Sequera, onades de calor en augment. I ara què?

Accés al vídeo sencer

1 Presentació:

https://youtu.be/5uRQOottwzs?t=9

2 Radiografia de la sequera

Servei Meteorològic de Catalunya ( https://www.meteo.cat/ )

https://youtu.be/5uRQOottwzs?t=492

3 Impacte del canvi climàtic en el medi marí

Centre d’estudis avançats de Blanes CEAB (https://www.ceab.csic.es/ )

https://youtu.be/5uRQOottwzs?t=1520

4 El regadiu i la seva vulnerabilitat

Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals ICTA (https://www.uab.cat/icta/ )

https://youtu.be/5uRQOottwzs?t=2774

5 Comportament hídric dels boscos en sequera

Centre de ciència i tecnologia  Forestal de Catalunya (https://www.ctfc.cat/ )

https://youtu.be/5uRQOottwzs?t=4208

6 Efectes de la sequera sobre els ecosistemes fluvials

Freshwater Ecology, Hydrology and Management (F.E.H.M.) Research Group – Universitat de Barcelona (https://www.ub.edu/fem/index.php/ca/ )

https://youtu.be/5uRQOottwzs?t=7077

7. Seguiments de fauna com eina de gestió

Biodiversity and bioindicators (https://www.bibio.org/ )

https://youtu.be/5uRQOottwzs?t=8500

8 Gestió forestal i altes temperatures

CREAF (https://www.creaf.cat/es )

https://youtu.be/5uRQOottwzs?t=9875

9. Més i millor coneixement en el context de sequera

Observatori del medi natural i biodiversitat (https://observatorinatura.cat/ )

https://youtu.be/5uRQOottwzs?t=11157

10. Seguiment i evolució de les masses d’aigua

ACA  (https://aca.gencat.cat/ca/inici/index.html )

https://youtu.be/5uRQOottwzs?t=12097

11. Cloenda

https://youtu.be/5uRQOottwzs?t=13313

Articles del doctor en Geografia Joaquim Farguell

Accés

Vídeo amb el contingut de la reunió monogràfica , del dia 14 de febrer de 2023, respecte de la sequera i les accions que està desenvolupant des de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Accés

Visor de la Sequera: El visor de la sequera és un visor informatiu sobre els efectes de la sequera a les conques internes de Catalunya, basat en el Pla especial de sequera, l’instrument de la planificació hidrològica definida per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Accés al visor de la saquera

22 d’octubre de 2022

2022, l’any de l’estiu tòrrid

L’any 1816 un clima global inusual va portar a Europa un estiu molt més fred de l’habitual. A Barcelona la temperatura va caure 4 graus per sota de les mitjanes dels registres i tot el continent es va veure afectat, amb perjudicis terribles per a les collites. La causa d’aquesta anomalia va ser una massiva injecció de cendra a l’atmosfera provocada un any abans per l’erupció del volcà Tambora. L’erupció localitzada a l’illa de Sumbawa, avui Indonèsia, va afectar el clima de tot el planeta de tal manera que el 1816 va passar a la història com “l’any sense estiu”.

En contrast amb aquest episodi històric, enguany hem viscut i patit un estiu completament oposat, amb elevades temperatures i màximes rècord. Al mes de maig, l’Observatori Fabra ja ens alertava que s’havia assolit una màxima històrica, mai registrada abans. Des d’aleshores aquest estiu no hem deixat de batre rècords. Segons dades de l’AEMET aquest juliol ha sigut el més càlid dels darrers 82 anys, amb temperatures especialment càlides al Pirineu i Prepirineu. Aquest estiu hem après que les nits podran ser tropicals (amb temperatures superiors a 20ºC), tòrrides (>25ºC) i fins i tot roents (>30ºC). Hem vist els boscos eixuts i els embassaments sota mínims a tot Europa. Hem patit dolorosos incendis i collites minvades. A l’alta muntanya el desgel de glaceres mil·lenàries avança inexorablement, provocant al seu pas alguns accidents mortals, com el de les Dolomites, als Alps.

Aquest estiu hem après que les nits podran ser tropicals (amb temperatures superiors a 20ºC), tòrrides (>25ºC) i fins i tot roents (>30ºC)

A diferència del 1816, aquest estiu no és un fet aïllat i puntual sinó el preludi d’una tendència que anirà en augment. No hi ha dubte sobre l’origen d’aquest canvi climàtic: és causat per les enormes emissions de gasos d’efecte hivernacle que l’espècie humana -i en particular el que anomenem Nord Global- estem abocant a l’atmosfera. Malauradament, l’estiu d’enguany no serà extraordinari com ho va ser “l’any sense estiu”, sinó que serà l’estiu habitual del Mediterrani de les properes dècades. Fa més de 50 anys que científics i científiques d’arreu del món alerten dels impactes del canvi climàtic i de la urgència per frenar-lo, però fins que no hem començat a viure i patir-ne conseqüències en carn pròpia no ha sigut un tema prou present en el debat i opinió pública.

No hi ha dubte sobre l’origen d’aquest canvi climàtic: és causat per les enormes emissions de gasos d’efecte hivernacle que l’espècie humana estem abocant a l’atmosfera

Una dècada clau

El darrer informe del Panell Intergovernamental de les Nacions Unides sobre canvi climàtic publicat l’any passat alerta que vivim un moment que no té precedents en els darrers milers d’anys del vell planeta Terra. Ens explica que si frenéssim sobtadament les emissions de gasos d’efecte hivernacle, alguns processos -com la pujada del nivell del mar- seguirien actius per la inèrcia del mateix sistema. Però també ens transmet una nota d’esperança: els acords que prenguem avui i la nostra gestió és rellevant. De fet, els informes coincideixen en remarcar que el que succeeixi en aquesta dècada serà clau.

És un bon moment per repensar el model de territori que desitgem en un futur pròxim  i impulsar un sector primari i secundari diversificat que atengui a les necessitats de la nostra població

Els models climàtics mostren que reduir dràsticament les emissions ens duria a una situació d’escalfament però,  molt més benèvola, mentre que si seguim emetent a una velocitat creixent com fins ara, el planeta arribarà a un increment de temperatura nefast per l’espècie humana. L’acció climàtica és clau per minimitzar l’impacte de la crisi climàtica mitjançant dues estratègies que caldrà compaginar. Una és la de l’adaptació a uns efectes que ja son part de la nostra realitat i que s’acusaran en un futur. L’altra via és la que s’anomena mitigació, és a dir, reduir les emissions per reduir la necessitat d’adaptació: ens cal dir adeu al consum de combustibles fòssils el més aviat possible.

La rehabilitació energètica de l’habitatge serà una important manera de promoure activitat econòmica i reduir el consum energètic en pobles i ciutats

L’adaptació a Catalunya

A Catalunya els reptes d’adaptació presenten unes clares línies d’actuació. Per exemple, ens caldrà una nova gestió de l’aigua, que vetlli de forma més estricta per la seva qualitat i en castigui els usos sumptuosos. Una aigua que es gestioni com un bé públic, garant de biodiversitat i recurs preuat i no com una mercaderia. Segons informes de l’Agència Catalana de l’Aigua, a Catalunya més de la meitat dels cursos fluvials no compleixen els criteris europeus i 7 de cada 10 aqüífers estan contaminats. No ens ho podem permetre. Tampoc ens podem permetre un sector primari en crisi permanent que conviu amb una dependència alimentària de l’exterior. Una estratègia cabdal en el futur més proper és la de facilitar, incentivar i protegir les cadenes de producció i consum agroecològic.

El darrer informe sobre el litoral del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat (Un litoral al límit, 2021) alerta que el 54% de les platges actuals no tindran l’amplada necessària per a l’ús recreatiu l’any 2035. La pèrdua de sorra es deu a l’efecte combinat dels embassaments com a trampes de sediment, la pujada del nivell del mar i l’efecte de temporals marins més intensos. Aquest és un important motiu per replantejar el monocultiu turístic de la zona costanera. Un turisme que genera forts impactes ambientals i que castiga un gruix de la població amb treballs precaris i estacionals. El turisme de neu a l’alta muntanya tampoc té bon pronòstic, ja que es calcula que als Pirineus, cada grau d’augment de temperatura farà disminuir 25 dies la coberta de neu a més de 2.000 metres d’altura. Els models climàtics no auguren una disminució en la precipitació en la regió pirinenca, però l’ineludible augment de temperatures farà que el mantell de neu hivernal perduri menys. Pel mateix motiu les glaceres pirinenques estan tocades de mort i han perdut el 23% de la superfície en els darrers deu anys. El resultat és que a finals de segle moltes pistes d’esquí no podran funcionar ni tan sols amb neu artificial. És un bon moment per repensar el model de territori que desitgem en un futur proper i impulsar un sector primari i secundari diversificat que atengui a les necessitats de la nostra població.

Urbanisme i gestió del risc

Avui en dia el 15% de la superfície urbanitzada de Catalunya està en zona inundable mentre esperem un augment de pluges intenses i la pujada del nivell del mar associat a l’escalfament global. Una exposició al risc evitable, tenint en compte que disposem de coneixements avançats, de cartografies de risc i de registres històrics de riuades i llevantades. La vulnerabilitat actual és el resultat d’un desgavell urbanístic que ha cimentat massa a prop del curs fluvial o massa arran de mar en una connivència entre sector públic i benefici privat que pagarem molt cara. Els marges de rius i rieres i les zones costaneres s’haurien de renaturalitzar, per tal de permetre el batec natural d’aquests sistemes. Un exercici que minimitzaria riscos per la població i patrimoni i permetria restaurar ecosistemes de ribera i costaners. Tal com es recull en l’informe RiskCat (2008), també redactat per encàrrec del CADS, Catalunya conté una regulació adequada dels riscos naturals tot i que repartida en nombroses lleis i reglaments, que competeixen a diversos organismes públics el que en dificulta la gestió. Malauradament, no es coordina adequadament el ritme d’aprovació de planejament urbanístic i el de l’elaboració i aprovació de la cartografia oficial en matèria de riscos naturals. La zonificació reglamentària del territori afectat a riscos naturals no és, a data d’avui, completa, ni està regulada en tots els riscos, esdevenint per tant, una assignatura pendent.

El disseny urbà tindrà un paper molt rellevant en l’adaptació al canvi climàtic. Per garantir el dret a la salut, és urgent repensar ciutats amb molt pocs o sense cotxes, amb menys asfalt, més zones verdes i blaves, refugis climàtics i espais públics on passar dies d’elevades temperatures. Serà una garantia per salvar vides durant les onades de calor i per evitar efectes d’una contaminació atmosfèrica que constitueix un mal crònic de les nostres ciutats. De la mateixa manera, la rehabilitació energètica de l’habitatge serà una important manera de promoure activitat econòmica i reduir el consum energètic en pobles i ciutats.

Minimitzar les emissions requerirà un enorme esforç i reestructuració del sector energètic que ha de transitar cap a unes renovables que garanteixin una justícia social i ambiental i no deixin enrere enormes zones de sacrifici

Mitigar, actuar per estalviar

Minimitzar les emissions requerirà un enorme esforç i reestructuració del sector energètic que ha de transitar cap a unes renovables que garanteixin una justícia social i ambiental i no deixin enrere enormes zones de sacrifici. També requerirà un important canvi en el nostre model de mobilitat, que avui en dia suposa un terç de les emissions de Catalunya. Un nou model que s’ha de traduir en menys petroli i més transport públic. En context de crisi climàtica tota política actual hauria de complir la premissa de reduir les emissions o com a mínim no contribuir a augmentar-les. És per això que certes propostes de reactivació econòmica com pot ser l’ampliació de l’aeroport (en zona inundable, per cert) o l’aposta per uns Jocs Olímpics d’hivern sonen a polítiques d’una altra època. Les propostes dels anys 90 ja no poden ser les mateixes que les de la segona dècada del s.XXI.

Certes propostes de reactivació econòmica com pot ser l’ampliació de l’aeroport o l’aposta per uns Jocs Olímpics d’hivern sonen a polítiques d’una altra època

L’exhaustiu informe Stern, publicat pel govern britànic l’any 2006 i que pren el nom de l’economista que el va liderar, afirmava que la inacció climàtica pot sortir molt i molt cara. Segons aquest informe, no fer inversions immediates cap a l’adaptació i mitigació comportaria el risc de pèrdua d’entre el 5 i 20% del PIB global i produiria una disrupció de l’activitat econòmica i social comparable a les de les guerres mundials o la Gran Depressió. La lluita contra el canvi climàtic ha d’esdevenir una línia d’acció transversal per tota política pública. No es tracta d’un debat ideològic. La realitat del canvi climàtic, així com la del límit de certs recursos energètics o materials és incontestable i la necessitat d’actuar per sobreviure també. El que pot ser un motiu de debat és fins a quin punt i per a quins motius volem sostenir algunes activitats que reconeixem com a contaminants.

Crisis superposades o camins comuns

Per si no fos suficient, la crisi climàtica no arriba sola, sinó que coincideix amb plena crisi energètica, amb un esgotament i encariment creixent dels combustibles fòssils. El fantasma d’un hivern cru i la volatilitat del preu del combustible ens ha portat mesures contundents d’estalvi energètic per part de diverses administracions. Resulta curiós observar com un gran ventall de propostes claus per reduir emissions (com la de la gratuïtat del transport públic que desincentiva l’ús del vehicle privat) s’han materialitzat com a resposta a la crisi energètica i no prèviament per l’emergència climàtica. Tot i això, benvingudes les pautes que ens permetin de forma conjunta lluitar contra ambdues crisis. De fet, aquest serà el quid del repte que tenim d’ara endavant com a societat: teixir propostes de llarg termini que ens ajudin a mitigar el canvi climàtic, a superar la crisi energètica i a l’hora a reactivar l’economia de forma social i ambientalment justa.

La lluita contra el canvi climàtic ha d’esdevenir una línia d’acció transversal per tota política pública. No es tracta d’un debat ideològic

És rellevant reivindicar el concepte de justícia climàtica. Tots i totes viurem el canvi climàtic, però no el patirem de la mateixa manera i les classes populars en rebran les pitjors conseqüències. Es considera que els països del Sud Global han contribuït només en un 8% del total d’emissions històriques, però és en aquests països en què es situen les pitjors crisis hídriques i inundacions potencials i possibles grans migracions. Mentrestant els rics més rics fan viatges a l’espai i cremen benzina amunt i avall en jets privats, actituds supèrflues que a dia d’avui podem anomenar crims climàtics. Necessitem una nova cultura que lluny de valorar aquesta opulència, prioritzi el respecte pels cicles i límits de la natura i incorpori la lluita contra el canvi climàtic com a part essencial. En aquest sentit, l’activisme climàtic és un senyal d’esperança. Un motor necessari per generar un nou imaginari de canvis estructurals, polítics i personals que ens requereix el moment.

L’activisme climàtic és un senyal d’esperança. Un motor necessari per generar un nou imaginari de canvis estructurals, polítics i personals que ens requereix el moment

És cert que el diagnòstic és desolador i desperta (eco)ansietat a un important gruix de població. En especial a les generacions més joves, que veuen en aquest merder heretat un futur molt incert. El canvi climàtic comportarà patiment arreu del món i conseqüències devastadores als sistemes naturals. Per això pensar amb urgència i audàcia, en propostes que posin la protecció de la vida al centre no és una proposta naïf o il·lusa, és l’únic camí per garantir-nos un futur. Requerim una combinació efectiva de canvis estructurals i personals fora del curtplacisme del període electoral i de la lògica de benefici monetari immediat. Ens hi posem?

L’autora: Olga Margalef Marrasé

Llicenciada en Geologia i doctora en Ciències de la Terra. És professora de la Universitat de Barcelona i investigadora adscrita al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Membre de la xarxa per la justícia climàtica i de la xarxa de científiques comunicadores. Té experiència com a docent en el camp de la geomorfologia i els riscos geològics.

Conferència Canvi climàtic, adaptació, mitigació i ecologia global: un repte sense precedents i presentació del llibre Land, water, air and freedom Es tracta d’un acte conjunt entre la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Societat Catalana d’Economia (SCE) que té per objectiu el tractament interdisciplinari d’un fenomen essencialment transversal com és el canvi climàtic. Per part de la SCB hi va intervenir el professor d’ecologia de la Universitat de Barcelona i membre del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), Jofre Carnicer, amb la conferència Canvi climàtic, adaptació, mitigació i ecologia global: un repte sense precedents. Per part de la SCE, el consoci president del GEEPA, Joan Martínez-Alier, catedràtic i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), presentarà el seu llibre Land, water, air and freedom. Organització: Societat Catalana de Biologia i Societat Catalana d’Economia L’acte va tenir lloc el 2 de juny de 2022 a l’IEC.

Accés al vídeo

Text aprovat per la Secció de Ciències Biològiques en la sessió del 12 de desembre de 2022

Problemàtiques globals i afectacions locals

El canvi climàtic i el límit de matèries primeres

Al llarg de la historia del planeta han succeït canvis climàtics en resposta a diverses causes naturals, com ara les variacions en la forma de l’òrbita de la Terra o l’impacte de meteorits. Però quan parlem del canvi climàtic actual, ens referim a la variació del clima associada a un escalfament global que l’espècie humana ha provocat des de la revolució industrial. Algunes zones del planeta, com ara la regió mediterrània, s’escalfen més que la mitjana planetària. Segons l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) a la regió mediterrània la temperatura actual és prop d’1,4 oC més alta que durant el període preindustrial 1850-1900, mentre que l’increment global estimat és d’1,07. En conseqüència, en aquestes àrees geogràfiques els efectes de l’escalfament són també més severs; efectes
que es manifesten de diverses maneres: augment de períodes de sequera extrema i d’aiguats torrencials, augment dels incendis, pèrdua continuada de gel, i canvis en els cicles vitals i distribució dels organismes.

Sovint es parla d’aquests efectes sobre els ecosistemes, però els impactes socials i sobre la salut són també alarmants. L’augment de migracions humanes fugint de la pobresa i de la manca de recursos associades a sequeres perllongades és una realitat. En l’Informe “Canvi Climàtic i Salut” publicat per la Secció de Ciències Biològiques l’any 2019, s’indica un increment de mortalitat a causa dels canvis de temperatura i dels episodis meteorològics catastròfics i, a més, un augment de l’afectació de malalties infeccioses propiciat per l’expansió dels organismes vectors, l’elevada densitat poblacional i l’alta freqüència de viatges arreu del món.

Els processos de mitigació i adaptació al canvi climàtic hauran de conviure amb una dificultat afegida, l’augment del preu dels combustibles fòssils i les matèries primeres degut a la seva escassetat, però també a l’especulació del mercat i als obstacles de distribució en èpoques de conflictes armats. Aquestes circumstàncies, per una banda, fan que les classes socials més desfavorides, per cert, les que produeixen menys emissions, pateixin més severament les conseqüències del canvi climàtic en un context d’augment de desigualtats, i, per altra banda, afavoreixen tensions internes a escala nacional i conflictes entre països.

Les causes del canvi climàtic i l’escassetat d’energia i materials

Emissions de gasos. Excés de l’ús d’energia i matèries primeres.

Les causes del canvi climàtic i l’escassetat d’energia i materials no són independents. La emissió global de CO2 a l’atmosfera ha incrementat exponencialment des de la revolució industrial a conseqüència de la utilització de combustibles fòssils com a font d’energia, i també a causa de l’augment de la població i de un major ús d’energia per càpita. Avui dia els combustibles fòssils comencen a escassejar o estan en llocs o a fondàries de difícil accés. Tant l’escassetat d’aquests recursos, com el compromís de disminuir l’emissió de CO2 per a frenar el canvi climàtic han portat a innovar i invertir en l’obtenció d’energies renovables com
la solar i l’eòlica. La construcció de plaques fotovoltaiques, molins eòlics, bateries i, també, certs components electrònics, requereixen la utilització de minerals en quantitats superiors a les disponibles. Segons l’agencia internacional d’energia (IEA ), des del 2010, la demanda d’aquests minerals crítics per unitat de capacitat energètica instal·lada ha augmentat un 50%. Per aquest motiu l’activitat extractiva s’està reactivant. Però la mineria no sempre és benvinguda; el procés d’extracció de minerals comporta, a més a més de les alteracions mediambientals pròpies de l’excavació, altres problemes com són els abocaments de residus
tòxics de difícil tractament i emmagatzemat. Així mateix, un elevat nombre de macroprojectes miners es concentren en països del Sud Global i sovint són explotats amb pràctiques neocolonials que generen forts impactes socials.

Reptes/Solucions

Adaptació. Economia en dinàmica sostenible. Eficiència energètica.

Des de fa dècades s’ha parlat i escrit sobre el canvi climàtic (el primer informe de l’IPCC, es va publicar el 1990), s’han presentat dades contrastades i previsions de canvi adverses pel planeta i per a la humanitat. L’any 2015 la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre canvi climàtic arribà a un històric acord internacional ratificat per 195 països (acord de París). Aquest acord té per objectiu no superar un augment de temperatura mitjana global de 2oC i a poder ser, mantenir-ho per sota l’1,5oC. Per assolir aquesta fita els països es comprometien a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle segons el que es va anomenar “contribucions determinades a nivell nacional”. Desafortunadament, a dia d’avui no s’han dut a terme les accions necessàries per arribar a aquesta reducció. Els interessos econòmics i financers i la majoritària indiferència social han retardat l’acceptació i la lluita contra el que ara ja és una emergència climàtica.

La lluita contra el canvi climàtic exigeix accions per reduir les emissions i accions d’adaptació social i individual. Entre les primeres, calen mesures polítiques com ara una remodelació del transport evitant-ne el que és superflu i especialment el que és altament contaminant, una inversió i una planificació adequades del transport públic, una producció i distribució d’aliments respectuoses amb el medi ambient, uns canvis en els incentius pels diferents tipus d’activitats econòmiques (apostant per aquelles activitats econòmiques que siguin ambientalment més sostenibles), una recerca de nous materials d’aïllament energètic, l’ús d’energies verdes i en general polítiques que promoguin un menor consum d’energia per càpita. Entre les segones accions, les d’adaptació, s’emmarquen les polítiques que pretenen reduir els impactes dels efectes del canvi climàtic, com són entre altres de sentit comú, l’estalvi d’aigua, una millora en l’aïllament dels habitatges, i el replantejament de plans urbanístics per reduir l’efecte de les onades de calor o evitar inundacions.
Amb referència a l’escassetat de matèries primeres, les accions es podrien resumir en les molt conegudes “3R”: reutilitzar i reciclar els materials, i reduir el seu consum superflu, així com fomentar xarxes socials per compartir infraestructures.

El canvi climàtic i l’escassetat de recursos, avui en dia, són reptes d’extrema urgència per a la humanitat, i per a combatre’ls es necessita doncs un compromís comú, tant en l’àmbit social com individual. En termes d’economia i innovació, podríem entomar la situació actual de canvi global com una oportunitat per a empènyer noves iniciatives de recerca, socials i econòmiques que possibilitin les accions de mitigació i adaptació esmentades. Per fer front a aquest repte és imprescindible el treball de col·laboració entre experts en diverses disciplines. L’Institut d’Estudis Catalans és un espai idoni per aquest treball, tot fomentant aquestes sinèrgies entre els seus membres i els seus col·legues en els diferents àmbits científics, socials, econòmics i governamentals. Aquest és un repte no només per a l’acadèmia, ho és per a tota la societat!

És per això que des de l’Institut d’Estudis Catalans fem una crida a ciutadans i governants a dur a terme aquestes accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic i a fer un ús racional dels recursos naturals ja ara mateix. Esperar que arribi el desastre no és cap opció. Ha arribat l’hora de posar-s’hi.

Entenem la resiliència com la capacitat d’un sistema d’absorbir els canvis i les pressions de l’entorn mantenint-ne les característiques i el funcionament. Parlem de la resiliència davant d’un xoc traumàtic —com una catàstrofe natural o una crisi econòmica— com de la capacitat de retornar a la situació prèvia. També emprem aquest mot quan ens referim a la capacitat d’adequar-nos a una transformació profunda de l’entorn —com el canvi climàtic— o del context social —com els canvis arran de la COVID-19. Finalment, diem que un sistema és resilient si és capaç d’evitar col·lapsar i de mantenir les seves característiques principals sense transformar-se sobtadament en un altre sistema diferent. Davant la crisi ambiental, quina capacitat tenim de preservar els serveis que els ecosistemes ens proporcionen? És resilient el nostre sistema socioecològic? En aquesta sessió es reuneixen persones de diferents disciplines per explicar l’aplicació del concepte de resiliència, il·lustrat amb exemples d’èxit o de fracàs, en el manteniment de diferents sistemes socioecològics davant d’impactes profunds en el medi. L’objectiu és generar un marc comú de comprensió del fenomen de la resiliència que ens permeti identificar maneres de promoure-la davant l’enorme repte ambiental a què estem abocats.

Accés al vídeo de la Jornada

Accés a l’informe

La salut a mercè dels combustibles fòssils.

L’informe d’enguany constata que una addicció persistent als combustibles fòssils està amplificant els impactes sobre la salut.

Resum visual

Accés al resum visual. Gràfiques

Gràfics

Impacte de les onades de calor en la inseguretat alimentària

Exposició de poblacions vulnerables a onades de calor

Hores potencials de treball perdudes a causa de l’exposició a la calor

Terres afectades per Sequeres

Exposició de la població a un perill molt elevat d’incendi forestal

Letalitat dels esdeveniments meteorològics extrems

Idoneïtat climàtica per a la transmissió del dengue

Ús d’energia neta a la llar

Malgrat aquests danys per a la salut, els governs i les empreses continuen prioritzant els combustibles fòssils en detriment de la salut de les persones.

Intensitat de carboni del sistema energètic

Preus de les emissions de gasos d’efecte hivernacle

Compatibilitat de les estratègies de les empreses de petroli i gas amb l’Acord de París

No ha de ser així

Morts per contaminació de l’aire ambiental

Ús d’energia neta a la llar

Espai verd urbà

Morts per desequilibris en la dieta

Hi ha alguns esclats d’esperança emergents

Generació d’electricitat a partir de fonts renovables

Inversió en electricitat i altres subministraments d’energia

Cobertura de salut i canvi climàtic als mitjans de comunicació d’arreu del món

Salut i Canvi Climàtic a les Nacions Unides

Després de 30 anys de negociacions de la CMNUCC, els països i les empreses continuen prenent decisions que amenacen la salut i la supervivència de les persones a tot el món.

En aquest moment crític, una resposta immediata i centrada en la salut encara pot assegurar un futur en què les poblacions mundials no només puguin sobreviure i també  prosperar

Accés

El Canvi Climàtic i els riscos associats són una forta preocupació en la societat actual. Estem vivint un escalfament global que està provocant canvis molt notables en els models de precipitació, els vents, els oceans, fauna i flora. Cada vegada més assistim a onades de calor extrema, incloses les onades de calor marines, que han augmentat en les darreres dècades i continuaran creixent. Els estudis més recents mostren un augment de les temperatures mitjanes globals. El desgel generalitzat, l’increment del nivell de la mar, la inundació d’àmplies àrees costaneres arreu del planeta, són alguns dels efectes que s’estan fent notar sobre els ecosistemes i les conseqüències socioeconòmiques derivades seran cada vegada més patents. Aquest canvi climàtic té també conseqüències directes o indirectes en els desastres naturals.
En aquest escenari de canvi climàtic i desastres naturals, els instituts de recerca de la UB volen proporcionar, en el seu conjunt, una mirada transdisciplinària i diacrònica sobre un problema cabdal per a la societat actual.
Us convidem a una jornada de reflexió sobre el canvi climàtic i els desastres naturals. Recordarem com els grans episodis climàtics o els desastres naturals han tingut sempre una incidència en les poblacions humanes al llarg de la història. I sobretot compartirem el que estem fent des dels instituts de la UB per abordar el canvi climàtic i els riscos naturals i els seus efectes. Una sèrie de xerrades curtes ens introduiran a diferents aspectes de la recerca sobre aquests temes i sobre possibles solucions transformadores que puguin contribuir a la construcció d’una resiliència en front de l’inexorable canvi climàtic i les seves conseqüències, pensant sobretot en el que deixarem per a les generacions.

CRONOGRAMA DE LES INTERVENCIONS

Comissió d’Acció Climàtica. 14/09/2022 del Parlament de Catalunya (minut 40 del video)

Accés

Batimetria de la Badia de Roses

Compareixença del Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, Sr. Javier Martín Vide, davant la Comissió de Transició Ecològica del Senado espanyol: Ponència sobre els reptes d’una transició energètica sostenible.

Accés al vídeo

Contribució  de Javier Martin-Vide a la

NOVA GEOGRAFIA DE LA CATALUNYA POSTCOVID

Inauguració del curs acadèmic 2022 – 2023 Universitat de Girona

Conferència a càrrec de la professora Anna Sanchez Vidal (@aneguet77)

Accés al video de la conferència

Accés

AGORA és un espai de trobada en el que podràs conèixer, aprendre i participar. En ell trobaràs un visor amb totes les inundacions que s’han enregistrat a Catalunya des de l’any 1981 i totes les inundacions que han produït danys greus des de 1900. A més, trobaràs informació actual, recursos educatius sobre les inundacions a Catalunya i espais participatius. Podràs aprofundir en el coneixement de les inundacions amb els continguts tècnics i científics.

AGORA ha estat impulsat pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb la participació de l’Agència Catalana de l’Aigua i l’assessorament d’experts del Servei Meteorològic de Catalunya i la Universidad Politécnica de Madrid.

Accés al portal

Jordi Soler. Llicenciat en Ciències Físiques per la UB i doctor en física aplicada per la UPC. Àrees de recerca: simulació numèrica en oceanografia física i biològica, biologia teòrica i relacions energia-recursos-ecologia.

Benvolgudes lectores,

Enceto aquest post fent referència a l’informe de l’IPCC publicat el mes d’agost que té frases molt contundents de les que en parla l’amic Ferran Puig en el seu bloc. Cal dir aquí que el que s’ha publicat aquest mes d’agost passat és només la primera part de l’informe total, el que s’anomena grup de treball u (WGI, de les sigles en anglès) i que resten els altres dos grups WGII (impactes) i WGIII (adaptació) els informes dels quals és previst que es publiquin l’any que ve. Les notícies que venen doncs de la comunitat científica i (també) de la part política són molt preocupants. Vull recordar que aquest no és un informe només científic sinó que està suavitzat pels ens administratius dels estats a través dels seus representants a les Nacions Unides. Comparat amb els informes previs, és clar i exhorta a prendre accions decidides ara mateix i en els propers anys: l’opció d’anar fent la viu-viu s’ha acabat. D’aquest informe, més enllà del que ja s’ha dit molt encertadament, en destacaria que, si ha passat el missatge que ha passat és que realment tothom està molt espantat per la situació actual, es comencen a veure les orelles al llop i no s’hi veu una opció vàlida (dins de l’actual paradigma) per implementar a curt termini.

Situació actual

Arribats a aquest punt sembla que no ens movem, ja que el darrer informe de l’IPCC (l’AR5, de fet, amb el que es van aprovar els acords de Paris) ja avisava dels riscos de no fer res i, en canvi, les emissions no han parat d’augmentar i no sembla que, a curt termini, es puguin aturar. Davant d’aquest escenari, ja hi ha articles que analitzen quines àrees del planeta són més resilients per mantenir un cert nivell de complexitat social en un context de crisi climàtica, d’això en parlarem en un post futur. Ara però, anem a veure perquè les emissions continuen creixent i no es fa res (de moment) per aturar aquest intent de suïcidi col·lectiu. Ras i curt: com és que tot i les advertències no reaccionem col·lectivament? La resposta a aquesta pregunta és complexa però cal senyalar que en la percepció o consciència col·lectiva de què és i què implica el canvi climàtic, hi ha la mare dels ous del problema. Per simplificar estem en una situació en que es perceb un problema greu, però existeix la creença (diria que, fins i tot, religiosa per part d’alguns) de que fora del sistema socio-econòmic actual només hi ha la barbàrie, el caos i la destrucció, per tant, les actituds són de fugida endavant i/o distracció o de resignació i frustració. Això entronca directament en la visió del col·lapse com una època de decadència. Cal tenir en compte que, des del meu punt de vista, la paraula decadència no té cap sentit útil, és més aviat un ús que es presta a teories populistes i conservadores, perquè implica l’existència d’un zènit social, d’una època daurada i feliç: res més lluny de la realitat, el zènit material de la societat és la causa del seu col·lapse.

Per sortir d’aquesta actitud primer cal desmitificar el col·lapse com un procés que no té precedents o que sigui fonamentalment negatiu. Segons diversos treballs, totes les societats complexes segueixen cicles d’ascens i descens, en podeu trobar referències en el mateix J. Tainter, en J. Diamon, en P. Turchin o el Seneca Cliff de’n Bardi. En particular hi ha una branca d’estudis anomenada col·lapsologia de la que en parlarem en el futur.

Però a banda d’aquests anàlisis més moderns i acadèmics, en cada època de descens es pretén explicar la situació donant raons des de diferents perspectives: la ineptitud dels polítics, l’obsolescència del sistema socio-econòmic o la degradació moral i de valors que té la nostra societat occidental-globalitzada. Gairebé cap d’aquestes explicacions és nova, ja que la majoria coincideixen amb les que s’han donat històricament per explicar el decliu o col·lapse de societats anteriors. Prenem el cas més conegut de col·lapse d’una civilitació que encara ara es pren com la mare de la nostra: Roma. Tal com ja vaig fer en un post antic parlant del col·lapse de l’imperi Romà, ara rescataré part del que hi deia allí per fer analogies entre aquella situació i l’actual, però des d’una visió diferent. Aquesta visió vol situar el col·lapse com una transició, un canvi i una adaptació a una situació o entorn nou de la societat que el viu. Aquesta idea no és nova, J. Tainter ja la apunta en el seu llibre de referència ‘El col·lapse de les societats complexes’.

De fet, si volem fer una comparació (veieu la taula) és molt interessant que dues societats tant separades en el temps i tant diferents a molts nivells (tecnològic, d’extensió, de comprensió del món, i d’organització social) es dediquin a fer gairebé el mateix per gestionar les maltempsades associades al col·lapse.

Gustavo Francisco Petro Urrego President de Colombia

Discurs a la seu de l’ONU (20-09-2022)

Organització: CoEnerCat, Societat Catalana de Tecnologia. L’acte va tenir lloc el 23 de febrer de 2023 a l’IEC.

Accés

Josep Nualart (ODG): “Ni Midcat, ni BarMar, ni H2Med: el que cal és una planificació dels usos i un canvi de model”

El 18 de gener 2023 va tenir lloc la compareixença de l’investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització, Josep Nualart i Corpas, a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya. En la seva intervenció, Nualart ha assenyalat els dubtes, impactes i riscos de les infraestructures proposades i ha fet propostes per solucions que siguin compatibles amb una transició energètica cap a un model més sostenible, just i ecològic.

Accés: “España se convertirá en el primer ‘hub’ de hidrógeno verde”

Accés a la compareixença d’en Josep Nualart

“El món es troba enmig de la seva primera crisi energètica global: un xoc d’amplitud i complexitat sense precedents.”

“Els preus de les compres al comptat de gas natural han assolit nivells mai vists fins ara, superant regularment l’equivalent a 250 USD per barril de petroli.”

“La crisi ha alimentat les pressions inflacionistes i ha creat un risc imminent de recessió, així com una gran recaptació inesperada de 2 bilions de dòlars per als productors de combustibles fòssils per sobre dels seus ingressos nets del 2021.”

“Davant la manca d’energia i els alts preus, els governs s’han compromès fins ara més de 500.000 milions de dòlars, principalment a les economies avançades, per protegir els consumidors dels impactes immediats.”

“Com que els mercats energètics segueixen sent extremadament vulnerables, el xoc energètic actual és un recordatori de la fragilitat i la insostenibilitat del nostre sistema energètic actual.”

“Els temps de crisi posen el focus en els governs i en com reaccionen.”

Accés a l’informe

Com es formen i on es troben els principals jaciments de gas del planeta? Com es transporta des del reservori al seu destí? Com condiciona la distribució de plantes de regasificació i gasoductes la geopolítica regional i global? Perquè oscil·la el preu del gas? En veurem el declivi de la seva producció? Quins conflictes internacionals s’amaguen darrera la seva explotació? Quines seran les conseqüències de la guerra entre Rússia i Ucraïna? Quin és el futur d’aquest combustible en un context d’emergència climàtica com l’actual?

Amb el tercer Geodebat abordarem aquestes i altres qüestions per reflexionar sobre una temàtica tan complexa com actual amb els següents convidats:

Patricia Cabello: Professora de la UB a la facultat de Ciències de la Terra, al Departament de Dinàmica de la Terra i l’Oceà. Treballa en la caracterització i modelització de reservoris de fluids (hidrocarburs, CO2, aigua) i en la modelització hidrats de gas. Forma part de l’institut de recerca GeoModels.

Mariano Marzo: catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. És expert en geologia del petroli. La seva recerca i docència s’ha centrat en exploració i producció d’hidrocarburs, en geopolítica i transició energètica. Membre del consell d’administració de Repsol i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Alfons Pérez: és investigador a l’Observatori del Deute en la Globalització. Estudia els impactes de la política energètica de la Unió Europea i del capitalisme financer sobre països del Sud Global. Actualment fa el seguiment de la dimensió energètica de la guerra d’Ucraïna. Participa de la Xarxa per la Sobirania Energètica i de la Xarxa per la Justícia Climàtica.

Cristina Mas: És periodista i redactora al Diari Ara des de l’any 2010. Llicenciada en Periodisme i en Història Contemporània, està especialitzada en l’àmbit Mediterrani. Actualment és l’enviada especial al Marroc, Algèria, Tunísia, Turquia, el Líban i Palestina entre d’altres. Recentment ha cobert la guerra entre Rússia i Ucraïna sobre el terreny.

Ricard Gonzalez: és politòleg i periodista especialista en món àrab. Ha estat corresponsal a Washington, El Caire i Tunísia per diversos mitjans, entre ells els diaris El Pais i l’Ara. També ha escrit el llibre “Ascens i caiguda dels Germans Musulmans” i ha fet diversos documentals.

Accés al vídeo

Nota: El Global Gas Infrastructure Tracker (GGIT) mostra les infraestructures de gas natural a tot el món i permet fer un seguiment de les ubicacions, l’estat, la mida, la història, la propietat i les tendències del sector

Accés

Jornades municipalistes de vertebració territorial

Quins reptes ens planteja la transició energètica? Com podem assolir-los? Com podem garantir que aquesta transició es faci de manera sostenible ambientalment, justa socialment, viable econòmicament i equilibrada territorialment? Aquestes qüestions van ser el punt de partida del debat “Renovem el país? La transició energètica i la qüestió territorial” celebrat a l’auditori de CaixaForum Macaya de Barcelona, el dimecres 5 d’octubre de 2022, dins el cicle La transformació de la ciutat. La introducció i moderació de la taula rodona va anar a càrrec de Joan López, membre del Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat (Gurb) de la UAB; i aquests van ser els ponents que hi van participar:

Sergi Saladié, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.

Joan Herrera, director d’Acció Ambiental i Energia de l’Ajuntament del Prat de Llobregat

Marta Morera, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya.

Accés

Antonio Turiel Martínez  és un científic i divulgador llicenciat en Física i Matemáticas i doctor en Física Teórica per la Universidad Autónoma de Madrid. Treballa com a Investigador Científic a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, situat a Barcelona

Accés al vídeo

Accés al BLOGSPOT

Institut Català d’Estudis Agraris

Catalunya no pot perdre més superfície agrícola per a la instal·lació d’energia fotovoltaica.

El sector agrari i alimentari porta temps preocupat per la instal·lació present i prevista de plaques solars a terrenys agrícoles productius, fins i tot a terres de regadiu o amb potencialitats per a ser-ho. En aquest context la pel·lícula “Alcarràs” ha estat un detonant per a la consciència ciutadana. No estem parlant d’un problema de la pagesia, ans al contrari, estem parlant d’un tema estratègic de país, estem parlant del proveïment crític d’aliments en un país amb baixa autosuficiència alimentària.

Thanatia Los límites minerales del planeta

Antonio Valero Capilla

2021

Thanatia es ciencia. Es la descripción de este planeta si seguimos esquilmando su geodiversidad.

El cambio climático y la digitalización conducen a la movilidad eléctrica, las energías renovables con sus baterías, la robotización, el internet de las cosas… Hay más teléfonos móviles que habitantes en el mundo, con una vida media de dos años. Ya se requieren casi todos los elementos químicos de la tabla periódica y su demanda es exponencial para un planeta limitado. A mayor extracción, más energía consumida, más degradación de los ecosistemas y más población nativa afectada.

Como no se diseña para reciclar, la basura tecnológica crece y se dispersa contaminándolo todo. Así, nunca habrá para todo ni para todos, y sabemos que en 25 años consumiremos el doble que hoy.

El Antropoceno se ha desbocado. Se necesita una transición material, no solo energética, que restaure la naturaleza y reutilice efectivamente los materiales. Hay que cuidar a Gaia alargando la vida en la Tierra y frenando su degradación hacia Thanatia.

Alicia Valero: Su actividad investigadora se ha centrado en la búsqueda de soluciones de eficiencia en el uso de los recursos y la aplicación de la termodinámica para evaluar el capital mineral de la Tierra, tema en el cual lleva trabajando más de 15 años y del cual ha recibido cuatro reconocimientos internacionales. Entre sus publicaciones, destaca su libro reciente en coautoría con Antonio Valero: “Thanatia: los límites minerales del planeta”, publicado por ICARIA en el 2021. A este último se le unen más de sesenta publicaciones en revistas científicas y capítulos de libro, así como de numerosas comunicaciones a congresos internacionales. Ha participado en una treintena de proyectos nacionales e internacionales, todos relacionados con el estudio y la optimización de energía y materiales. Forma parte de varios grupos de expertos internacionales sobre materias primas críticas.

Accés

Els GeoDebats de la facultat de ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona tornen aquest mes de juny amb un nou debat de molta actualitat!

La transició energètica i la digitalització generen una demanda cada cop més gran de certs minerals per la fabricació de les plaques fotovoltaiques, molins eòlics, components electrònics o bateries entre d’altres. Aquesta elevada demanada ha incrementat l’activitat i el valor de la mineria a nivell global, generant un nou marc de geopolítica i mercat associat a la descarbonització de l’economia. En l’actual context la geologia, la biogeoquímica i la geofísica esdevenen ciències essencials per la localització i explotació d’aquests recursos. Però també seran imprescindibles per abordar els reptes socials i ambientals que se’n deriven, minimitzar-ne els impactes i incentivar el reciclatge dels materials. Per altra banda, els escenaris futurs ens porten clarament a un nou paradigma: No transitarem cap a una societat i economia resilient i sostenible si no reduïm tant el consum d’energia com el de materials.

Quins són els elements més preuats per la transició energètica i la digitalització? Hi ha nous projectes d’explotació minera planificats a Catalunya i a la península? Els nous projectes miners desperten una forta oposició a casa nostra, però mentrestant no deixem de consumir els minerals que se’n deriven. Com resolem aquest conflicte recurrent? Com es poden reciclar els components electrònics per reutilitzar-ne els materials? És possible un escenari de generació d’energia 100% renovable? Podrem consumir tanta energia com avui en el futur?

En aquest segon GeoDebat se tractaran aquestes i altres qüestions per reflexionar sobre una temàtica tan complexa com actual amb les següents veus expertes:

Joaquín A. Proenza: Professor de la UB a la facultat de Ciències de la Terra, treballa en la recerca sobre els recursos minerals centrant-se en l’exploració i modelització de dipòsits minerals. En particular, diversificant les fonts de les matèries primeres minerals crítiques per a la transició energètica mitjançant l’estudi de dipòsits minerals convencionals i no convencionals.

Susana Timón: Doctora en ciències geològiques per la USAL. Científica Titular del CN ​​IGME-CSIC on coordina el Grup de Recerca Geologia Econòmica dels Recursos Minerals. Treballa especialment en geologia de dipòsits metàl·lics, mineralogia y geoquímica.

Toni Dorado: Enginyer químic i doctor en recursos naturals i medi ambient. Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa. Coordinador del projecte Biometallum, projecte de transferència que recupera metalls de mòbils i bateries pel seu reciclatge a partir de cultius bacterians.

Jordi Solé: Professor de la UB a la facultat de ciències de la Terra. Solé treballa en la recerca sobre sistemes energètics utilitzant models d’avaluació integrada, sistemes complexos i anàlisi de dades. També en l’anàlisi de les interaccions entre el Canvi Climàtic i l’ús de recursos i materials necessaris en la transició energètica.

Els Geodebats s’organitzen des de la facultat de ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona amb el suport de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona

https://youtu.be/yi3Jqy1tjMw

Tuiter: https://twitter.com/geologiaub/status/1532271745440309248

LinkedIn: https://www.linkedin.com/feed/update/urn:li:activity:6938037872071475200/

Instagram: https://www.instagram.com/p/CeTJvOZI6Gj/

Jornadas Divulgación Científica La Palma (9 d’ag. 2022)

Alicia Valero Delgado es Dra. ingeniera química por la Universidad de Zaragoza. Además de en esta universidad, se formó en la TU Berlin, Paul Sabatier de Toulouse y el British Geological Survey. Actualmente dirige el grupo de investigación de Ecología Industrial en el Instituto CIRCE y es Profesora titular en la Universidad de Zaragoza.

Su actividad investigadora se ha centrado en la búsqueda de soluciones de eficiencia en el uso de los recursos y la aplicación de la termodinámica para evaluar el capital mineral de la Tierra, tema en el cual lleva trabajando más de 15 años y del cual ha recibido cuatro reconocimientos internacionales. Entre sus publicaciones, destaca su libro reciente en coautoría con Antonio Valero: “Thanatia: los límites minerales del planeta”, publicado por ICARIA en el 2021. A este último se le unen más de sesenta publicaciones en revistas científicas y capítulos de libro, así como de numerosas comunicaciones a congresos internacionales. Ha participado en una treintena de proyectos nacionales e internacionales, todos relacionados con el estudio y la optimización de energía y materiales. Forma parte de varios grupos de expertos internacionales sobre materias primas críticas.

Accés

Base de dades oberta d’emissions

Accés

Accés al WEB

https://www.globalcarbonproject.org/

El Global Carbon Project és un projecte de recerca global de la Terra futura i un soci de recerca del Programa Mundial d’Investigació Climàtica . Es va formar per treballar amb la comunitat científica internacional per establir una base de coneixement comuna i consensuada per donar suport al debat polític i l’acció per frenar i, finalment, aturar l’augment dels gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

Copernicus és el Programa d’Observació de la Terra de la Unió Europea , que mira el nostre planeta i el seu medi ambient per al màxim benefici de tota la ciutadania europea. Ofereix serveis d’informació basats en dades d’observació de la Terra per satèl·lit i dades in situ (no espacials).

La Comissió Europea coordina i gestiona el programa, en l’execució del qual col·laboren els Estats membres, l’Agència Espacial Europea (ESA), l’Organització Europea per a l’Explotació de Satèl·lits Meteorològics (Eumetsat), el Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini, les agències de la UE i l’empresa Mercator Ocean.

S’utilitzen enormes quantitats de dades globals procedents de satèl·lits i sistemes de mesura terrestres, aeris i marítims per proporcionar informació que ajudi els proveïdors de serveis, les administracions públiques i altres organitzacions internacionals a millorar la qualitat de vida de la ciutadania europea. Els serveis d’informació proporcionats són gratuïts i oberts per als usuaris.