Nit de la geografia : 3 activitats “En un nucli aperduat: Castelló”, coordinada per Josep OLIVERAS [6 d’abril de 2018]
El passat 6 d’abril, divendres, trenta-cinc persones ens retrobàrem, a partir de les cinc de la tarda, al poble abandonat de Castelló. dins el terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, a uns 45 quilòmetres de Tarragona i dins la vall del riu Llastres. Entre els assistents hi havia alguns professors i professores de Geografia, uns pocs alumnes, un grup d’antics alumnes del grau i del màster, algun d’ells amb la seva parella, i uns veïns del nucli de Vandellòs involucrats en la reconstrucció de Castelló.
L’antic agregat de Castelló té els seus orígens en una torre-castell medieval del segle XII, per controlar el pas de la vall que permet comunicar el mar amb la vall de l’Ebre. El 1515 hi havia sis cases, i l’any 1900 arribà a tenir 142 habitants, amb 25 cases, 6 pallisses, 3 corrals, 3 eres i una bassa pel bestiar. El poble, sense aigua corrent ni electricitat, quedà despoblat als inicis dels anys cinquanta del segle passat, i els seus habitants s’escamparen pel nucli de l’Hospitalet, Reus, Tarragona i altres poblacions costaneres que començaven a rebre turistes i estiuejants. La vida pagesa a Castelló, als peus d’un amfiteatre (390 m d’altitud) dominat per la serra dels Dedalts, era realment dura i els seus habitants havien de sobreviure a base dels recursos del bosc, la caça, la ramaderia ovina, una mica d’aviram i la pràctica de l’agricultura mediterrània.
Deshabitat el poble, als inicis dels anys noranta, un grup de joves de Vandellòs, que va fer del nucli abandonat el seu quarter general, es va proposar reconstruir-lo, per poder-hi fer un pessebre vivent i també per poder-lo dedicar a activitats culturals i educatives. El 1998 crearen l’associació Masia Castelló i demanaren als propietaris de les cases derruïdes la seva cessió, per poder-les refer i passar a ser propietat de l’entitat. Han refet parcialment diferents parts del poble i s’hi ha portat llum i aigua amb l’ajut de l’Ajuntament. Han reconstruït totalment quatre cases i ara disposen de 12 cases en propietat.
A Vandellòs ens reberen diferents membres de la Junta de l’Associació amb el seu president, Santi Nomen, que ens donaren la benvinguda. El professor de la URV i un dels pioners de la restauració del poble, Sergi Saladié, explicà el despoblament d’aquells pobles de muntanya i el gènere de vida que hi havia abans de l’abandonament. Tot seguit, l’alumna Alba Font exposà el seu treball de pràctiques consistent en la formulació d’un pla especial per al nucli de Castelló, treball que ha servit per identificar totes les cases i altres espais lligats amb les activitats agràries i situats en sòl no urbanitzable, a fi de facilitar-ne la reconstrucció i rehabilitació, així com millorar i protegir el medi natural i el paisatge.
Després de les explicacions i junt amb alguns altres pioners del projecte es va fer una passejada pel poble, explicant les característiques de les cases i de la vida d’aquell racó de món, podent veure per dins la casa de la família més rica, amb la seva cisterna, cuina, dipòsit de les cendres, comuna, habitacions, etc., altres cases menys importants i de menys superfície, i les cases refetes.
A les nou ben tocades anàrem a sopar a una de les cases on s’havia preparat una menjada a base de pa torrat amb tomàquet, oli, sal, i all per qui en volgués, acompanyat d’unes bones llonganisses a la brasa, fruita, bon vi i altres begudes, cafès, i alguna altra beguda extra.
Després del sopar s’inicià un llarg debat sobre les possibilitats que aquella actuació de joves donats a emprendre l’aventura, podia tenir en el futur, ara que ja no són tan joves. El seu objectiu és que tot aquell esforç per rescatar un poble en benefici de la comunitat pugui servir pel manteniment d’activitats que ajudin al desenvolupament local de Vandellós. El debat farcit d’experiències, no totes positives, problemes legals i voluntat de cercar actuacions de futur va ser molt interessant, per comprovar com moltes vegades la voluntat dels homes i les dones, pot aconseguir fer realitat projectes que en principi poden semblar una utopia. Igualment es posà de manifest l’interès en combinar la reconstrucció del poble amb el manteniment de la sostenibilitat ambiental i la recerca d’alternatives d’un tipus de turisme o excursionisme molt diferent del que es dona a una quinze quilòmetres de distància del lloc on érem. Ja de fosca nit, però abans de passar a l’endemà emprenguérem el retorn a casa. L’ambient va ser molt agradable, una bona trobada amb persones que feia anys o mesos que no vèiem, i un brindis per la Nit de la Geografia. A veure si en els propers anys es podrà continuar repetint en altres llocs de la demarcació. [Josep Oliveras Samitier]
Vegeu també: La Nit de la Geografia 2018 “Tot fent el cim” i “Birres geogràfiques“.
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Oliveras Samitier, Josep (2018): “La Nit de la Geografia : en un poblet aperduat, notícia de l’activitat de la SCG (Vandellòs, 6 d’abril de 2018)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, <https://scgeo.iec.cat/nit-de-la-geografia-en-un-nucli-aperduat-castello/>