El darrer full editat (1941) del Mapa Geogràfic de Catalunya 1:100 000, preparat anys abans.
Madrid 1886 – Barcelona 1956
Soci fundador
Fill d’un enginyer militar, va cursar estudis d’enginyeria civil a Gant els anys 1907-1908, però sembla que no els va arribar a acabar. L’agost de 1912 entrà a treballar a la Diputació de Barcelona com a ajudant d’Obres Públiques. Al cap de quatre anys va ser traslladat al Servei del Mapa Geogràfic com a auxiliar tècnic a les ordres del seu director, Josep de Rivera, al qual va succeir quan aquest va dimitir del càrrec arran del traspàs del Servei a la Mancomunitat de Catalunya (1920). Ferrer tenia a favor seu una bona relació personal amb Josep Puig i Cadafalch i d’aquí que fos l’encarregat d’encarrilar els objectius del mapa segons les consignes de l’aleshores president de la Mancomunitat que, recordem-ho havia fet del Mapa Geogràfic 1:100 000 una fita gairebé personal. Ben aviat es publicaren els primers fulls del mapa, però el cop d’Estat de 1923 estroncà la vena.
Ferrer va romandre a la Diputació fins la represa del Mapa Geogràfic durant la Generalitat republicana, període en el qual se’n tornà a responsabilitzar. El Servei del Mapa fou liquidat pels vencedors de la Guerra Civil i Ferrer retornà altra volta a la direcció de la secció cartogràfica de la Diputació, o potser més aviat d’aixecaments topogràfics puntuals, fins la seva jubilació. Precisament, va ser l’enginyer Josep Ma. Puchades qui el rellevà en el càrrec.
Fora de les obligacions funcionarials, Ferrer va efectuar treballs editorials esparsos. En són bona mostra els mapes i guies excursionistes per a l’editorial Barcino, de finals dels anys vint, o els textos de geografia general, a vegades en col•laboració amb Pierre Deffontaines, per a enciclopèdies i grans col·leccions, ja després de la Guerra Civil.
A més a més de les activitats professionals, Manuel Ferrer va destacar, ja des dels anys vint, pel coneixement que tenia dels homes i els textos de l’escola geogràfica regional francesa. Afegit a les traduccions a l’espanyol que va fer d’obres prou significatives com, posem per cas, la Geographie Humaine de Jean Brunhes i Camille Vallaux, se’l pot considerar com un dels introductors a Catalunya d’aquest corrent renovador del pensament geogràfic modern. No és d’estranyar, doncs, que fos un dels signants del manifest fundacional de la Societat Catalana de Geografia de 1935 i que hi col•laborés activament. [Ma. Carme Montaner]
Aportacions
Li hem ressenyat:
“El mapa de Catalunya”, reedició del text de 1924 al llibre El mapa com a llenguatge geogràfic (Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2008) editat a cura de Jesús Burgueño i Rivero.
Citat a les ressenyes de:
Lostanlen (2015): Pierre Deffontaines. Journal de guerre, 1939-1944
Triat i garbellat a les planes:
De les conferències furtives de la SCG a ca n’Iglésies
La secció de Geografia del CEC fa cent anys