Tarragona 1898 – Barcelona 1982
Metge endocrinòleg i analista clínic, Pere Babot i Boixeda treballà professionalment a la clínica Corachan de Barcelona, on fou cap del laboratori (1949-71). Combinà la seva activitat laboral amb una generosa dedicació a dues institucions: l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la qual fou secretari (1934-37), i sobretot a la Societat Catalana de Biologia (SCB), on exercí els càrrecs de secretari general (1963-1979) i secretari honorari vitalici (1979-1982).
Pere Babot fou, en paraules de Josep M. Camarasa, “un gran fautor d’utopies però en cap esmerçà tant d’esforç, de constància i de resolució com en la d’encarrilar la incipient represa de la Societat Catalana de Biologia”. El 1962 se’n van recuperar les activitats d’una manera més o menys sostinguda, primer sota l’aixopluc dels Dispensaris Blancs del passeig de Sant Joan de Barcelona i, després, sota l’acolliment del Palau Dalmases al carrer Montcada, seu d’Òmnium Cultural. En aquests anys i en paraules de Josep Alsina i Bofill, “Babot ho fou tot a la Societat [Catalana de Biologia]: secretari, oficial de secretaria, tresorer, comptador, cobrador, repartidor de convocatòries i de les publicacions, missatger entre autors, correctors i impremta…”
Durant la dècada dels setanta, Pere Babot convocà unes reunions científiques anuals plenàries per fer participar en unes sessions de debat i trobada científica el nombre més gran possible de socis de la SCB, una institució que s’anava fent cada cop més diversa i potent. Un dels seus llegats fou contribuir a la incorporació de biòlegs en una Societat formada fins aleshores bàsicament per metges.
[Enric Bertran]
Text redactat a partir de l’entrada corresponent de la GEC (vol. 17, p. 95) i del llibret Homenatge al doctor Pere Babot i Boixeda, secretari general honorari de la Societat Catalana de Biologia, SCB, 1985, que aplega textos de Josep M. Camarasa, Josep Alsina i Bofill i Oriol Casassas, entre d’altres. Foto: la vida segueix a l’obaga del Gorg dels Banyuts, al rodal de Montgrony i Mataplana (Ripollès) [Pau Alegre, 28 d’abril de 2007]
Citat a les semblances de: Josep Parunella