Joan Tort i Donada (a cura de): De noms i de llocs. Miscel·lània d’homenatge a Albert Manent i Segimon. Barcelona: Societat d’Onomàstica, 2011; 491 p.
La present publicació aplega un total de quaranta-tres contribucions, de temàtica i característiques força diverses però amb el denominador comú d’haver estat concebudes i escrites en ocasió de l’homenatge en forma de miscel·lània que la Societat d’Onomàstica ofereix al seu president d’honor, Albert Manent i Segimon.
El lector trobarà que el contingut d’aquestes aportacions és força divers i plural; una circumstància que, per regla general, és pròpia de publicacions de realització múltiple com la que ens ocupa. Tanmateix, en el present cas val la pena fer notar que aquesta diversitat s’adiu del tot amb la naturalesa de les aportacions que el personatge homenatjat, Albert Manent, ha dut a terme al llarg dels anys en el camp de l’onomàstica. D’aquesta manera, un llibre concebut per honorar i posar en relleu una trajectòria individual ha acabat esdevenint, per si mateix, un bon reflex del que és avui, en general, la ciència onomàstica. És a dir: un àmbit del coneixement on cap una gran pluralitat d’orientacions, de formes de treballar i de perspectives d’anàlisi. Una simple ullada a l’índex del llibre permetrà a la persona interessada constatar-ho ràpidament.
Entre el conjunt de contribucions, en qualsevol cas, un pes preeminent tenen els treballs que podem qualificar d’onomàstica i toponímia generals, per una banda (amb un total d’onze articles, a càrrec de Cosme Aguiló, Josep M. Albaiges, Ramon Amigó, Santi Arbós, Joaquim Cabeza, Montserrat Cailà, Antoni Lluesma, Joaquim Martí, Antoni Ordinas i Miquel Grimalt, Miquel Sánchez i Rosa Valls), i els d’onomàstica i toponímia històriques (amb deu aportacions més, a cura d’Andreu Beltran i José Rubio, Jordi Bruguera, Ventura Castellvell, Josepa Cortés i Maria José Badenas, Francesc Fité i Eduard González, Joan Ivars, Josep Maria Llobet, Francesc-Xavier Llorca, Carmen Riu i Moisés Selfa).
Els dos grups de contribucions esmentats representen, conjuntament, vint-i-un articles, i equivalen a gairebé la meitat del llibre. Il·lustren per si mateixos, doncs, la plena vigència d’aquestes dues perspectives d’estudi, en clau generalista, dins els estudis onomàstics actuals al nostre país. No menys importants quant a significació, tot i que amb un pes quantitatiu menor, són els articles que tenen una orientació analítica més concreta i específica. Seguint la pauta del nombre d’aportacions, els dos grups següents a assenyalar són els de lexicologia relacionada amb la toponímia (amb sis treballs, signats per Jesús Bernat, Carles Domingo, Mateu Morro, Ignasi M. Muntaner, Eugeni Perea i Xavier Terrado), i les anàlisis diacròniques i etimològiques (al seu torn, amb quatre articles, a cura d’Emili Casanova, Antoni Ginard i Andreu Ramis, Santiago Pérez i Maria Porter).
I, ja per sota dels grups temàtics amb major concurrència, trobem les dotze contribucions restants. Totes elles, corresponents a línies temàtiques prou ben individualitzades i representades en aquest llibre amb un treball o dos. En concret, els temes que incloem aquí són la cartografia històrica (amb un article de Vicenç M. Rosselló), l’onomàstica urbana (amb sengles treballs d’Anna Maria Corredor i Òscar Pérez), els noms de casa (amb una contribució, a càrrec de Ramon Carreté), els noms de retaules de carrer (també amb un text, a cura de Vicente Ortells i Robert B. Kent), la paremiologia onomàstica (amb dues contribucions, que signen, respectivament, José Enrique Gargallo i Joan Veny), les qüestions teòriques (també amb dues contribucions, de Josep Maria Bertran i Joan Tort), la fitotoponímia (amb un treball a càrrec de Fèlix Bruguera) i la toponímia esotèrica (amb una aportació de Vicenç Carbonell). Anotem, finalment, una contribució signada per Anton Monner i que, a diferència de les que hem esmentat fins ara, no apunta a una línia o un tema determinats sinó que traça una semblança de la figura d’Albert Manent, molt sintètica però fonamentada en la vivència i en el record personal.
Amb tot això, només ens resta dir que la diversitat temàtica de l’obra i la diferència en el nombre de contribucions entre uns temes i uns altres ens han portat a decantar-nos, a l’hora d’organitzar el contingut del llibre, per un esquema d’ordenació basat en l’ordre alfabètic del cognom dels autors (i del primer autor, en el cas de contribucions amb més d’un autor). Hem cregut, en definitiva, que aquest sistema és el que podia garantir una major simplicitat a l’hora de la cerca i contribuir, en darrera instància, a dotar de major solidesa (qualitat gens fàcil d’assolir, en una iniciativa d’autoria plural com aquesta) l’obra resultant. [Joan Tort i Donada]