Accés a l’entrevista
Comentari d’En Pep Oliveras
Una cosa que no explica bé Pierre Vilar a la seva biografia és perquè va passar de la geografia a la història. Ell sempre addueix que en cert moment va veure la necessitat d’explicar els fonaments de l’estructura econòmica i nacional de Catalunya, etc.
La realitat segons la meva teoria és que en venir a Barcelona per primera vegada per poder obtenir el seu diploma d’estudis superiors amb el treball sobre “La vie industrielle dans la région de Barcelone” , publicat als Annales de Géographie (1929), el seu director va ser l’Albert Demangeon catedràtic de Geografa humana a La Sorbonne i deixeble preferit de Vidal de la Blache. Protegit per Albert Dmangeon i Max Sorre va obtenir una beca de la Casa de Velázquez (institució francesa amb seu a Madrid) per tornar a Barcelona i continuar els seus estudis de geografia sobre la indústria de Catalunya que continuava dirigint Albert Demangeon i que havia de ser la tesis doctoral.
A Barcelona s’entusiasmà amb la República, amb la metodologia marxista i amb la corrent d’història total que s’hi entrellaçava (Labrousse, Marc Bloch, etc.)…Però hi ha dos fets que el marcaren per no continuar amb la Geografia: a) La guerra civil seguida de la II guerra mundial. Fet presoner pels alemanys (ell era subtinent de l’exèrcit francès), va restar en camps de presoners fins acabada la guerra. Temps que no li permeté continuar amb la recerca a Catalunya. b) La mort inesperada el 1940 del seu director de tesis Albert Demangeon. Aquest segon fet el deixà sense protector i jo crec que l’acabà de decantar cap a la història. La tesi no la va presentar fins el 1962 i la dirigí Ernest Labrousse que era catedràtic a La Sorbonne…