Granollers, 1913 – Barcelona, 1982
Josep Ma. Puchades nasqué a Granollers el 1913, ciutat on realitzà els seus estudis primaris i on es desvetllà el seu interès per la geografia. Aquesta afecció el menà a col·laborar amb Pau Vila —de qui havia d’esdevenir amic personal—, en els treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya.
Després de la Guerra Civil, es llicencià com a enginyer industrial per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1965. Josep M. Puchades començà, en acabar els estudis universitaris, una gran diversitat d’activitats professionals, l’èxit econòmic de les quals li permeté d’exercir el mecenatge en el camp editorial i a la Societat Catalana de Geografia.
Com a enginyer, combinà la docència a l’Escola d’Enginyers Industrials i al Departament de Geografia de la UB amb la gestió en l’àmbit dels serveis i del planejament territorial. En aquest darrer camp, cal destacar la seva participació, sota la direcció de l’arquitecte Manuel Baldrich, en la “Comisión Provincial de Urbanismo, Arquitectura y Vivienda de Barcelona”, que redactà, el 1959, el Plan de Ordenación de la Provincia de Barcelona, on es proposà una estructura comarcal que reproduïa les demarcacions del 1936; i, també, la seva intervenció en l’Equip Director de la Comissió Tècnica de Revisió del Pla Comarcal, que, el 1966, enllestí el Pla Director de l`Àrea Metropolitana de Barcelona.
Com a cartògraf i editor, Josep Ma. Puchades donà un gran impuls a les editorials Alpina i Montblanc, de la darrera de les quals era, a més, l’amo: aixecà o publicà mapes, edità guies i llibres de caire geogràfic o excursionista. No obstant això, el que més reconeixement com a cartògraf li proporcionà, fou la direcció del Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, càrrec que exercí des del 1958 fins a la seva jubilació, el 1978. Sota la direcció de Josep Ma. Puchades, el 1974, s’edità el Mapa de Catalunya a escala 1:200.000, concebut com l’actualització del que el 1936 féu la Generalitat de Catalunya; fins el 1982, aquest mapa de Catalunya fou l’únic amb caràcter oficial. Val a dir, finalment, que Josep Ma. Puchades, com a director del Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, arribà a crear escola, alguns dels deixebles de la qual són avui a l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Amb el retorn de l’exili de Pau Vila el 1961, Josep Ma. Puchades, que hi mantenia ja una ferma amistat, esdevingué un membre molt actiu de la Societat Catalana de Geografia; hi pronuncià diverses conferències, moltes d’elles relacionades amb la cartografia, i dirigí força temps visites de socis al Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona.
Tanmateix, el que féu Josep Ma. Puchades més creditor de reconeixement per part de la Societat Catalana de Geografia, fou l’edició de la Miscel·lània Pau Vila, i, sobretot, la fundació, direcció i manteniment de la Revista Catalana de Geografia, òrgan d’expressió de la Societat que, com a tal, és el precedent directe de Treballs de la Societat Catalana de Geografia.
Les dificultats polítiques i econòmiques derivades d’una actuació clandestina i la pròpia manca de recursos de la Societat havien impedit, durant massa anys, de disposar d’una publicació periòdica. Josep Ma. Puchades, conscient de la important mancança que significava que els geògrafs no comptessin amb cap revista especialitzada escrita en català, volgué dotar la Societat Catalana de Geografia d’un òrgan d’expressió, on publicar els treballs dels seus membres i amics, i trobar alhora la més diversa informació de caire geogràfic. Per això, Josep Ma. Puchades esdevingué editor i mecenes de la Revista Catalana de Geografia, publicació de periodicitat trimestral, que arribà als divuit números, en vuit volums, fins el 1982, any en què la seva sobtada mort deixà la Societat temporalment òrfena de publicacions.
A la Revista Catalana de Geografia, hi ha part de la producció escrita de Josep Ma. Puchades com a geògraf. Cal destacar-hi la Toponímia del planejament territorial de Catalunya i el Resum dels materials necessaris per a l’estudi de la monografia geogràfica d’un municipi de Catalunya. Així mateix, hi publicà nombroses ressenyes sobre llibres de geografia, hi féu un inventari de la bibliografia geogràfica dels Països Catalans l’any 1977 i hi destrià els articles referits al món físic i humà de Catalunya, País Valencià i Illes Balears i Pitiüses, apareguts durant els anys 1980 i 1981 en diverses revistes geogràfiques d’arreu de l’Estat espanyol. [Enric Bertran]
Citat a les semblances de: Pierre Deffontaines · Víctor Bouvier · Manuel Ferrer de Franganillo
Citat a les ressenyes de:
- La cartografia al servei de les autonomies
- Felip (2008): Fer país, conèixer món
- Lluch; Nel·lo (1984): El debat de la Divisió Territorial de Catalunya
- Casassas; Montaner (1992): Cartografia de Catalunya
- Burgueño (2001): Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida
- Amigó (1999): Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia
- Montaner (2003): Cartografia de la Província de Barcelona
- Colomer (1992): Cartografia Peninsular (s. VIII – XIX)
Triat i garbellat a les planes:
- La Geografia de Catalunya AEDOS fa cinquanta anys II
- Les fotografies del Fons Pau Vila a l’abast de tothom
- De quan mestre Vila conegué el patró Blanchard i…
- La biblioteca Domènech s’integra a la Cartoteca de l’ICC
- Més flaixos de Pau Vila
- IIcCG : De l’acte inaugural
- Revista Catalana de Geografia : quarta època
- Pau Vila : 125è aniversari del seu naixement
- Fa vint-i-cinc anys a la Cerdanya… : identitats
- Fa vint-i-cinc anys a la Cerdanya… : foto i identitats
Aportacions
1991 “Contribució a la divisió territorial de Catalunya: les rodalies” (1978), reimprès a Treballs de la SCdG, 25.
1982 “Bibliografia de Revistes geogràfiques”, publicat a Revista Catalana de Geografia.
1979 Acte d’homenatge a Josep Iglésies. Dissertà sobre el tema: “La nova Revista Catalana de Geografia.” [30 de març, resum].
“Resums dels materials necessaris per a l’estudi de la monografia geografia d’un municipi de Catalunya”, publicat a Revista Catalana de Geografia.
1978 “Crònica Geogràfica: Bibliografia”, publicat a Revista Catalana de Geografia.
“Toponímia del planejament territorial a Catalunya”, publicat a Revista Catalana de Geografia.
“Bibliografia geogràfica de Catalunya, Valencia i Balears”, publicat a Revista Catalana de Geografia.
Sortida d’estudi a Granollers [4 de febrer]. Va intervenir sobre el tema: “Un fenòmen vallesà típic: la urbanització”.
1975 “La industria a Torelló”. Treball publicat a Miscel·lània Pau Vila.
1974 L’Atlas Temàtic de Catalunya. Va dissertar sobre el tema: “La utilització de la fotografia aèria en la cartografia urbana. Aspectes generals de l’urbanisme.” [3 de maig].
1973 L’Atlas Temàtic de Catalunya. Va dissertar sobre el tema: “Cartografia de les modificacions de la xarxa fluvial.” [10 de desembre].
1972 Dissertà sobre el tema: “El Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona.” [ 5 de maig].
1971 Dissertà sobre el tema: “La industrialització de la vall de Torelló.” [ 4 de febrer].
1969 Dissertà sobre el tema: “La cartografia a Catalunya des de l’Eduard Brossa als nostres dies.” [29 de gener].