Planta de la Cova Fonda de Vilabella, dibuixada per F. Bertrand i publicada l’any 1912.
Barcelona 1888 – Ciutat de Mallorca 1971
Talment com Víctor Bouvier, Germà Kreye o Josep de Sans, Francisco Bertrand Cavaller era un altre d’aquells membres de la Societat Catalana de Geografia que va arribar del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), entitat a la qual pertanyé durant més de cinquanta anys, d’ençà del seu ingrés en 1910. Aquesta perllongada fidelitat li fou reconeguda amb la imposició de la insígnia d’or en ocasió del 85è aniversari del CEC en 1961. Bertrand entrà a la Societat en 1935 i fou un dels 59 socis de la primera època (abans de la Guerra Civil).
Francisco Bertrand era un gran aficionat a l’excursionisme, a l’esquí i a l’espeleologia. Valgui com a prova de la seva competència en l’estudi del carst el relat de l’exploració efectuada a la Cova Fonda de Vilabella (en realitat, terme de Salomó), que publicà primer a La Veu de Catalunya (1909), on en descriu la situació, així com les diverses galeries, sales i troballes com ara fòssils i ossos, i després al Butlletí del Club Muntanyenc Barcelonès (1912), amb acompanyament de la primera topografia de l’esmentada cavitat. Aquesta traça artística l’encaminà, també, cap a la pintura.
Professionalment, dirigia la pròpia empresa, F. Bertrand, SA, dedicada a la venda al detall d’eines per a joiers, amb seu al carrer Avinyó, a tocar del carrer Ferran, on hi havia hagut algunes de les joieries i argenteries més notables de Barcelona. El volum de vendes del seu negoci devia ser prou important perquè tenia representacions i subministrava gènere per tota l’Espanya peninsular i insular. [Enric Bertran; hem pogut completar aquesta breu semblança gràcies a les informacions facilitades per la Sra. Mercè Bertrand, néta del biografiat]