Universitat Catalana d’Estiu Manresa 2022

ÀREA DE GEOGRAFIA I ORDENACIÓ DEL TERRITORI
LES CIUTATS MITJANES, ARTICULADORES DEL TERRITORI

Coordinador: Dr. JOSEP OLIVERAS i SAMITIER (Universitat Rovira i Virgili)

Un país no es pot comprendre sinó s’entén el paper dels seus pobles i ciutats, juntament amb tot el conjunt de relacions que es produeixen entre els diferents llocs habitats. Les ciutats, viles i pobles que es distribueixen pel país poden mantenir un cert ordre i equilibri entre ells, o bé tendir cap a situacions propiciatòries d’un augment de les desigualtats territorials per una erràtica distribució de béns, equipaments i serveis. Entre els petits pobles i la gran capital, les ciutats mitjanes tenen un paper fonamental en transmetre energies, béns i informacions d’uns llocs a uns altres, i aconseguir que els esforços transmesos produeixin un desenvolupament més gran de la qualitat de vida per a tothom. Aquest curs, impartit per especialistes universitaris, representants electes de les poblacions i experts en problemes territorials, vol tractar del paper articulador de les ciutats mitjanes amb les poblacions veïnes i amb la gran ciutat. Aquest paper articulador i vertebrador ha estat essencial en la nostra història, i és el que ha permès tenir una forta armadura d’assentaments humans que algunes conjuntures tendeixen a fer perillar. Ni els pobles haurien de restar abandonats, ni les ciutats mitjanes perdre la força que històricament i socialment els correspon. Objectius fonamentals per a aconseguir que tot Catalunya tingui alhora les avantatges de les ciutats i la qualitat ambiental de les petites poblacions.

---

1. EL MARC TERRITORIAL

---

«Aproximació històrica a la Catalunya Ciutat»
per JORDI CASASSAS (Institut d’Estudis Catalans)
dijous 30 de juny, a les 9 del matí

«L’evolució demogràfica i el pes de les ciutats»
per ISABEL PUJADAS I RÚBIES (Universitat de Barcelona) i JORDI BAYONA I CARRASCO (Universitat de Barcelona)
dijous 30 de juny, a dos quarts d’11 del matí

ACTE: «Inauguració»
amb LAURA VILAGRÀ (consellera de la Presidència, Generalitat de Catalunya), MARC ALOY (alcalde de Manresa), JORDI CASASSAS (president de l’UCE) i JOSEP SINCA (president de Gest!)
dijous 30 de juny, a les 12 del migdia

---

2. EL MARC TERRITORIAL (II)

---

«La situació actual de l’economia catalana i el paper de les ciutats mitjanes»
per JORDI FRANCH I PARELLA (Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya)
dijous 30 de juny, a les 4 del capvespre

«L’evolució del pensament geogràfic sobre l’organització territorial de Catalunya»
per JESÚS BURGUEÑO (Universitat de Lleida)
dijous 30 de juny, a les 5 del capvespre

TAULA RODONA: «Informar de la guerra d’Ucraïna»
amb LLUÍS CAELLES (TV3, Universitat Pompeu Fabra), CÈLIA CERNADAS (Catalunya Ràdio), ALFONS CABRERA (fotoperiodista) i, com a moderador, MARC MARCÈ (director de Regió 7)
dijous 30 de juny, a les 6 del capvespre

VISITA GUIADA: Capvespres a la Seu
dijous 30 de juny, en acabat de la taula rodona

---

3. POBLES, MASIES I TERRITORI ABANDONATS

---

«Les masies i els pobles abandonats. Iniciatives de repoblament»
amb ENRIC PUJOL I CASADEMONT (Universitat Autònoma de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans), MARTA LLORET I BLACKBURN (directora de la Fundació Mas i Terra) i JORDI PICAÑOL I VILLARAN (Oficina d’Habitatge, Consell Comarcal d’Osona)
divendres 1r de juliol, a les 9 del matí

«El territori abandonat i el medi ambient»
per TOMÀS MOLINA (Universitat de Barcelona)
divendres 1r de juliol, a dos quarts d’11 del matí

TAULA RODONA: «L’Església: sentit i dimensió en la societat catalana del segle XXI»
amb MANUEL GASCH (abat de Montserrat), MARIA DEL MAR ALBAJAR (abadessa de Sant Benet de Montserrat) i, com a moderador, CARLES ARMENGOL (president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat)
divendres 1r de juliol, a dos quarts d’1 del migdia

---

4. ENTRE LES GRANS AGLOMERACIONS I ELS POBLES

---

«Els pobles petits en el dibuix de Catalunya»
per JOAN TALARN (president de la Diputació de Lleida), ELOI HERNÀNDEZ I MOSELLA (president del Consell Comarcal del Bages) i MARIO URREA (president de l’Associació de Micropobles de Catalunya)
divendres 1r de juliol, a les 4 del capvespre

«Què entenem per ciutat mitjana»
per RAFAEL DE MADARIAGA (Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya)
divendres 1r de juliol, a dos quarts de 6 del capvespre

 

VISITA GUIADA: Visita a les talaies i racons ignasians (Pou de la Llum)
divendres 1r de juliol, en acabat de la ponència

---

5. LES CIUTATS MITJANES

---

«Les ciutats mitjanes, punt d’equilibri i enllaç entre les grans aglomeracions i els pobles»
per JOSEP OLIVERAS I SAMITIER (Universitat Rovira i Virgili)
dissabte 2 de juliol, a les 9 del matí

«Les ciutats mitjanes i l’Àrea Metropolitana de Barcelona»
per ORIOL NEL·LO (Universitat Autònoma de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans)
dissabte, 2 de juliol, a les 10 del matí

«Les ciutats mitjanes avui»
amb MARC ALOY I GUÀRDIA (alcalde de Manresa), ANNA ERRA I SOLÀ (alcaldessa de Vic), MERITXELL ROIGÉ I PEDROLA (alcaldessa de Tortosa) i, com a moderador, JOSEP OLIVERAS (Universitat Rovira i Virgili)
dissabte 2 de juliol, a les 11 del matí

ACTE: «Cloenda»
amb XAVIER FORNELLS (secretari d’estratègia, informació i coordinació territorial, Departament de Política Digital i Territori, Generalitat de Catalunya), MARC ALOY (alcalde de Manresa), JORDI CASASSAS (president de l’UCE) i JOSEP SINCA (president de Gest!)
dissabte 2 de juliol, a les 12 del migdia

ACTIVITAT: Tast de vi de la DO Pla de Bages i productes del pelegrí
dissabte 2 de juliol, en acabat de l’acte

---

COMITÉ CIENTÍFIC:
Dr. Jordi Casassas i Ymbert (president de la Universitat Catalana d’Estiu)
Dr. Josep Oliveras i Samitier (vicepresident de l’UCE Manresa)
Joan Maluquer i Ferrer (gerent de la Universitat Catalana d’Estiu), secretari

---

COMITÉ ORGANITZADOR:
Josep Gili i Prat (regidor d’Ensenyament i Universitats, Ajuntament de Manresa)
Joan Calmet i Piqué (regidor de Turisme i Projecció de la ciutat, Ajuntament de Manresa)
Josep Oliveras i Samitier (vicepresident de l’UCE Manresa)
Joan Maluquer i Ferrer (Universitat Catalana d’Estiu)
Josep Sinca i Cura (president de Gest!)
Ignasi Cebrian i Ester (director de l’Institut Lluís de Peguera)
Lluís Vàzquez i Saiz (Gest!)
Manel Villaplana i Rocasalbas (Gest!)
Josep M. Sala i Rovira (Gest!)
Josep Simon i Carreras (Ajuntament de Manresa)
Manel Martínez i Montes (Ajuntament de Manresa)
Sara Campabadal i Donadeu (Ajuntament de Manresa)
Jordi Rodó i Rodà (Ajuntament de Manresa)

---

Articles periodístics 

Manresa, Vic i Tortosa reivindiquen un millor finançament per al món local

Els màxims representants de les poblacions també reclamen millors infraestructures

Oliveras, que va moderar el debat, amb l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé | ALEX GUERRERO

La necessitat de millorar el finançament i les infraestructures són dues de les assignatures pendents del país amb les ciutats mitjanes. Aquestes demandes i alguns dels problemes que van associats a aquests dèficits els van posar ahir sobre la taula les alcaldesses de Vic i Tortosa, Anna Erra i Meritxell Roigé, respectivament, i l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, en un debat celebrat a la capital del Bages. Va ser ahir al matí en la darrera jornada de la Universitat Catalana d’Estiu d’enguany, celebrada a la sala d’actes de l’institut Lluís de Peguera.

Personalitzant, Aloy va expressar que les ciutats mitjanes «som una estructura fonamental per a un estat, sigui quin sigui», i va assegurar que «arribem on no arriba ningú i inventant serveis nous com van ser les llars d’infants», i malgrat aquesta funció de prestació de serveis que ningú més dona, «patim un finançament deficitari» que, a més, va qualificar de «pervers» perquè està basat «en la construcció i la indústria» i en unes transferències d’altres administracions que no tenen en compte els serveis que s’ofereixen.

Tot seguit hi va intervenir Erra, que va assegurar que com a municipi «rebem poc», i va afirmar que «els municipis fem uns esforços espectaculars per tenir més ingressos, amb més polígons, fent esdeveniments com les fires i poder portar més gent que generi riquesa amb despesa en hotels, bars i comerç».

Finalment, en aquest capítol, Roigé va atribuir part dels problemes del finançament a una qüestió de dimensió: «No som prou grans per generar tots els recursos que necessitem per als serveis i no som prou petits per rebre el suport de les diputacions, molt pensades per a municipis de menys de 20.000 habitants». L’alcaldessa de Tortosa també va posar de manifest que els municipis, com a administració més propera als ciutadans, «ho rebem tot perquè la gent es queixa als alcaldes. Quan hi ha problemes, ens ho demanen tot a nosaltres i no tenim recursos suficients per atendre-ho tot». «La Generalitat ens va donant competències, ens va fent grans, però el finançament no arriba», va reblar.

Infraestructures i metges

Per a Aloy, a l’hora de parlar dels desavantatges de Manresa, el «gran repte són les infraestructures», tot recordant que ara les distàncies ja no es mesuren en quilòmetres sinó en temps. I va posar sobre la taula el fet que Girona, a 90 quilòmetres de Barcelona, té el centre de la capital catalana a 35 minuts en tren mentre que els 60 quilòmetres que hi ha entre Manresa i la Ciutat Comtal en tren es converteixen en una hora i quart. I això té conseqüències per al territori. En aquest sentit, Aloy va assegurar que hi ha problemes per trobar determinats perfils professionals i va assenyalar l’àmbit sanitari. Va afirmar que hi ha dificultats per trobar metges i infermeres: i si algú de l’àrea metropolitana pot trobar feina a l’Hospital del Mar no vindrà a Manresa per les deficients connexions ferroviàries que hi ha. Igualment, va insistir que amb transport privat «hi ha l’única carretera d’alta capacitat que encara té peatge».

Erra també va posar de manifest que hi ha dificultats per trobar personal sanitari i de seguida va remarcar que la Universitat de Vic-Universitat de la Catalunya Central havia creat la facultat de medicina per afrontar la situació. De totes maneres, també va denunciar els problemes de la connexió ferroviària de Vic amb Barcelona i la perillositat de la C-17.

«A Tortosa estem plorant»

«Si a Manresa i Vic és dramàtic, a Tortosa estem plorant», va dir Roigés amb referència a la connexió ferroviària que tenen amb la capital catalana. L’alcaldessa va destacar les constants avaries que hi ha en la línia que els connecta amb Barcelona, on «cada cop costa més arribar». El trajecte en tren entre les dues ciutats actualment dura dues hores i mitja si no hi ha sorpreses, però abans es trigava menys. Es van posar trens Avant, que feien el recorregut en una hora i quaranta-cinc minuts, però va arribar la pandèmia, els van suprimir i els Avant no han tornat a l’estació de Tortosa. Per allà també hi passa l’Euromed. «Durant un quants temps hi va parar perquè la Generalitat hi destinava milions d’euros l’any. Ara ni així ja no hi para», va denunciar l’alcaldessa, tot explicitant que Tortosa es troba en un punt intermedi entre Tarragona i Castelló, cosa per la qual aquesta parada estaria justificada.

I pel que fa al transport per carretera va apostar per la vinyeta, és a dir, pel pagament per l’ús. «Abans la gent es queixava per pagar per passar per l’AP-7 i ara es queixa perquè no cal pagar», perquè això ha comportat una saturació de la via, amb molts camions, fet que impedeix que es pugui circular a la velocitat màxima, de 120 quilòmetres per hora, i sovint no es puguin sobrepassar el 90. També va recordar que les Terres de l’Ebre són l’únic punt on l’A-7 (que no s’ha de confondre amb l’AP-7 i que en molts punts fa un recorregut paral·lel) no està desdoblada.

Els avantatges d’una ciutat mitjana

Però no tot van ser demandes i problemes i els polítics també van exposar els avantatges de viure en municipis d’aquestes dimensions. Aloy remarcava que una ciutat com Manresa és «prou gran per tenir tots els serveis però alhora té una dimensió humana». I va afegir que les ciutats històriques, com era el cas des les tres que ahir estaven representades en el debat, «tenim un pòsit molt gran amb institucions històriques» que coneixen la gent i el territori i tenen un tracte molt diferent, a l’hora de prestar els seus serveis, que el que poden tenir grans empreses multinacionals que es dediquen a activitats diverses. També va recordar alguns dels projectes que hi ha en marxa, com el de fer un gran campus a la Fàbrica Nova i que «és un gran repte en contraposició amb el gran xuclador que és Barcelona».

Pel que fa a Vic, Erra va destacar la importància que «la gent que hi viu hi pugui viure bé», i en la mateixa línia que Aloy va posar de manifest que la ciutat que lidera és «una ciutat humana i amable». També en va remarcar la «capacitat de resiliència» que ha demostrat la capital d’Osona durant la pandèmia. Al seu torn, l’alcaldessa de Tortosa també va destacar la qualitat de vida de la ciutat, que per la seva dimensió pot oferir tots els serveis. En clau estrictament local també va destacar la «situació estratègica», a mig camí de Barcelona i València, encara que en aquest punt hi ha l’assignatura pendent de millorar les connexions de transport.

____________________________________________

Dos experts demanen, des de Manresa, «reforçar» les ciutats mitjanes de Catalunya

Oliveras destaca el paper «intermedi» de municipis com Manresa o Vic i que formen part d’una xarxa del territori · Nel·lo lamenta que aquests municipis no tinguin més capacitat d’irradiació sobre el territori i a Catalunya

Roger Junyent | @RogerJunyent

Manresa | 02·07·22 | 18:31

La darrera jornada de la Universitat Catalana d’Estiu de Manresa ha començat aquest dissabte al matí amb la intervenció de dos experts, Josep Oliveras i Oriol Nel·lo, que van demanar que es reforcin les ciutats mitjanes.

El doctor Josep Oliveras, que va obrir la jornada, va iniciar la seva intervenció deixant clar que actualment encara persisteixen les diferències entre viure al camp i a la ciutat, malgrat que a vegades s’afirmi que no s’importa el lloc on es viu. I a l’hora de parlar de ciutats, va assegurar que prefereix parlar de ciutats «intermèdies» i no de ciutats «mitjanes», cosa que significa «mediocritat». En aquest sentit va concretar que ciutats com Manresa o Vic tenen un paper «intermedi» i que «no són aïllades», a diferència d’altres ciutats que poden tenir un nombre similar d’habitants però que no tenen aquest paper, com podria ser Castelldefels. I ho va exemplificar amb el fet que per exemple, els veïns de pobles i masies del Solsonès, van a Solsona -que també exerceix aquest paper intermedi- per disposar de certs serveis, com per exemple comprar o fer tràmits administratius, encara que al seu torn, per d’altres han d’acudir Manresa.

Per aquesta raó, va posar de manifest que aquestes ciutats no només responen a les necessitats dels propis veïns sinó que són prestadores de serveis per a municipis i pobles més petits del seu entorn, amb el qual acaba formant una àrea urbana funcional.

Per aquestes àrees, però, va assegurar que falta una governança comuna per aquests espais i va remarcar que a les ciutats mitjanes intermèdies -que va diferenciar d’aquelles que no tenen un paper intermedi- necessiten més recursos per prestar els seus serveis i també que hi hagi una àrea de governança comuna amb els municipis sobre els quals hi ha influència. També va remarcar la necessitat que aquestes ciutats tinguin un full de ruta pensat i consensuat tot recordant també el paper dels pobles més petits que «proporcionen energia alimentària i psicològica».

Tot seguit va ser el torn del també doctor Oriol Nel·lo, que va començar la seva intervenció posant de manifest que des de fa dècades, l’àrea metropolitana de Barcelona perd població i va remarcar que actualment, el pes al conjunt del país de la capital catalana, a nivell demogràfic és del 21% mentre que quan va tenir lloc la Setmana Tràgica (1909) era del 27%. Amb els anys, va dir, hi ha hagut una «dispersió» en el marc de la qual, la població s’ha anat desplaçant cap a les corones limítrofes. I malgrat aquesta situació, va destacar que actualment, «el problema de les ciutats mitjanes és que no poden irradiar-se sobre el territori i no tenen prou força per irradiar-se sobre Catalunya». 

El reforç d’aquestes àrees urbanes que hi ha a Catalunya, com poden ser la de Manresa, Igualada, Vic o Berga, que tenen capacitat per irradiar els serveis al territori s’ha de fer, va dir, amb un model nodal, posant la complexitat per davant de l’especialització, apostant per uns usos mixtes dels diferents espais i també evitant la segregació, que al final acaba portant desigualtat, a favor de la cohesió i així articular el territori sobre les ciutats mitjanes.

____________________________________________

Geògrafs afirmen que les vegueries poden encaixar en la sentència del TC

Les noves regions com la Catalunya central s’haurien d’incloure, però, en les províncies actuals

PEPA MAÑÉ | manresa

30·06·10 | 02:00

Quan encara fa falta veure de quina manera la sentència del Tribunal Constitucional condicionarà la creació de les vegueries que estableix l’Estatut, el departament de Governació, l’encarregat de desplegar la nova organització territorial de Catalunya, manté la prudència i ha evitat pronunciar-se “fins a saber exactament fins a on es tocarà” el text estatutari.

D’altra banda, experts geògrafs consultats per Regió7 es mostren confiats que les vegueries podran tirar endavant. Això sí, caldrà que s’adaptin als límits provincials actuals. Jesús Burgueño, doctor en geografia i redactor de l’Informe Roca del 2001, interpreta que les vegueries “podrien encaixar” en la sentència del Constitucional, tot vegada que “no són en la primera llista de coses suprimides”.

“Si interpretem que el tribunal en farà una lectura flexible, no és del tot dolent que hi hagi una lectura concreta de com s’ha d’interpretar la creació de les vegueries”, apunta Burgueño. Segons ell, “el més fàcil és que s’estableixi que, sempre que la província té una diputació, aquesta pot ser confiada per la Generalitat a un altre ens, que serà el consell de vegueria”. De tota manera, el geògraf remarca que “és una especulació, que seria vàlida per desqualificar la impugnació del PP en aquest aspecte. Però no és l’única lectura possible”.

Per argumentar la teoria, Burgueño recorda el cas de les illes Canàries, que estan dividides en dues províncies, en les quals les diputacions estan substituïdes pels consells insulars, els anomenats cabildos. En aquest cas, els cabildos s’inclouen en la Constitució.

Pel que fa a la creació de noves vegueries, com la de la Catalunya central, el ponent de l’Informe Roca creu que, “ara per ara, penso que encaixarien en les actuals províncies”. D’aquesta manera, la diputació que correspon a la província de Barcelona “quedaria confiada a dos consells de vegueria, un anomenat de Barcelona i un altre de la Catalunya central”.

El manresà Xavier Sanclimens, geògraf que va ser assessor del Govern català en matèria d’organització territorial en la legislatura passada, no sap “què han pogut veure els ponents de la sentència” en el tema de la creació de les vegueries perquè “l’Estatut ja es va curar en salut i ja diu que per canviar els límits provincials s’ha de fer tal com diu la Constitució”, o sigui, mitjançant una Llei Orgànica que han d’aprovar les Corts. Però Sanclimens fa notar que “d’aquesta llei el més calent és a l’aigüera”. Així, es manifesta contrari a “posar a les lleis intencions polítiques, perquè és fer volar coloms”.

Sobre el que diu l’Estatut que els consells de vegueries substitueixen les diputacions, el geògraf manresà recorda que les diputacions no han d’existir, perquè no n’hi ha pas a totes les províncies. Així, recorda els casos de les comunitats autònomes uniprovincials (Madrid, la Rioja, Astúries, Cantàbria, les Balears, Múrcia…).

____________________________________________