La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana (Madrid: Díaz&Pons, 2015), amb Joaquim BRUGUÉ, Josep OLIVERAS i Oriol NEL·LO, autor del llibre. [9 de desembre de 2015]
El passat dimecres 9 de novembre, a l’hora acostumada i a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, el catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ara en comissió de serveis a la Universitat de Girona, Joaquim Brugué, presentà el llibre d’Oriol Nel·lo La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana, editat recentment a Madrid pels editors Díaz&Pons, en la seva col·lecció “Diálogos para armar”.
Davant un nombrós públic, el presentador es referí al llibre, un assaig de 205 pàgines, com un producte adequat, oportú i intel·ligent. Un llibre necessari i de fàcil i bona lectura que dóna pautes per entendre alguns dels efectes que la crisi econòmica i social produeix a les ciutats i en els moviments socials urbans. Exposà breument la interrelació existent entre les tres parts del llibre, que parteix de “Las ciudades en la crisis” per analitzar després a “Ciudadanía en movimiento” temes com la valoració dels béns comuns urbans i la justícia espacial, i tractar a la tercera part de “Barcelona: fragua y fruto” dels canvis experimentats en els moviments socials i a la pròpia ciutat, la interrelació entre els dos fenòmens i l’aparició del moviment independentista junt a nous moviments socials innovadors.
Després que el presentador qualifiqués el llibre de molt útil, d’encertat format i en recomanés la lectura, prengué la paraula l’autor del llibre, que exposà els motius que l’havien portat a escriure’l i exposà alguns dels seus trets bàsics acompanyant-los d’algunes cites de la literatura que reafirmaven alguns dels seus punts de vista. Després de la seva intervenció i hagué un interessant col·loqui que clogué el president de la societat.
Per donar una idea més fresca i real de la intervenció de l’Oriol Nel·lo ha semblat interessant reproduir l’escrit que el soci Juan Manuel García Ferrer va penjar la mateixa nit a la seva pàgina del Facebook, acompanyada d’unes fotografies, i que s’ha transcrit al català:
“Com en altres ocasions, l’acte s’ha animat molt en el col·loqui. En una de les darreres intervencions, per exemple, Horacio Capel s’ha aixecat, ha agafat el micròfon de l’autor del llibre i s’ha manifestat visiblement trasbalsat pels resultats de les eleccions regionals franceses votant el Front Nacional i prenent-li el model que sempre havia representat per ell –i per tants- França, i li ha fet una incisiva i dramàtica pregunta: ¿I si els moviments socials existents avancen, però, en aquesta terrible direcció, en franc retrocés de les llibertats, cap a un marcat color negre?
Era a l’acte de presentació d’un llibret en el qual Oriol Nel·lo parla de l’impacte de la crisi a la ciutat (evidenciada en les seves desigualtats i segregació espacial) i dóna compte que és a la ciutat on més es reflecteixen aquests tipus de conflictes, però a on també se’n pot iniciar, i amb més força, una resposta.
En la seva intervenció, Nel·lo ha recordat la contínua presència de moviments socials a Barcelona, mencionant la frase d’Engels, dita un parell d’anys després de la Comuna de Paris, que Barcelona era sens dubte la ciutat de tot el món que havia vist més barricades. Oriol Nel·lo és un magnífic conferenciant (amb el brillant passaport afegit d’impulsor de la Llei de Barris, durant els seus anys de gestor governatiu del tant criticat tripartit…) que, a més a més d’agafar repetidament el braç del seu company de taula (en aquest cas Josep Oliveras, president de la Societat Catalana de Geografia, que organitzava l’acte) per cercar la seva complicitat, sap introduir observacions que donen un aire viu a la sessió. En aquest punt, per exemple, ha explicat la recent presència a Barcelona dels grans caps nord-americans del pensament social, i que algun d’ells li preguntava com en una ciutat “tan bonica com aquesta, tan ben gestionada” hi ha hagut sempre moviments socials tan potents. Evidentment ell li havia donat la volta a la pregunta. Si Barcelona havia arribat a tenir la fama actual (com en el cas de l’Eixample, per exemple), havia estat per l’existència i pressió dels moviments socials.
Criticà que sempre es qualifiquen els espais ciutadans, segons el seu posicionament en dos eixos: l’eix social (esquerra/dreta) i, en el cas de Catalunya, l’eix nacional. En Nel·lo hi troba a faltar una altra dimensió, un altre eix que doni més volum a la representació, en el qual es marqui la major o menor participació de la gent en les preocupacions i activitats públiques. I va celebrar la recent presentació d’una tesi universitària sobre aquest tema (la de Marc Andreu), que quantifica i cartografia les victòries socials a Barcelona: una cada dos mesos durant la transició i una cada dos anys en els darrers temps. Temes per reflexionar…
Un antic company d’institut de l’Oriol Nel·lo li va recordar els temps en què anaven a manifestacions amb obrers de les grans empreses i li preguntà en dues fases si li veia futur o no, a la classe obrera (ja s’ha remarcat que les intervencions dels assistents no li van posar pas fàcils, les respostes). En una primera resposta a l’antic company de classe, titllat per l’Oriol dels que tiren amb foc, ha divagat per aquí i per allà. Quan li ha replicat que no havia respost a la seva pregunta, ha donat, al meu entendre, una resposta molt interessant. Més o menys que havia de pujar el llistó per mirar de respondre a nivell universal, i que segurament s’havia de pensar en les reivindicacions actuals dels obrers coreans o xinesos, a la recerca de condicions de treball adequades i dignes. I, “chapeau” al seu colofó, citant a Gramsci: “Segurament s’ha d’actuar amb el pessimisme de la intel·ligència i l’optimisme de la voluntat…” [Josep Oliveras Samitier i Juan M. Garcia Ferrer]
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Oliveras Samitier, Josep; Garcia Ferrer, Juan Manuel (2015): “La ciudad en movimiento, crisi, ciutat i moviments socials: comentari a la presentació del llibre a la SCG (9 de desembre de 2015)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG,<https://scgeo.iec.cat/presentacio-de-llibre/>