André Humbert, Fernando Molinero Hernando i Manuel Valenzuela Rubio (coord.): España en la Unión Europea. Un cuarto de siglo de mutaciones territoriales. Madrid: Casa de Velázquez, 2011 (Collection de la Casa de Velázquez, 121); 279 p. ISBN 978-84-96820-38-8.
Aquest és el tercer llibre d’una sèrie innominada esmerçada en l’aprofitament científic de les fotografies aèries obliqües a baixa altitud d’àmbits diversos de la península Ibèrica, captades per André Humbert des de l’any 1978 fins al 2009 en diverses tongades. A la condició de geògraf, el professor Humbert hi afegeix la de pilot d’avioneta, i és per això que la Casa de Velázquez s’hi va avenir, tant per a recolzar les missions d’observació aèria de la seva direcció, com per fer difusió dels documents enregistrats a través de publicacions especialitzades.
El filtre temàtic principal aplicat a la compilació del primer llibre (1983) de la sèrie fictícia, Prospections aériennes: les paysages et leur histoire. Cinc campagnes de la Casa de Velázquez en Espagne (1978-1982), va ser el desxiframent de les petjades culturals acumulades pel territori al llarg de la història, sobretot en clau arqueològica. Era una modalitat d’estudi del territori molt apreciada pels historiadors britànics i francesos dels anys seixanta i setanta. El mot recurrent en els textos era palimsest. Ja està dit tot. La segona publicació, Géographie d’une Espagne en mutation. Prospections aériennes II (1990), va focalitzar els seus continguts en la interpretació de la superposició dels sistemes geogràfics en el context dels canvis experimentats per l’agricultura i l’urbanisme hispà dels anys vuitanta. En aquest segon volum, s’emfasitzava la interpretació gràfica dels documents fotogràfics seleccionats.
¿Quin és el pal de paller temàtic del tercer lliurament de la sèrie? En aquesta ocasió, els autors i les autores de les onze aportacions o articles del volum, han desenvolupat el text i el comentari de la desena de fotografies annexes a cadascun -per terme mitjà-, a posar de relleu l’impacte visual i econòmic que han comportat els primers vint-i-cinc anys de permanència d’Espanya a la Unió Europea. Són diversos els articles que retreuen les quantioses ajudes financeres comunitàries obtingudes per l’Estat per a justificar els canvis experimentats a algunes zones urbanes i rurals i eixos de comunicacions preferents del territori. Però no és pas el recurs explicatiu únic. En altres casos, la magnitud de les transformacions són descrites per comparació a allò que passa a la resta dels països europeus, com en el cas de la producció d’energia renovable, o bé com a resposta lògica (…i especulativa) a les expectatives del mercat, com per exemple, l’immobiliari turístic.
Precisament, la redacció del llibre es va tancar just quan els “quinze gloriosos” (1994-2008) tocaven a la fi. En algunes fotografies del 2009 es constata l’evidència de l’esclat de la bombolla immobiliària, amb l’aturament d’obres i la consegüent ensorrada de l’ocupació en el ram de la construcció i els sectors associats. Un autor s’esgarrifa de la taxa d’atur del 17% sobre la població activa enregistrada aquell “primer any dolent”. ¿Què diria ara, amb una taxa deu punts superior i sense perspectiva de baixa significativa?
Descartat l’enfocament de la interpretació gràfica de les imatges, el qual havia estat el protagonista de la publicació precedent (1990), en aquesta ocasió s’ha optat per un comentari llarg de cadascuna. En general, aquests textos a peu de fotografia no aporten més informació de la que ja figura en el text principal. En acomplir una tasca d’amplificació de continguts, la funció de les fotografies reproduïdes en aquest llibre no és altra que la d’il·lustració, no pas d’interpretació.
D’entrada, les aportacions de Fernando Molinero Hernando, “Crisis, dinamismo y consolidación rural. El valle del Duero” [7-24], i de Stéphane Anglès, “Les nouveaux paysages de l’olivier en Andalousie” [25-40], destaquen el reviscolament intensiu de les activitats vitivinícoles a Castella i Lleó i l’eufòria extensiva de les plantacions d’olivera andalusa, respectivament. En un i altre cas, les polítiques agràries de la UE no han estat pas alienes als fenòmens descrits pels dos autors. No ho és tant, en canvi, la proliferació d’instal·lacions de producció d’energia renovable (eòlica, solar, etc.) al llarg i ample de l’espai agrari peninsular. La valoració i la descripció d’aquest sector, ara de tanta actualitat arran de l’embolic de la factura elèctrica, és efectuada per Françoise Ardillier-Carras, Olivier Balabanina i Carlès de Andres Ruiz a “Les nouveaux paysages énergétiques en Espagne” [41-58].
La temàtica de les tres aportacions següents gira entorn de les transformacions al litoral i al prelitoral en la mida que la intensificació dels regadius i la urbanització i usos turístics han generat tensions d’ocupació del sòl amb greus despropòsits en relació amb els sistemes naturals. D’una manera o altra, s’hi refereixen Francisco Calvo García-Tornel i Robert Hérin a “Las transformaciones territoriales en el sureste. El caso murciano” [59-81], André Humbert i Colette Renard a “L’émergence d’un angle mort. Mutations de l’espace littoral onubense occidental” [83-105] i, tot un clàssic, Roland Courtot a “Littoralisation et nouveaux modèles spatiaux dans la communauté du pays valencien” [107-124].
La professora Paz Benito del Pozo fa molts anys que concentra l’activitat investigadora en la desindustrialització asturiana, ben bé des de la preparació de la seva tesi doctoral, publicada cap a mitjan els anys vuitanta del segle passat. A “Cambio industrial, territorio y paisaje en la España atlàntica. El área central de Asturias” [125-145] persevera en aquella línia de manera exemplar. Fernando Manero Miguel, professor de geografia a Valladolid, també acredita una llarga trajectòria d’estudi de la xarxa urbana de Castella i Lleó. Ja n’havia parlat a la publicació de 1990. Ara, a “Reestructuración urbana y funcional de las ciudades medias. Los ejemplos de Burgos, León y Segovia” [147-168], amplia els casos i posa en joc el paper exercit per les ajudes europees en els canvis funcionals observats.
Si bé fins aquí podem trobar sovintejades evidències de la influència directa de l’adhesió espanyola a la Unió Europea, a les tres darreres aportacions al volum, les al·lusions es rarifiquen i hom prefereix més les explicacions endògenes del creixement i transformació, contra les exògenes de gran abast. El parc temàtic de Port Aventura, el pol científic del Vallès, amb l’afegit de la Universitat Autònoma de Barcelona, o el centre comercial autònom de la Roca Village, són l’alineació de nodes dinamitzadors presentats a “Los espacios de innovación en Cataluña. El papel de la autopista del Mediterráneo” [169-190], article signat per Josep Oliveras i Santiago Roquer. El professor Vicente Bielza de Ory efectua un exercici semblant a “La periurbanización de las metrópolis regionales interiores. Impacto de los nuevos proyectos y de la Expo 2008 en Zaragoza” [191-210]. El títol de la col·laboració és prou revelador. Finalment, Manuel Valenzuela Rubio, “Los procesos de metropolización. Madrid, una región metropolitana entre la dispersión y el policentrismo” [211-253] rebla aquest enfocament a la darrer aportació.
El mateix professor Valenzuela és l’encarregat de cloure el volum amb unes “Reflexiones finales” [255-258], les quals, i en bona mida, són un repàs sumari de les aportacions efectuades i defuig la formulació de conclusions. Cal notar, així mateix, la preocupació del tercer coordinador per posar un toc de realisme i mesura rere una assenyalada i reiterada tendència de tots els autor i autores per adjectivar superlativament la magnitud de les transformacions, no tant “mutacions”, observades per les fotografies aèries obliqües i descrites en els textos respectius. Manuel Valenzuela té l’encert de rebaixar l’optimisme -anava a dir “els fums”-, en la previsió dels efectes negatius que el temps ha demostrat ben reals, i fa tocar de peus a terra en plantejar-los com “un repte, al qual haurien de donar resposta totes les instàncies polítiques, econòmiques i socials: assumir una nova cultura del territori.” [258] [Pau Alegre, 15 de maig de 2014]