Salvador Llobet i Reverter

“Límit septentrional de la vinya i l’olivera; límit òptim del blat de moro” per Salvador Llobet; mapa publicat a Solé, Ll. (dir): Geografia de Catalunya. Barcelona: Aedos, 1958 i ss.; vol. I, p. 408.

Granollers 1908 – 1991

Soci Honorari  ·  Vicepresident de la Societat (1980/81)  ·  President de la Societat (1982/85)

Fill de pagesos i pagès ell mateix, fou –almenys en els primers anys– un pagès il·lustre i il·lustrat, un pagès que va deixar el camp per dedicar-se a estudiar la terra. La infantesa de Salvador Llobet és gairebé inaccessible. D’ella només en coneixem engrunes que ell mateix s’encarregà de dosificar al llarg de la seva vida. Als onze anys el fan deixar l’escola dels Hermanos per dedicar-se a la feina del camp. Compleix els quinze anys i segueix fent de pagès, però ja la seva feina és prescindible a casa i decideix, o decideixen, que aprengui un ofici. A Llobet, en la ruleta de l’adolescència, li tocà fer de guixaire.

La creació el 1928 de l’Agrupació Excursionista de Granollers, de la qual fou soci fundador, i la seva estada laboral a París (1930-31) varen catalitzar la reacció del ferment científic acumulat en el munt de lectures que fou el seu autoaprenentatge forçat. No mancaren, també, els amics que l’empenyeren decisivament vers els estudis reglats i la recerca geogràfica: Alexandre Pinyol, Pau Vila, Ramon Montaña i molts d’altres, de Granollers i de fora. Assolí el batxiller el 1935 després de només dos anys d’estudis intensius, fets possibles mercès a una beca i una feina menys feixuga, administratiu del nou Col·legi de segon ensenyament de Granollers on tot seguit professaria.

Malgrat les estretors materials, agreujades per la Guerra Civil i els seus efectes, Llobet tirà endavant estudis universitaris per lliure i es llicencià en Lletres, especialitat de geografia, a la Universitat de Saragossa l’any 1940. Sense deixar l’Institut de Granollers, durant la dècada dels anys quaranta s’esforçà per bastir una

carrera professional sòlida en el vessant científic i honesta en el cívic. L’amistat amb  Pierre Deffontaines i Lluís Solé, entre d’altres, li foren cabdals en aquesta nova etapa. Es doctorà el 1944 a la Universitat de Madrid amb una tesi de geografia, El medio y la vida en el Montseny, en la qual es fa evident la seva fascinació per la muntanya, la seva muntanya, només comparable amb la que sentia pels Pirineus. El medio y la vida en Andorra (1947), la col·laboració amb l’Estació de Jaca i, en un terreny menys acadèmic però molt significatiu, la creació de l’Editorial Alpina, en són prova fefaent. Alhora, s’introduïa com a professor auxiliar, a precari, a la Universitat de Barcelona i com a investigador a l’Institut J.S. Elcano del CSIC en la seva delegació del carrer d’Egipcíaques. En fi, a les acaballes de la dècada, encetava la publicació d’una columna setmana sobre temes geogràfica a Destino, la qual mantindria fins al 1963, i la col·laboració en estudis sectorials de planificació territorial a la Regió de Barcelona, gairebé sempre amb l’arquitecte urbanista Manuel Ribas Piera.

És clar que Salvador Llobet, fins a assolir una veritable estabilitat laboral, va poder evitar la dispersió aparent del batibull d’ocupacions mercès a la seva ferma convicció en el valor inestimable de la geografia com a eix de les seves activitats professionals. Una geografia que els seus biògrafs han pogut situar-la encertadament entre “ciència i passió”, per bé que amb uns fogots ben assenyalats. A poc a poc, la seva recerca es desplaçà des dels estudis regionals fins als geomorfològics.

El bloqueig de la seva promoció universitària l’ancoraren en aquella multiplicitat d’ocupacions fins ben bé les acaballes dels anys seixanta quan en ser creat el Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona s’hi integrà amb dedicació exclusiva fins a la seva jubilació l’any 1978. Quedaven enrera molts anys de docència de la geografia, efectuada el més sovint a tall particular, frec a frec amb l’estudiant, als locals ensomorts del Consejo i, encara més, en les sortides de camp en la direcció de les quals excel·lia.

Salvador Llobet va ostentar la presidència de la Societat Catalana de Geografia a la primera meitat dels anys vuitanta. Durant el seu mandat va arrodonir la important renovació iniciada per Lluís Solé uns anys abans. Quan ja li restaven ben pocs dies de vida, va voler estar present i activa en les sessions del Primer Congrés Català de Geografia. El seu compromís amb la Societat va ser, ben bé des de l’època de les reunions privades a ca n’Iglésies al passatge Permanyer, el dispensat a totes les activitats que havia assumit de cor: sense mitges tintes.

Salvador Llobet, home i geògraf tot d’una peça, més enllà dels seus cops de geni, es féu estimar de debò i en perdura un record inesborrable. [Pau Alegre]

Per a la redacció d’aquest recordatori he usat –i abusat de–, la monografia de Francesc Roma i Montse Perramon: Salvador Llobet Reverter: la geografia, entre ciència i passió (Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2000). Les veritables semblances de Salvador Llobet, escrites a cop calent arran de la seva mort, les trobareu a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 27, pp. 13-25; les signaren Joan Vilà-Valentí, Marc-Aureli Vila, Joan Rebagliato i Antonio Gómez.

Citat a les semblances de: Pierre Deffontaines · Joan Rebagliato · Víctor Bouvier · Enric Lluch · Lluís Solé · Luis M. Albentosa

Citat a les ressenyes de:

• Batlló; Busto (2017): 1939 : els núvols confiscats
• Lostanlen (2015): Pierre Deffontaines. Journal de guerre, 1939-1944
• Paneque; Ojeda (2013): El viaje en la geografía moderna<
• Aldomà; Pujadas (1987): El Solsonès
• Galobart (1982) (2007): El paisatge del Vallès
• Panareda (2007): Descobrim el Montseny
• Blasi (1954): Les terres catalanes
• Pintó; Panareda (1995): Vegetació de Sant Llorenç del Munt 1:25.000
• Burgueño (2008): El mapa com a llenguatge geogràfic
• Vilà-Valentí (1985): Formentera. Estudi de Geografia Humana
• DDAA (1979): Aportacions en homenatge al geògraf Salvador Llobet
• Bolòs (1977): La Comarca de Olot
• Carreras (1980): Geografia humana
• Boada; Ullastres(1998): El massís del Montseny. Guia per a visitar-lo
• Solé (1958): Geografia de Catalunya I
• Roma (2000): Salvador Llobet i Reverter…
• Atles cartogràfic de les Valls d’Andorra: 1692-1976 (1999)
• Iglésies (1949, 2002): Pere Gil S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya
• Casassas; Mendizàbal (1991): L’Alt Penedès
• Roma (2002): Llegendes de la natura
• Boada (2002): El Montseny
• Boada (2005): Els fruits silvestres. Ecologia i cultura
• Paül; Tort (2007): Territoris, paisatges i llocs

Triat i garbellat a les planes:

• El paisatge en la Geografia de l’AEDOS
• La Geografia de Catalunya AEDOS fa cinquanta anys II
• La Geografia de Catalunya AEDOS fa cinquanta anys
• Més fotos : col·leccions Cabo, García F. i Rosselló
• Camins, mobilitat i patrimoni
• Alacant, Múrcia i Almeria en les fotos d’Horacio Capel
• Més col·leccions de diapositives : Majoral, Casassas…
• Col·lecció Salvador Llobet : diapositives geogràfiques
• Camins ramaders i transhumància a Catalunya : informe
• Inaugurada la plaça Lluís Casassas de Barcelona
• El Baix Montseny : una altra comarca a estudi
• Lluís Solé i els estudis de geografia a Espanya
• Pierre Deffontaines : homenatge a ca la Ciutat
• IIcCG : De l’acte inaugural
• Paisatges culturals de Catalunya
• Recerca i país: l’aportació de la geografia
• Del paisatge glacial de Sierra Nevada
• Els geògrafs en la historiografia catalana
• Fa vint-i-cinc anys a la Cerdanya… : identitats
• Fa vint-i-cinc anys a la Cerdanya… : foto i identitats

Li hem ressenyat:

• El medio y la vida en el Montseny. Barcelona: CSIC, 1947.
• El medio y la vida en Andorra. Barcelona: CSIC, 1947.
• “L’explotació del camp”, “El bosc i la seva explotació”, “La casa rural”, “Factors geogràfics i evolució de la indústria catalana” i “La indústria moderna”, seccions de la Geografia de Catalunya I (Barcelona: Aedos, 1958), dirigida per Ll. Solé i Sabarís. Ressenya d’Enric Lluch (1964).
• “Cataluña”, secció del llibre Geografía regional de España (Esplugues de Llobregat: Ariel, 1968), codirigit per Manuel de Terán i Lluís Solé.
• Granollers. Estudio geográfico e histórico. Granollers: Alpina, 1951.