“Record dels 50 anys de la publicació del primer volum de la Geografia de Catalunya de l’editorial AEDOS (1964-1974)” (II), amb intervencions de Núria BENACH, Ma. Dolors GARCIA, Abel ALBET i Joan TORT [26 de març de 2015]
El 26 de març d’enguany va tenir lloc la segona conferència commemorativa sobre la publicació del primer volum de la Geografia de Catalunya, publicat per l’editorial AEDOS ara fa 50 anys, que la Societat Catalana de Geografia ha volgut dedicar a aquesta efemèride.
Per centrar el tema es pot dir que la Geografia de Catalunya està formada per quatre volums, tres dels quals es van editar entre el 1958 i el 1968 del segle passat. El primer volum tracta aspectes de la geografia física i humana de Catalunya; els dos volums següents són de comarques i el darrer, publicat una mica més tard, és un glossari geogràfic (1974) [Nota al peu: Lluís Solé Sabarís va refusar qualsevol responsabilitat sobre el volum IV de manera expressa i pública. Aquest volum va materialitzar una iniciativa de Josep M. Puchades, el qual va comptar amb la col·laboració de Josep M. Espinàs (Bellesa Geogràfica) i Lluís Casassas (Glossari i índexs)]. L’obra va ser dirigida pel doctor Lluís Solé i Sabarís, catedràtic de Geografia física de la Universitat de Barcelona, i va comptar amb la col·laboració d’un seguit d’estudiosos de la geografia i d’altres disciplines a qui se’ls va encarregat la redacció dels diversos capítols de l’obra. Molts dels col·laboradors d’aquesta obra han exercit de professors d’universitat i dins de la disciplina geogràfica cal destacar Joan Vilà, Josep Iglésies i Salvador Llobet. L’enfocament de l’obra enllaça primordialment, i segons diversos estudiosos, amb les línies fonamentals del pensament geogràfic de l’escola regional francesa definida per Vidal de la Blache.
La presentació breu d’aquesta obra ha semblat oportuna a qui signa aquest article per si qui el llegeix no coneix la publicació. Aquest comentari ve a tomb perquè els assistents a la conferència no em va semblar que formessin part ni de les noves generacions de geògrafs ni que fossin estudiants universitaris, sinó més aviat professionals de la geografia (almenys els que vaig poder identificar) que treballen en l’àmbit docent o com a tècnics de l’administració pública, amb molts anys de carrera professional i que devíem passar pels departaments universitaris de geografia en un període relativament proper a la publicació de l’obra d’en Solé que, en aquells moments, se citava com a obra de referència en moltes de les bibliografies de les assignatures i era especialment útil per centrar els treballs sobre el territori de Catalunya i tenir un primer coneixement dels temes.
La taula de ponents estava formada per quatre professors universitaris: dos del departament de Geografia de la Universitat de Barcelona, Núria Benach i Joan Tort, i dos del departament de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ma. Dolors Garcia Ramon i Abel Albet. Els quatre professors tenen com a línia d’investigació comuna el pensament geogràfic, a més d’altres línies d’investigació específiques que han desenvolupat al llarg de la seva trajectòria acadèmica.
La professora Núria Benach va actuar com a moderadora de la taula i va centrar l’enfocament de la sessió a partir d’una sèrie de preguntes: què ha quedat d’aquell enfocament de l’obra de l’AEDOS? Quina geografia de Catalunya s’ha fet des de llavors i com ha evolucionat el pensament geogràfic des d’aleshores?
Per Joan Tort, l’obra de Solé Sabarís és una obra de pensament creatiu en el sentit que genera unes idees i unes pautes d’anàlisi que encara són vigents avui. Tort va evocar algunes aportacions d’altres professors sobre l’obra esmentada, com Enric Bertran, Josep Iglésies o Carmina Virgili, els quals han valorat, entre altres aspectes, el fet d’unir de forma brillant les ciències naturals i les socials per tal d’intentar estudiar el territori de forma total, trencant les barreres de l’especialitat, a més de ser una molt bona obra didàctica. Tort també en va destacar el rigor i la seriositat i va posar la publicació com exemple per continuar estudiant la geografia de Catalunya avui, un estudi que ha d’explicar la creixent complexitat del territori.
Abel Albet va repassar de forma succinta i ràpida què han fet els geògrafs en relació a la geografia de Catalunya els darrers 50 anys. Sense detallar massa els continguts, va diferenciar un grup de geografies que van sorgir dels serveis d’estudis de bancs i caixes, com els de Banca Catalana o les monografies comarcals de la Caixa de Catalunya. També va apuntar com a publicació coetània (1965-90) a aquesta producció privada el Reconeixement territorial de Catalunya (1982), una col·lecció de volums que la Generalitat va encarregar a una consultoria i on van participar nombrosos estudiosos que van fer un primer retrat de la situació del país en el moment de la recuperació de l’autogovern i on es tractaven els temes sectorialment i territorialment.
El següent grup d’estudis que va diferenciar van ser les geografies sorgides dels processos de renovació didàctica, orientades a l’actualització dels coneixements sobre el país i també algunes dels centres excursionistes i altres associacions locals.
També va destacar dues altres publicacions sobre el territori: la Geografia física dels Països Catalans (Ed. Ketres, 1979) o la Gran geografia de Catalunya, de l’Enciclopèdia Catalana de l’any 1981, 19 volums dedicats a la descripció geogràfica de les comarques i els municipis de Catalunya que es va cloure amb dos volums de caràcter general per oferir una visió sintètica del país.
Albet va tancar aquest repàs amb la idea que tanmateix els geògrafs produïm poc text geogràfic sobre Catalunya i un dels motius podria ser l’enfocament cap a l’estudi de temes més especialitzats i “abstractes”, que aprofundeixen en les diferents línies de coneixement desenvolupades als departaments universitaris, que es territorialitzen poc alhora entronquen amb les línies de recerca geogràfica més internacionals.
Garcia Ramon va parlar del procés d’internacionalització de la geografia acadèmica catalana a partir dels anys 60 del segle passat. L’argument central de la seva exposició és que entre els anys 1966 i 1994 es produeixen diferents canvis de paradigma dins de la geografia catalana que la va allunyar dels enfocaments vidalians. A partir de 1966 les tesis dels doctorands en geografia ja van plenes de bibliografia en llengua anglesa, es parla de bancs de dades, de tècniques quantitatives o radicals i de geografia del paisatge. Aquest gir també es constata en les cites bibliogràfiques que apareixen en els articles que es publiquen a les revistes geogràfiques dels departaments universitaris existents en aquelles dates, especialment en els Documents d’Anàlisi Geogràfica i en la Revista de Geografia. A més, Garcia Ramon va afegir que bona part dels articles són sobre concepte i mètode, poc territorialitzats i amb poca presència de la “geografia física”. També va explicar com la geografia universitària catalana ha anat consolidant diferents grups de recerca que freqüentment treballen en línies de coneixement acadèmic que sovint els allunyen de les demandes de la societat i del marc territorial.
A tall de curiositat, la interpretació de l’estructura del territori i la cartografia elaborada en els capítols de relleu del volum I de la Geografia de Catalunya encara s’han reproduït al Pla territorial parcial de les Comarques gironines elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques a principis del segle XXI, tal com es pot veure a la pàgina 6 del capítol “L’àmbit funcional de les comarques gironines.”
Cal afegir, finalment, que a parer de qui escriu aquest article aquesta aproximació al territori a mode de “calaixos” esdevé especialment útil a l’hora d’estudiar les especificats d’una comarca o un municipi perquè permet abordar de forma sistemàtica els diferents elements que el conformen i ordena un primer índex. Altra cosa és el contingut que molt probablement s’ha d’orientar a l’objectiu de l’estudi i que tant pot ser descriptiu com diagnòstic amb metodologies d’anàlisi ben actuals. [Elisabet Sau]
La fotografia dels ponents és d’E. Bertran (SCG).
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Sau, Elisabet (2015): “La Geografia de Catalunya AEDOS fa cinquanta anys (II). Resum de l’acte commemoratiu a la SCG (26 de març de 2015)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, <https://scgeo.iec.cat/record-dels-50-anys-de-la-publicacio-del-primer-volum-de-la-geografia-de-catalunya/>