Barcelona 1889 – 1980

Antic soci · Comptador de la Societat (1948/66) · Tresorer de la Societat (1967/69)

Mestre i deixeble de Joan Bardina. Rere exercir el magisteri en diversos centres (escoles del districte VI, al carrer del Carme tocant al Pedró; la Vanguàrdia Obrera, a Horta; i la Casa de la Caritat), entrà a l’Escola Catalana Mossèn Cinto (fundada en 1904), antecedent, amb l’Escola Horaciana de Pau Vila i l’Escola de Mestres de Joan Bardina, de la Mútua Escolar Blanquerna. Hi féu de director i recollí el Primer Premi del Concurs d’Escoles de la Mancomunitat concedit per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana pels mètodes seguits per a l’ensenyament del llenguatge i la història de Catalunya. Clausurat aquest col·legi en 1923 quan la dictadura de Primo de Rivera, passà per altres centres, com ara l’acadèmia Monturiol, dirigida aquesta per Pau Vila, fins anar a raure a la Mútua Escolar Blanquerna, a les ordres d’Alexandre Galí, on es féu càrrec de la direcció del batxillerat (1927-31). Posteriorment, treballà per a l’Ajuntament de Barcelona, al grup escolar Ignasi Iglésias de Sant Andreu, fins que esdevingué professor a les Escoles Montessori (1933) i director a l’Escola del Bosc.

Parunella fou un membre molt actiu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), entitat de la qual fou vicepresident. En 1923, hi dictà un cicle de sis conferències sobre l’Evolució del concepte d’educació. Posteriorment hi impartí d’altres conferències sobre temes d’educació i cursos de gramàtica castellana. En 1925 féu de professor de Geografia General i Comercial al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). En 1932, des de l’AEP, participà en l’organització d’un Congrés d’Educació General, on presentaren ponències Rosa Sensat, Alexandre Galí i ell mateix. Entre 1931 i 1936, fou professor dels cursos d’estiu de l’Escola del Treball. En anys de guerra (1937-39), s’encarregà de les assignatures de Geografia General i Geografia Comercial del Mediterrani a l’Institut de Ciències Econòmiques.

Josep Parunella fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC), on llegí conferències, compartí el curs d’estiu Llenguatge i pensament (1938) amb Pompeu FabraRovira i Virgili, Alexandre Galí i Carles Riba. També participà en el Primer Congrés Nacional de l’APEC (abril de 1936), on coincidí amb ponents com Pere Babot i Pau VilaParunella s’encarregà de la ponència Les actuals organitzacions escolars de la Protectora. Com haurien d’organitzar-se les noves. En aquesta època publicà una monografia sobre els estudis de les escoles locals de comerç, premiada pel Centre de Dependents de Sabadell.

La seva activitat com a pedagog no es reduí a l’AEP, l’APEC i les diverses escoles on féu de mestre. El 1931 dirigí unes Recerques sobre la pedagogia contemporània a Catalunya, des del Consell de Pedagogia. El 1935, féu classes de gramàtica i francès a l’Associació de Comptables de Catalunya. En 1937, contribuí a fundar la Biblioteca per a Infants Apel·les Mestres, situada en una casa de la Confraria de la Sang, a la plaça del Pi. Pronuncià conferències en aquesta i d’altres biblioteques per a la canalla i col·laborà en emissions radiofòniques de Ràdio Associació de Catalunya, on s’encarregava de l’espai infantil Lliçonetes d’Història de Catalunya, adaptades per Palestra.

Rere la guerra, fou suspès de feina i sou durant mig any, temps que ocupà fent algunes classes particulars, com ara a un jove Joaquim Cabeza, a qui preparà de franc per entrar a l’Escola del Treball. Acabada la sanció, es reincorporà a la plaça de mestre de l’escola Ignasi Iglésies, on treballà fins la jubilació en 1959. En aquesta època, Parunella fou un dels membres més actius de la Societat Catalana de Geografia, present a les reunions clandestines del passatge de Permanyer i sempre a prop del seu amic Josep Iglésies; en les primeres juntes de govern, rere la reorganització de la Societat, ocupà els càrrecs de comptador (1948-66) i tresorer (1967-69). [Enric Bertran]

Text redactat a partir de l’hemeroteca de La Vanguardia i dels records de Joaquim Cabeza i de M. Dolors Parunella Ribas, qui ens facilità valuoses informacions del seu pare, preses al dictat en 1972. L’abril de 1980, Josep Iglésies dissertà a la Societat sobre Parunella, l’home i el geògraf. Homenatge pòstum a Josep Parunella i Eulàlia. Per dissort no en tenim informació.

 

Aportacions

Cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana dibuixat per Josep Obiols (1919).

1960 Dissertà sobre el tema: “El profit immediat en els estudis geogràfics actuals.” [30 de març].
1957 Dissertà sobre el tema: “Crítica de la indústria catalana.” [14 d’abril].


Citat a les semblances de: Tomàs Iduarte


Citat a les ressenyes de:

  • Blasi (1954): Les terres catalanes
  • Cabeza (1979): Geografia de Catalunya. Aspecte físic

Triat i garbellat a les planes:

  • Notícia de la sessió inaugural de la SCG (1935)