Miquel Fornaguera i Ramon

El Gimnasio Moderno el 1919. Fotografia extreta del Atlas Histórico de Bogotá 1911-1948 d’Editorial Planeta.

Barcelona 1893 – Bogotà 1981

Pedagog format a l’Escola de Mestres de Joan Bardina de la Mancomunitat de Catalunya, on rebé dels seus col·legues l’àlies Furga, que l’acompanyà tota la vida i amb el qual signava les endreces als amics. Amplià estudis a París i a Bèlgica. El 1914 era a Colòmbia, en paraules del mateix Fornaguera, “corrent una de les tantes aventures que es viuen quan 21 anys formiguegen dintre l’ànima i s’és de la forja d’un mestre Bardina” (Miscel·lània Pau Vila, p. 29). A Barranquilla, treballà en una casa d’exportació de cuir i, a Bogotà, de conjunt amb el pedagog colombià Agustín Nieto, impulsà la reestructuració del Gimnasio Moderno, que ben aviat dirigí (1915-18) Pau Vila, amic seu. Aquest mestre bardinià hi contribuí amb la introducció de noves tècniques pedagògiques —entre les quals el mètode Decroly a base de centres d’interès— i hi tingué com a alumne Marc-Aureli Vila. També hi dirigí l’internat i organitzà excursions i colònies escolars, ja que concebia l’educació estretament lligada a l’entorn natural. Fornaguera fou un dels fidels companys de Pau Vila en les seves excursions per Colòmbia.

En proclamar-se la República deixà els càrrecs de rector de la Normal a Popayán i vicerector de la Universidad del Cauca, i tornà a Barcelona, on fou mestre a l’Escola Mossèn Cinto del Foment Autonomista Català i director habitual de colònies escolars. Durant la guerra civil dirígí una escola de nens refugiats vora Ripoll i en relatà el desallotjament a Fugida! (1962), “una crònica lúcida” i “conmovedora” d’”un mestre dels que el gener de 1939 anaven en aquella caravana que marxava, camí de l’exili, cap a França”, en paraules de la seva filla, Maria Fornaguera de Roda, a la presentació del llibre esmentat.

Un cop exiliat a Amèrica, col·laborà a la Nova Revista, fundada per Avel·lí Artís-Gener (a) Tísner i publicada a Mèxic. Rera passar per Barranquillla, Miquel Fornaguera féu de professor d’institut a Santa Marta i, posteriorment, arrelà a Bogotà, on dirigí un centre de la Creu Roja per a nens del carrer i estudià l’empremta dels catalans a Colòmbia, realitzà treballs de demografia i escriví Colombia vista por mi: 1914-1944.

Això no obstant, sabem de la seva presència a Catalunya, segurament no sovintejada, per la conferència sobre Colòmbia pronunciada a la Societat (1951) i per la participació de conjunt amb Pau Vila en l’acte d’homenatge (1972) que la ciutat de Berga dedicà al seu bon amic el poeta i dramaturg Ramon Vinyes, a través del dietari de Mn. Josep Armengou. [Enric Bertran]