Nit de la geografia : 3 activitats “Fem el cim” : Matadepera, coordinada per Albert PÈLACHS [6 d’abril de 2018]
El proppassat divendres 6 d’abril, una vintena d’associats i simpatitzants de la Societat Catalana de Geografia van fer cap a Matadepera a quarts de set de la tarda. Responien així a una convocatòria europea anomenada “Nit de la Geografia”, la qual tenia com a objectiu principal, en aquell indret, l’ascensió al cim de la Mola (1.103 metres d’altitud) i, després d’un bon sopar, el corresponent descens.
L’excursió, a peu, va començar als dipòsits de Matadepera per anar a buscar, tot seguit, el camí dels Monjos. Durant la pujada, encara amb prou llum natural, l’AnnaBadia féu una breu intervenció tot destacant la importància de l’espai natural protegit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, tot descrivint els seus límits en relació amb la urbanització difusa de Matadepera i la plana vallesana entre Sabadell i Terrassa. Van ser uns comentaris fets en la perspectiva de la seva recerca geogràfica actual, en la qual tracta els canvis en els usos del sòl i el risc d’incendis forestals a Catalunya, amb Matadepera com a un dels seus punts de control, de manera que l’explicació venia prou a tomb. L’enfosquiment progressiu experimentat durant l’ascensió no va impedir la contemplació d’altres vistes de capvespre tanmateix aclaridores dels fenòmens d’urbanització. Posem per cas: Castellar del Vallès, el Puig de la Creu i Sant Llorenç Savall, parant compte, gairebé en clarobscur, de la vegetació pròpia del camí i admirant la feina del porc senglar en alguns trams del recorregut. El camí, tan fressat, i la diligència del grup ens van permetre fer el cim una mica abans de les nou del vespre, amb el temps just per admirar la roda d’orientació geogràfica abans de refer-nos amb un merescut sopar al restaurant que hi ha al costat del monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. Des de taula estant, badant per les finestres del menjador, vam veure com s’il·luminava el Vallès, i aquells límits difusos que havíem descrit a la pujada es concretaven, a poc a poc, com a separadors resplendents entre l’urbà i el rural. Cap a les onze, amb la panxa plena i abans de refer el mateix camí per a la baixada, la circumval·lació sencera del monestir va servir perquè l’Albert Pèlachs fes algunes reflexions breus en relació amb la contaminació lluminosa i el paper de la geografia en la gestió del territori i la foscor.
L’explicació es basà en tres idees al voltant de la nit:
1) La primera idea es va fonamentar en el llibre La luz de la ciudad, les aportacions del qual es comprenien del tot des del cim de la Mola en aquella hora més que foscant. Així, en observar les llums de l’expansió territorial de les àrees urbanes, va quedar ben palès el contrast lluminós diferenciat en funció de si guaitàvem cap a l’aglomeració barcelonina i vallesana o si ho fèiem, per contra, en direcció cap al Bages, bo i deixant anar la mirada fins a la foscor de la zona prepirinenca, amb l’excepció d’algun illot lluminós esvaït, com el de la plana de Vic, la qual vam poder observar no sense alguns dubtes d’identificació. En resum, els límits de l’expansió urbana és dibuixen més bé de nit.
2) La segona idea era basada en els mapes de contaminació lluminosa (o lumínica) disponibles al Departament de Territori i Sostenibilitat aprofitant que ens trobàvem en un Parc Natural. I és que des de l’any 2012, la Direcció General de Qualitat Ambiental avalua la qualitat del cel nocturn d’aquests indrets i altres espais d’interès natural. La mesura es fa en base al “flux lluminós procedent del cel per unitat de superfície i d’angle sòlid”. I per això, els resultats “s’expressen en unitats de magnituds per segon d’arc al quadrat (mag.arcsec-2). Aquestes unitats indiquen un cel més fosc -i per tant més proper a les condicions naturals- quant més elevats són els valors obtinguts” (vegeu: mediambient.gencat.cat).
Al voltant de la Mola vam poder constatar el significat dels mapes de brillantor del cel, els quals donaven al nostre camí de pujada i baixada, en el millor dels casos, una qualitat moderada. El mateix mapa indica que per trobar una qualitat excel·lent o molt bona cal anar, sobretot, a l’extrem oriental del Cadí, entre l’Alt Urgell i el Solsonès o al voltant d’espais naturals entre la Noguera i el Pallars Jussà, com el Montsec, o altres zones de l’Alta Ribagorça en el límit amb l’Aragó i entre el Pont de Suert i Senterada. En aquest sentit es va mencionar la recent “bandera blava” obtinguda pel poble de Saldes, reconegut amb el segell d’Espai amb Cel Nocturn de Qualitat (ECNQ). En síntesi, la Mola ens va servir per veure que els espais naturals protegits propers a les grans aglomeracions urbanes són llocs poc favorables per visionar de forma excel·lent el cel de nit.
3) La tercera idea provenia d’una visita feta fa anys al museu de les papallones Catalunya, lloc en el qual se’ns havia alertat de les pertorbacions de la llum i dels municipis poc sensibles a la vida nocturna, és a dir, tota aquella “vida animal” adaptada a la foscor. En aquest sentit, es va voler destacar la complexitat dels sistemes nocturns i els riscos associats. Com que no hi havia temps per més es va recomanar la lectura de les reflexions fetes des del Museu el 29 de juliol de 1998 (www.papallones.net/arxius/Biodivers.pdf) i les aportacions complementàries de la tardor del 2014 (www.papallones.net/arxius/Biodivers-II.pdf). En quatre paraules, vénen a dir que la contaminació lluminosa pertorba les condicions naturals del medi nocturn i poden afectar els ecosistemes sencers en la seva biodiversitat.
Abans d’enfilar la baixada, hi va haver temps per a una darrera reflexió sobre la planificació i la gestió dels espais naturals protegits des de la geografia, ja que sempre s’han fet pensant en l’ambient diürn i poques vegades en el nocturn. Temes com els de les rutes nocturnes, les curses d’orientació de nit o l’astroturisme, són alguns dels reclams que cada vegada atrauen més públic i que s’haurien de tractar des de la gestió de la mobilitat o del turisme rural, fenòmens dels quals la geografia no se n’hauria de desentendre. Nosaltres amb la pujada i baixada a la Mola, vam ser un bon exemple d’aquestes pràctiques i vam poder pensar i reflexionar sobre si les necessitats de gestió de l’entorn natural són iguals de dia que de nit. Va ser una bona experiència i procurarem millorar-la l’any vinent.
Visca La Nit de la Geografia!
Vegeu també: Nit de la geografia 2018 “En un poble aperduat” i “Birres geogràfiques“.
[Albert Pèlachs, autor també de la fotografia]Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Pèlachs Mañosa, Albert (2018): “La Nit de la Geografia : tot fent el cim, notícia de l’activitat de la SCG (Matadepera, 6 d’abril de 2018)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG,<https://scgeo.iec.cat/nit-de-la-geografia-fem-el-cim/>