Pere Català i Roca

Esquema de les fortificacions de l’Alguer per
P.[ere] C.[atalà] R.[oca] a Invitació a l’Alguer actual (1957; p. 45)

Soci Honorari  ·  Vocal de la Junta (1956/69)

Fotògraf i estudiós en diversos àmbits de la cultura catalana. La seva notable obra gràfica, ben aviat reconeguda amb el premi Ciutat de Barcelona (1954), resta a l’ombra de la ingent obra del seu germà Francesc Català Roca, fills tots dos de Pere Català i Pic, figura pionera de la fotografia a Catalunya.

Com a historiador, contribuí a fundar el Centre d’Estudis Colombins, amb el suport del qual promogué la recerca sobre l’origen català de Cristòfor Colom. Ell mateix signà un parell de llibres al respecte: Quatre germans Colom, el 1462 (1976) i Un corsari anomenat Colom (1991). Dintre de l’assaig històric és autor de títols de temàtica diversa com ara La plaga de la llagosta a Catalunya (1686-88) (1987), Els Primers missioners d’Amèrica foren catalans? (1988), Històries d’en Jaume, rei conqueridor: contalles d’un sobirà que amplià el món català (1999), Càtars i catarisme a Catalunya (2001), Ferran el Catòlic, vidu i “catalanote” (2003)… Indubtablement, però, la seva obra més important és els sis volums que dirigí sobre Els castells catalans (1966), on es cataloguen totes aquestes fortificacions existents a Catalunya, amb aportació de valuosa documentació fotogràfica, com no podia ser altrament.

Pere Català visqué a Valls fins 1931, any en què la seva família es traslladà a Barcelona. Això no obstant, sempre exercí de vallenc, fins esdevenir el més destacat estudiós dels castells humans. Fruit d’aquesta dedicació són una important documentació gràfica, els dos volums de l’obra Món casteller i el seu suport i compromís amb la iniciativa de crear un museu casteller de Catalunya a la capital de l’Alt Camp. Per tot plegat, rebé el títol de ciutadà d’honor de Valls (1999) i hom l’anomenava afectuosament “el patriarca del món casteller”. La revista Quaderns de Vilaniu li va dedicar un número monogràfic d’homenatge fa pocs anys.

Ben aviat, esmerçà esforços a promoure els lligams culturals amb l’Alguer. Resultat d’una relació encetada amb un viatge a la Barceloneta de Sardenya en 1956, escriví l’obra de presentació Invitació a l’Alguer actual (1957) i el llibre de poemes Veus seculars (cants a l’Alguer retrobat) (2000). La seva dedicació a la difusió de la realitat algueresa li valgué el títol de ciutadà honorari de l’Alguer (2000).

Bona part de la seva obra és publicada a Rafael Dalmau Editor, l’editorial fundada pel seu sogre, dirigida després per la muller de Pere Català i actualment pel fill d’ambdós, Rafael Català i Dalmau. La seva gran tasca investigadora i divulgativa del patrimoni cultural, històric i arquitectònic, fou el resultat de posar el talent al servei del país, que li ho ha reconegut amb la concessió de la Creu de Sant Jordi (1985) i del premi d’acció cívica de la Fundació Jaume I (2000). [Enric Bertran]