Vilobí i Vilafranca del Penedès
Ma. Àngels ALIÓ: “La transició urbana de Vilafranca del segle XIX al XX” · Josep BERTRAN: “El desenvolupament urbanístic de Vilafranca” · Joan SOLÉ: “La història multisecular de Vilafranca” · Josep ROVIRA va guiar la visita als pèlags de Vilobí · Organitzada i coordinada per Jordi RAMONEDA [30 de novembre de 2019]

La sortida de tardor corresponent al curs 2019-20 s’efectuà a la comarca de l’Alt Penedès, a Vilobí i a Vilafranca. Fou el proppassat dissabte 30 de novembre, data escollida per a realitzar aquesta visita d’estudi, programada de primer pel 26 d’octubre, data en què les protestes previstes contra la sentència dels líders cívics i polítics catalans processats al Tribunal Suprem n’aconsellaren l’ajornament. Una trentena llarga de membres i simpatitzants de la Societat es reuniren al Parc dels Talls de Vilobí del Penedès, la majoria arribats de Barcelona amb l’autocar de la casa Burgos, com és costum, i la resta amb vehicle propi, des d’altres indrets del país.

El Parc dels Talls és un espai d’interès geològic, ecològic i paisatgístic, que l’Ajuntament de Vilobí del Penedès va endegar en restar abandonades, a finals del segle passat, unes pedreres de guix, de l’explotació del qual es tenen notícies ja en època romana. La perforació del subsòl per a extreure el mineral, n’ha fet eixir l’aigua freàtica, que s’ha acumulat en les zones més deprimides, donant lloc als anomenats pèlags, si bé hom s’estima més el nom de talls, més adient, segons alguns, des d’una perspectiva geològica. D’aquí el nom d’aquest espai natural protegit i així ens el presentà en Jordi Ramoneda, coordinador de la sortida d’estudi.

A l’entrada del parc i amb el suport del mapa geològic de Catalunya, Ramoneda explicà que al turó de Vilobí afloren guixos del miocè que en altres indrets de la conca Vallès-Penedès són a 4.000 m de profunditat. Així mateix, destacà que aquests espais d’aigua són ecosistemes d’una gran diversitat. Hi coexisteixen plantes aquàtiques com el canyís i la boga, amb altres espècies de ribera, com àlbers i pollancres, i les pròpies del clima mediterrani, com és ara el llentiscle i el pi blanc. Tot plegat, amb una fauna de peixos, rèptils i ocells (36 famílies d’aus registrades!, deia el dossier de la sortida repartit als assistents), que fan de l’indret un espai únic al Penedès.

Dit això, vam fer una passejada pel parc, ben condicionat per a la visita. De primer, vam veure el pèlag Fiol, reblert de sediments i encanyissat, i el pèlag Petit, on l’aigua és permanent i acull l’hàbitat del gripau corredor, que només corre de nit i no es va deixar veure. Aviat vam ser al pèlag Sec, que va ser dessecat, cosa que permet d’observar de prop el front del tall i aprofitar la seva bona acústica per a fer-hi concerts a l’estiu. A l’altre extrem del parc, una miranda ofereix un bell panorama des de Castellví de la Marca a la serra d’Ancosa. Sota mateix, on hi havia la darrera pedrera explotada, hi ha el pèlag Gran, com el seu nom indica, el més extens.

Cap a migdia, vam visitar el Museu de Geologia de Vilobí, degut a Josep Rovira Cendró, que ens va fer d’amfitrió. Rovira, que és membre d’una família, de segles vinculada a l’explotació del guix, ha mostrat el seu agraïment al poble de Vilobí muntant-hi un museu del guix, que des de 1981 ha esdevingut l’obra de la seva vida. El museu conté la col·lecció de guixos més important de l’Estat espanyol, resultat d’adquisicions i intercanvis: n’hi ha d’arreu de la Península Ibèrica i d’indrets dels cinc continents. A més a més, s’hi exposen maquetes de forns de guix de diversos llocs de Catalunya i un seguit de fotografies relacionades amb l’explotació d’aquest mineral.

Josep Rovira, treballador durant gairebé trenta anys en una fàbrica local, ens il·lustrà sobre el procés d’elaboració de guix, basat en una deshidratació parcial del mineral, que un aconseguia controlant que la cuita no superés mai els 160-170°C; i del gran nombre de treballadors -més de 300!- i del colossal volum de producció -42.000 sacs al dia!-, l’època de màxima explotació dels talls. El nostre amfitrió ens explicà també l’activitat pagesa de quan baixava la feina a la vinya i hom anava a fer fogots (feixines a d’altres llocs) per a bòviles, forns de pa, de calç i de guix. El resultat n’era un bosc força més net que l’actual i un menor nombre d’incendis forestals.

Abans de despatxar un bon dinar, a Sant Martí Sarroca, encara hi va haver temps, en sortint del Museu de Geologia, de reprendre, amb Josep Rovira, la polèmica semàntica al voltant de la denominació dels espais d’aigua de Vilobí. Que sí pèlags… Que si talls… Mentre el primer terme es refereix als mantells d’aigua acumulada, sigui o no freàtica, el segon para atenció a l’origen geològic de les masses hídriques que han aflorat, a causa de l’activitat d’extracció de guix. No ho resoldrem pas ara, però deixeu-me aixecar acta que el consoci Albert Pèlachs, veu òbviament autoritzada, ha documentat el primer terme ja el segle IX. Poca broma, doncs!

Després de l’àpat, vam fer cap a Vilafranca del Penedès. A la rambla de Sant Francesc, ens hi esperaven la consòcia M. Àngels Alió, professora de geografia de la UB, Josep Bertran, arquitecte i professor de la URV, i Joan Solé, historiador i expresident de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Amb aquests tres guies i dividits en sengles grups, efectuàrem un recorregut pel nucli antic de la ciutat. Pel carrer de la Cort, porxat a una banda, vam anar a la plaça de la Vila, on el servei de neteja recollia les deixalles del tradicional mercat de la verdura del dissabte. A l’altra banda del carrer, vam admirar les cases Jané, modernista, i Macià, de fàbrica gòtica.

D’esquerra a dreta, Bertran, Alió i Solé; fotografia d’E. Bertran (SCG).

Seguint el mateix carrer porxat, vam arribar a la plaça de la Constitució (de 1812 i, no obstant això, rebatejada de la República), que és la continuació del carrer de la Parellada, rovell de l’ou del comerç de la vila. Altres fites de l’itinerari urbà, foren el mercat de la carn, a la plaça de l’Oli, la casa feudal dels Torras i Bages, ara biblioteca, a la plaça de Jaume I, el palau gòtic dels Baltà, la basílica de Santa Maria, un dels primers exemples del gòtic català, i l’antic mercat del peix. El passeig va tenir també per objectiu reeixit il·lustrar el procés de transformació d’un poble que a finals del XIX esdevingué una petita ciutat, de la mà d’una burgesia agrària enriquida.

Un cop a l’antic escorxador, ara convertit en un espai per acollir l’activitat cultural i associativa vilafranquina, les tres persones darrerament citades van conduir la sessió acadèmica que tradicionalment clou les sortides d’estudi de la Societat. Joan Solé féu un repàs a la història d’aquesta vila, amb una notable activitat comercial a la baixa edat mitjana, quan ja celebrava fires i mercat. Traçà quatre pinzellades sobre el comerç de l’aiguardent al segle XVIII i féu cap el XIX, quan el negoci del vi s’expandeix amb l’arribada del ferrocarril i de la mà d’una burgesia que veu la possibilitat d’engrandir el seu patrimoni gràcies als processos de desamortització.

La professora Alió dedicà la seva intervenció a parlar del procés de transició de la ciutat tradicional del segle XIX a la ciutat contemporània del XX. Explicà l’evolució de la vila, parant atenció en la construcció d’un nou teixit urbà, que plasma les diferències socials entre una població treballadora i menestral i unes classes mitjanes i burgeses, fent seva la teoria clàssica de producció d’espai urbà. Afermà la seva tesi en l’anàlisi al detall de les llicències d’obres que autoritzaven les edificacions privades del període estudiat i la intervenció pública, basada en l’alineament de carrers, les reformes d’edificis i les dotacions d’equipaments.

L’arquitecte Bertran agafà el relleu a principis de la dècada dels setanta i explicà la influència determinant del Pla General de 1972 en el l’ordenament del creixement de Vilafranca. Es tracta d’un pla integral de planificació urbana, que recull les directrius emanades del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona i que es mira la ciutat des de diferents perspectives: té en compte l’encaix territorial, l’estructura agrària, els usos del sòl, la tipologia dels habitatges i les infraestructures. I acabà fent referència al conflicte territorial que comporta la implantació de polígons industrials quan malmeten l’espai vitivinícola, un patrimoni a revalorar.

I no hi va haver temps per a res més. [Enric Bertran]

La foto del panorama del pèlag Gran és de C. Pasadas (SCG).

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Bertran González, Enric (2019): “De la sortida a Vilobí i Vilafranca del Penedès, resum de l’activitat de la SCG” (30 de novembre de 2019)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, <https://scgeo.iec.cat/sortida-destudi-vilobi-i-vilafranca-del-penedes/>

SORTIDA D’ESTUDI A L’ALT PENEDÈS (VILOBÍ I VILAFRANCA DEL PENEDÈS) 2019-11-30

Publicat 8 de Desembre de 2019 | Per jramoneda | Edita

Text: Jordi Ramoneda, fotos: Neus Aller, Cèsar Passadas i Jordi Ramoneda

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Títol: Mapa topográfico nacional 1:50 000, hoja Villafranca del Panadés, ed. 1. Autor: Instituto Geográfico y Catastral (Espanya) Any de l’obra original: 1926. Cartoteca Digital ICGC

Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona: región tercera ó del río de Foix y la Llacuna detallada / geologia por el canonigo Dr. D. Jaime Almera; topografia por Eduardo Brossa; grabado por E. Brossa. Cartoteca ICGC

La bonança climatològica d’aquest final de novembre ens va acompanyar durant tota la jornada.

El recorregut pels Talls de Vilobí del Penedès ens va portar per tres pèlags, el Fiol, el Petit i el Sec, que van servir d’introducció a l’espectacular visió, des dalt del mirador, del pèlag Gran, amb aigües encalmades que reflectien simètricament tot l’existent per sobre el seu nivell.

Parc dels Talls. Vilobí del Penedès

La tectònica, l’assecament de les llacunes endorreiques de la depressió de l’Ebre durant el Cenozoic, la crisi messiniana (ara fa 7 milions d’anys) que convertí tota la fosa del Vallès–Penedès en un salí gegantí, vam fer que les sals un cop precipitades és convertissis en guixos i que aquest afloressin a la superfície a la zona denominada guixeres de Vilobí, explotades des de l’època dels romans.

A les parets dels talls es detecten, aquí i allà, el reflex brillant dels guixos

Mirador per damunt del Pèlag Gran

Pèlag Petit

Pèlag Sec

Pèlag Gran

La vista al petit Museu de Geologia de Vilobí, acompanyats pel seu promotor En Josep Rovira va ser força interessant, i magnifica la col·lecció de minerals de molts llocs del món que al llarg del temps ha anat acumulant.

Museu de Geologia. Josep Rovira

Entrada al Museu de Geologia

A la tarda vàrem fer un petit recorregut per la capital de l’Alt Penedès, Vilafranca, acompanyats per M. Àngels Alió geògrafa, Josep Bertran arquitecta i urbanista i Joan Solé filòleg i historiador, finalitzant la sortida d’estudi al local cultural de l’Escorxador, on s’exposaren diferents qüestions relacionades amb els àmbits de l’urbanisme, la geografia i la història.

Geologia

Història geològica de Catalunya:

Evolució geològica de la fosa Vallès – Penedès entre l’Oligocè (5 MA) i el Pliocè (3MA)

Fossa Vallès – Penedès

La fosa Vallès – Penedès forma part d’un conjunt de fosses que des del mar del Nord s’estenen per les valls del Rin, La Bresse, Roine, per les depressions del Prelitoral Catalana i les Valencianes fins a enfonsar-se a la Mediterrània a l’alçada del mar d’Alboràn. (“L’origen de la depressió del Penedès i la seva evolució històrica” Dr. Carles Martín i Closes )

Sistema de fosses d’Europa occidental (segons esquemes de Mattauuer, 1976 i Julivert et al. 1980)

Turos de Pacs i Vilobí: Principals unitats geològiques

Mapa geològic ICGC

Turos de Pacs i Vilobí

Turó de Vilobí i Pacs

Afloraments de guixos del Cenozoic (Neogen – Miocè – Burdigalià) i calcàries del sòcol Mesozoic al turó de Vilobí i calcàries grises i calcarenites al turó de Pacs, actualment explotades per l’empresa “Cales de Pachs, S.A.”. Sistema de falles orientades Nord-est Sud-oest que recorrent tota la fossa del Vallès – Penedès.

Talls geològics Mapa Geològic Vilafranca del Penedès 1:25000

Columna sintètica del Cretaci i del Neogen Sector nord-occidental (Vilobí)

Espais d’Interès Geològic (EIG)

Aigües subterrànies

Proper als pèlags hi ha una massa d’aigua subterrània que forma part del bloc Gaià – St. Martí Sarroca – Bonastre (ACA), responsable de la inundació de alguns pèlags amb cotes d’excavació més profundes.

La massa d’aigua Gaià Sant Martí Bonastre és aflorant o profundes no aflorant, en funció de la litologia del sòl

Bloc de Gaià – Sant Martí Sarroca -Bonastre (ACA)

http://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html

Massa d’aigua subterrània al sud dels pèlags

En l’extrem oest de la petita massa, desvinculada de la resta del Bloc , circula el riu Foix, segurament responsable de la seva recàrrega associada al règim pluviomètric.

Riu Foix

Les Guixeres

L’extracció i explotació del guix no ha estat mai la indústria predominant de Vilobí. L’extracció i elaboració del guix es feia amb mitjans molt manuals i tan sols unes quantes persones s’hi dedicaven. Ni tan sols els propietaris de la Casa Olivella, propietaris també de les guixeres, les explotaven directament, doncs tenien la idea preconcebuda que tothom qui es dedicava a l’explotació del guix s’acabava arruïnant. Tan sols es limitaven a arrendar-les.

Aquest panorama canvià radicalment a mitjans del segle XX, amb la introducció d’algunes millores en el mecanisme d’explotació i el creixement de la construcció, van afavorir la demanda. La concentració dels antics molins de guix en quatre fàbriques va afavorir l’increment de la rendibilitat en l’explotació del guix. Als anys seixanta les empreses explotadores es van unificar en Yesos de Vilobí i Gyps S.A., i el 1967 es creà Vilovigyps S.A. Aquesta empresa es va convertir en la capdavantera en l’exportació de guix als mercats mundials, donant feina a bona part de la població del terme. Malgrat tot es tractava d’una feina molt eventual. La inundació dels pèlags va provocar el tancament de la fàbrica als anys noranta i la desaparició definitiva d’aquest tipus d’indústria.

Inventari Patrimoni Cultural de Vilobí del Penedès Memòria tècnica Març 2005. DIBA

Toponímia: Els pèlags de terra ferma: els pèlecs

DIEC2: Consulta “pèlag” i “pèlec”

Article de Carles Domingo publicat a la revista Llengua Nacional núm. 88 –III Trimestre 2014:

El parlar penedesenc

Institut d’Estudis Penedesencs

Catàleg de paisatge del Penedès

L’Observatori del Paisatge està elaborant col·laborativament el nou Catàleg de paisatge del Penedès

Catàleg de paisatge del Penedès

Els paisatges

Vilafranca del Penedès

IDESCAT. Dades demogràfiques

Població per sexes. Padró 1998 – 2018

Població per nacionalitat

Coneixement del català

INTRODUCCIÓ a “Projectes i realitat d’un procés urbà decimonònic. Vilafranca dels Penedès” per M. Àngels Alió

Fins als anys seixanta, el caràcter urbà de Vilafranca encara depenia de la funció de nucli central d’una comarca entorn la qual convergia la seva base econòmica, principalment administrativa i comercial, i que repercutia, a més, en la morfologia d’un centre que servia de referència per a definir tota la ciutat.
Tanmateix, però, Vilafranca, a la qual M. Trens havia definit corn a «Senyora Vila»; ‘ i a la qual bastants vilafranquins continuen considerant una vila tranquil·la i n’enyoren el passat ruralitzant, no s’ha esdevingut corn un producte espontani i natural, fruit d’una història local fonamentada exclusivament en la prosperitat comercial i vinícola, sinó que, com en tantes altres ciutats, el procés urbà i el mateix enriquiment econòmic tenien, corn a complement, importants desigualtats socials que també s’expressaven en la morfologia i l’organització espacial de la ciutat.
De tota manera, tampoc no s’ha de menystenir la importància de les influències camperoles i menestrals, així corn els efectes que es derivaven de les reduïdes dimensions que, al seu torn, incidien en l’estructura social i la dinàmica local en general. Per aquest motiu, abans d’entrar en l’anàlisi dels fets i circumstàncies que regulen el creixement i l’organització espacial de la Vilafranca decimonònica, pot ésser interessant de remarcar alguns dels seus trets més generals, els quals, per altra part, sempre han estat assenyalats en qualsevol definició de Vilafranca.?

POUM 2004: Plans d’ordenació urbanística municipal de Vilafranca del Penedès

POUM 2004

PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL PENEDÈS

Consell Comarcal del Garraf

16 de gener de 2019: Es presenten avanços del Pla Territorial del Penedès, l’objectiu del Pla és establir un model del territori pels 15 anys vinents

El Consell Comarcal del Garraf va acollir ahir una sessió informativa del Departament de Territori i Sostenibilitat sobre els avanços del Pla Territorial Parcial del Penedès (PTPP). La redacció d’aquest pla es va iniciar a finals de l’any 2014, amb l’objectiu d’establir un model del territori pels 15 anys vinents en tres àmbits: els espais oberts, els assentaments urbans i les infraestructures de mobilitat.

La presidenta de l’ens comarcal, Glòria Garcia Prieto, va obrir la sessió agraint els treballs de redacció i va afirmar que “aquest pla, que ens ha de permetre mantenir l’equilibri del Penedès, representa l’oportunitat d’ordenar i planificar el creixement, des d’una visió comuna i global del territori”.

Garcia també va explicar que aquest pla ens ajudarà a solucionar algunes de les problemàtiques territorials del Garraf com la dispersió de les urbanitzacions i la necessitat d’una major coordinació en matèria urbanística i d’una gestió comuna dels polígons.

El cap del Servei d’Acció en l’Hàbitat Urbà de la Generalitat de Catalunya, Marc Darder, va detallar els objectius del PTPP que se centren en el reforç de l’estructura urbana, el foment de la cooperació urbanística supramunicipal, la protecció del paisatge com a factor identitari i actiu econòmic, la defensa de l’activitat agrària, l’orientació de l’expansió de les àrees urbanes per crear espais de qualitat interrelacionats amb els entorns naturals i la millora de la xarxa de mobilitat.

Amb relació a les urbanitzacions, el Pla defineix algunes estratègies com la preservació, la millora i el desenvolupament d’aquestes àrees per tal de fer-les més eficients per al sistema urbà a què pertanyen, i la generació de teixits urbans més complexos que incloguin àrees d’activitat econòmica o comercial, entre d’altres.

Pel que fa als polígons, el Pla preveu el manteniment, la preservació i la millora d’aquestes àrees que siguin dinàmiques i ben comunicades, per tal de millorar la seva eficiència per al sistema productiu del territori. En el cas de les àrees poc consolidades, amb dinàmica feble i poca incidència en el sistema productiu del Penedès, es planteja la restitució parcial o total als espais oberts, la implantació de diversos usos per permetre creixements urbans residencials de continuïtat o la seva transformació total.

En l’àmbit d’infraestructures, el Pla aposta pel desenvolupament de l’Eix Transversal Ferroviari que connecti les ciutats de Lleida, Cervera, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona; per la Línia Orbital Ferroviària que uneix transversalment Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i les grans ciutats de l’Arc Metropolità; i per la millora de diverses línies ferroviàries, entre d’altres.

Durant la presentació, Josep Armengol, subdirector General d’Acció Territorial i de l’Hàbitat Urbà de la Generalitat de Catalunya, va explicar que aquest pla territorial ha de significar una nova generació de plans que sorgeixin a partir d’ara.

Armengol va destacar que la voluntat de concertació amb el territori s’expressa a través d’un procés participatiu en què els consells comarcals i representants municipals han tingut presència des dels inicis i n’han seguit la seva evolució. El representant de la Generalitat també va recordar que aquest no és un procés tancat, sinó un treball en curs que anirà incorporant els suggeriments del territori, que sorgeixen a les diferents fases de participació pública.

En aquest sentit, des del Consell Comarcal del Garraf s’han fet diversos suggeriments als treballs de redacció i s’han aportat estudis i informes relacionats amb el paisatge, els efectes dels peatges de la C-32, i les urbanitzacions de baixa densitat, entre d’altres.

Igualment, s’ha dinamitzat una comissió de treball sobre territori, formada per membres dels grups polítics comarcals, entitats i associacions representatives del Garraf, per tal de compartir el procés de redacció del Pla, així com altres aspectes rellevants que es treballen des de l’ens comarcal.

La presentació de l’Avantprojecte del Pla i una de les fases públiques estan previstes per la tardor d’aquest any.

Pla Territorial Parcial del Penedès

FOTOGRAFIES ANTIGUES: Antiga caserna militar a l’actual Plaça del Penedès

Rambla Sant Francesc i caserna militar. Autor: SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles); Rodríguez Escalona, Carlos Any de l’obra original: 1962-05-23 Cartoteca digital ICGC

Va ser durant molts anys la seu del Regiment de Cavalleria de “Treviño” i finalitzada la guerra va estar destacada la 4a Agrupació de Sanitat Militar fins a la dissolució d’aquesta unitat A la seva partida l’Exèrcit va fer donació de l’edifici i terrenys a l’Ajuntament de Vilafranca. En derrocar-se les casernes va sorgir una àmplia i espaiosa plaça, anomenada inicialment Plaça de l’Exèrcit, i en l’actualitat Plaça del Penedès. Col·lecció Flick 11299883

INSTITUT D’ESTUDIS PENEDESENCS