catalunya AEDOS fa cinquanta anys II
• La Geografia de Catalunya AEDOS fa cinquanta anys
• L’homenatge a Pau Vila en fer noranta anys (1971)
• Toponímia de l’Aleixar i del seu terme (1959)
• En el traspàs d’Albert Manent
• Acte d’homenatge a Rafael Patxot a l’IEC
• Les iniciatives estroncades i les voluntats que perduraren
• El blat i la població a Cerdanya al segle XVIII
• De l’homenatge a Josep de C. Serra i Ràfols a l’IEC
• La conquesta de l’Orinoco i el capità Fèlix Cardona
• De les conferències furtives de la SCG a ca n’Iglésies
• Els vents de tramuntana i de mestral a Catalunya (1947)
• L’ajuda als immigrants segons Joan Grases (1951)
• De quan mestre Vila conegué el patró Blanchard i…
• Notícia de la sessió inaugural de la SCG (1935)
• A la descoberta de la serra de Cardó
• De l’homenatge a Josep Iglésies de 1979
• La catalanitat de la terra ferma : la vindicació de 1967
• Del debat d’un article sobre el Delta de l’Ebre
• El projecte d’expedició transafricana de 1936
• De l’acte d’homenatge a Marc-Aureli Vila
• Lluís Solé i Sabarís en el record
• Una ascensió emblemàtica : el Canigó
• IIcCG : De l’acte de clausura
• La secció de Geografia del CEC fa cent anys
• La Baixa Segarra també és comarca
• Paisatges culturals de Catalunya
• Geografia d’espardenya per les serres del Mestral
• De teixidor a Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
• Recerca i país: l’aportació de la geografia
• Del paradís a la nació : la muntanya a Catalunya
• Atorgada la Creu de Sant Jordi a Pilar Benejam
• Els geògrafs en la historiografia catalana
• Homenatge al CEC : Iglésies, Torras i Arabia
• Fa vint-i-cinc anys a la Cerdanya… : identitats
• Fa vint-i-cinc anys a la Cerdanya… : foto i identitats

---

Li hem ressenyat:

• Les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena (Reus: Ricard Ferreter i Gili, 1929) efectuat amb Joaquim Santasusagna.
• Delimitació del Camp de Tarragona. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1929.
• El Priorat. L’extensió de la comarca natural. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera – Centre de Lectura, 1930
• La crisi agrària de 1879-1900. Barcelona: Edicions 62, 1968.
• “La població”, “El Comerç”, “Les comunicacions” i “Geografia urbana”, seccions de la Geografia de Catalunya I (Barcelona: Aedos, 1958), dirigida per Ll. Solé i Sabarís. Ressenya d’Enric Lluch (1964).
• Elements de Geografia . Barcelona: Gustau Gili, 1938, com a col·laborador d’Eduard Fontserè. Ressenya de P. Vila (1938).
• Pere Gil S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2002.
• Enciclopèdia de l’excursionisme. Barcelona: Rafael Dalmau, 1965.
• Distribució comarcal de la població catalana a la primera meitat del segle XVI. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 1957.
• La població catalana al primer quart del segle XVIII. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 1959.