Barcelona 1922 – 1991
Llicenciat en ciències físiques i matemàtiques i professor de secundària a l’Institut Albèniz de Badalona, fou membre de la Societat durant força anys, com a resultat d’una especial afecció per la geografia, que el portà a participar en les activitats de la nostra institució, en especial a les sortides d’estudi arreu de Catalunya que organitzava i guiava Lluís Casassas, amb qui mantenia un respectuós tracte mutu. Els que ja hi anàvem en aquella època recordem un senyor Vinyes, d’aspecte venerable i tracte afectuós, acompanyat sempre del seu fill.
Aquesta afició a la geografia donà fruit en aquesta i d’altres disciplines afins. Així, en 1969, fou distingit amb un accèssit al Premi Francesc Blasi i Vallespinosa de l’IEC, concedit a un treball d’investigació sobre geografia local, per Les Pitiüses, les illes de les parròquies. És autor, també, del treball inèdit Assaig sobre la història de l’oceanografia catalana (1975) i de la comunicació El clima de Barcelona, a les VII Jornadas de la Asociación de Meteorólogos Españoles (Tarragona, 1975). En el camp de la climatologia històrica, s’ha d’esmentar El clima de Barcelona en los primeros años del siglo XVIII, quan la II Asamblea Nacional de Geodesia y Geofísica (1976). En el camp de la matemàtica, li coneixem l’article El zero i l’infinit: la geometria a Barcelona al tombant del segle, publicat a l’IEC en 1987. I, encara, cal citar l’obra Com es passava el temps abans a Sant Andreu de Palomar, escrita de conjunt amb el seu fill, Pau Vinyes, que es publicà en 1999.
Una altra gran passió de Joan Vinyes fou la llengua catalana, fins al punt que arribà a aplegar més d’un centenar de diccionaris dels segles XIX i XX, que actualment i per voluntat dels seus hereus constitueixen el Fons Joan Vinyes i Riera dipositat a la Biblioteca Catalana (www.katalanistik.uni-frankfurt.de/Biblioteca_Catalana) que Tilbert Dídac Stegmann fundà a la Goethe-Universität de Frankfurt am Main. Amb aquesta donació, la seva vídua, Maria Isabel Roig Fransitorra, i el seu fill, Pau Vinyes, van voler explicitar l’admiració de Joan Vinyes per la cultura alemanya i per un país que havia visitat més d’un cop.
[Enric Bertran. Aquesta semblança biogràfica és deutora, en bona mesura, de les informacions facilitades per l’historiador Pau Vinyes i Roig, fill del biografiat.]Aportacions
