CANVI CLIMÀTIC ANTOPOGÈNIC
XIX Jornada Conjunta CREAF-SCB-ICHN: «Resiliència davant la crisi ambiental: adaptació o col·lapse?»

Entenem la resiliència com la capacitat d’un sistema d’absorbir els canvis i les pressions de l’entorn mantenint-ne les característiques i el funcionament. Parlem de la resiliència davant d’un xoc traumàtic —com una catàstrofe natural o una crisi econòmica— com de la capacitat de retornar a la situació prèvia. També emprem aquest mot quan ens referim a la capacitat d’adequar-nos a una transformació profunda de l’entorn —com el canvi climàtic— o del context social —com els canvis arran de la COVID-19. Finalment, diem que un sistema és resilient si és capaç d’evitar col·lapsar i de mantenir les seves característiques principals sense transformar-se sobtadament en un altre sistema diferent. Davant la crisi ambiental, quina capacitat tenim de preservar els serveis que els ecosistemes ens proporcionen? És resilient el nostre sistema socioecològic? En aquesta sessió es reuneixen persones de diferents disciplines per explicar l’aplicació del concepte de resiliència, il·lustrat amb exemples d’èxit o de fracàs, en el manteniment de diferents sistemes socioecològics davant d’impactes profunds en el medi. L’objectiu és generar un marc comú de comprensió del fenomen de la resiliència que ens permeti identificar maneres de promoure-la davant l’enorme repte ambiental a què estem abocats.

 

Accés al vídeo de la Jornada

Sisé informe d'avaluació de l'IPCC

Accés

Informe 2022: LANCET Salut i Canvi Climàtic

Accés a l’informe

La salut a mercè dels combustibles fòssils.

L’informe d’enguany constata que una addicció persistent als combustibles fòssils està amplificant els impactes sobre la salut.

Exploreu les conclusions clau de l’informe 2022 de Lancet Countdown

Resum visual

Accés al resum visual. Gràfiques

Gràfics

Impacte de les onades de calor en la inseguretat alimentària

Exposició de poblacions vulnerables a onades de calor

Hores potencials de treball perdudes a causa de l’exposició a la calor

Terres afectades per Sequeres

Exposició de la població a un perill molt elevat d’incendi forestal

Letalitat dels esdeveniments meteorològics extrems

Idoneïtat climàtica per a la transmissió del dengue

Ús d’energia neta a la llar

Malgrat aquests danys per a la salut, els governs i les empreses continuen prioritzant els combustibles fòssils en detriment de la salut de les persones.

Intensitat de carboni del sistema energètic

Preus de les emissions de gasos d’efecte hivernacle

Compatibilitat de les estratègies de les empreses de petroli i gas amb l’Acord de París

No ha de ser així

Morts per contaminació de l’aire ambiental

Ús d’energia neta a la llar

Espai verd urbà

Morts per desequilibris en la dieta

Hi ha alguns esclats d’esperança emergents

Generació d’electricitat a partir de fonts renovables

Inversió en electricitat i altres subministraments d’energia

Cobertura de salut i canvi climàtic als mitjans de comunicació d’arreu del món

Salut i Canvi Climàtic a les Nacions Unides

Després de 30 anys de negociacions de la CMNUCC, els països i les empreses continuen prenent decisions que amenacen la salut i la supervivència de les persones a tot el món.

En aquest moment crític, una resposta immediata i centrada en la salut encara pot assegurar un futur en què les poblacions mundials no només puguin sobreviure i també  prosperar

II Jornada dels instituts de recerca de la UB

Accés

El Canvi Climàtic i els riscos associats són una forta preocupació en la societat actual. Estem vivint un escalfament global que està provocant canvis molt notables en els models de precipitació, els vents, els oceans, fauna i flora. Cada vegada més assistim a onades de calor extrema, incloses les onades de calor marines, que han augmentat en les darreres dècades i continuaran creixent. Els estudis més recents mostren un augment de les temperatures mitjanes globals. El desgel generalitzat, l’increment del nivell de la mar, la inundació d’àmplies àrees costaneres arreu del planeta, són alguns dels efectes que s’estan fent notar sobre els ecosistemes i les conseqüències socioeconòmiques derivades seran cada vegada més patents. Aquest canvi climàtic té també conseqüències directes o indirectes en els desastres naturals.
En aquest escenari de canvi climàtic i desastres naturals, els instituts de recerca de la UB volen proporcionar, en el seu conjunt, una mirada transdisciplinària i diacrònica sobre un problema cabdal per a la societat actual.
Us convidem a una jornada de reflexió sobre el canvi climàtic i els desastres naturals. Recordarem com els grans episodis climàtics o els desastres naturals han tingut sempre una incidència en les poblacions humanes al llarg de la història. I sobretot compartirem el que estem fent des dels instituts de la UB per abordar el canvi climàtic i els riscos naturals i els seus efectes. Una sèrie de xerrades curtes ens introduiran a diferents aspectes de la recerca sobre aquests temes i sobre possibles solucions transformadores que puguin contribuir a la construcció d’una resiliència en front de l’inexorable canvi climàtic i les seves conseqüències, pensant sobretot en el que deixarem per a les generacions.

CRONOGRAMA DE LES INTERVENCIONS

Parc Tramuntana: Comissió d'Acció Climàtica de la GENCAT
Comissió d’Acció Climàtica. 14/09/2022 del Parlament de Catalunya

Accés

Batimetria de la Badia de Roses

Javier Martín Vide al Senado espanyol

Compareixença del Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, Sr. Javier Martín Vide, davant la Comissió de Transició Ecològica del Senado espanyol: Ponència sobre els reptes d’una transició energètica sostenible.

Accés al vídeo

Contribució  de Javier Martin-Vide a la

NOVA GEOGRAFIA DE LA CATALUNYA POSTCOVID

L’amenaça global del plàstic. Universitat de Girona

Inauguració del curs acadèmic 2022 – 2023 Universitat de Girona

Conferència a càrrec de la professora Anna Sanchez Vidal (@aneguet77)

Accés al video de la conferència

 

Accés

III informe sobre el canvi climàtic a Catalunya

Inundacions a Catalunya. Portal ÀGORA

AGORA és un espai de trobada en el que podràs conèixer, aprendre i participar. En ell trobaràs un visor amb totes les inundacions que s’han enregistrat a Catalunya des de l’any 1981 i totes les inundacions que han produït danys greus des de 1900. A més, trobaràs informació actual, recursos educatius sobre les inundacions a Catalunya i espais participatius. Podràs aprofundir en el coneixement de les inundacions amb els continguts tècnics i científics.

AGORA ha estat impulsat pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb la participació de l’Agència Catalana de l’Aigua i l’assessorament d’experts del Servei Meteorològic de Catalunya i la Universidad Politécnica de Madrid.

Accés al portal

Decadència i Col·lapse en un clima canviant

Bloc d’opinió sobre diferents aspectes socials, polítics, econòmics i físics del pic del petroli i l’Oil Crash

Jordi Soler. Llicenciat en Ciències Físiques per la UB i doctor en física aplicada per la UPC. Àrees de recerca: simulació numèrica en oceanografia física i biològica, biologia teòrica i relacions energia-recursos-ecologia.

Benvolgudes lectores,

Enceto aquest post fent referència a linforme de l’IPCC publicat el mes d’agost que té frases molt contundents de les que en parla l’amic Ferran Puig en el seu bloc. Cal dir aquí que el que s’ha publicat aquest mes d’agost passat és només la primera part de l’informe total, el que s’anomena grup de treball u (WGI, de les sigles en anglès) i que resten els altres dos grups WGII (impactes) i WGIII (adaptació) els informes dels quals és previst que es publiquin l’any que ve. Les notícies que venen doncs de la comunitat científica i (també) de la part política són molt preocupants. Vull recordar que aquest no és un informe només científic sinó que està suavitzat pels ens administratius dels estats a través dels seus representants a les Nacions Unides. Comparat amb els informes previs, és clar i exhorta a prendre accions decidides ara mateix i en els propers anys: l’opció d’anar fent la viu-viu s’ha acabat. D’aquest informe, més enllà del que ja s’ha dit molt encertadament, en destacaria que, si ha passat el missatge que ha passat és que realment tothom està molt espantat per la situació actual, es comencen a veure les orelles al llop i no s’hi veu una opció vàlida (dins de l’actual paradigma) per implementar a curt termini.

Situació actual

Arribats a aquest punt sembla que no ens movem, ja que el darrer informe de l’IPCC (l’AR5, de fet, amb el que es van aprovar els acords de Paris) ja avisava dels riscos de no fer res i, en canvi, les emissions no han parat d’augmentar i no sembla que, a curt termini, es puguin aturar. Davant d’aquest escenari, ja hi ha articles que analitzen quines àrees del planeta són més resilients per mantenir un cert nivell de complexitat social en un context de crisi climàtica, d’això en parlarem en un post futur. Ara però, anem a veure perquè les emissions continuen creixent i no es fa res (de moment) per aturar aquest intent de suïcidi col·lectiu. Ras i curt: com és que tot i les advertències no reaccionem col·lectivament? La resposta a aquesta pregunta és complexa però cal senyalar que en la percepció o consciència col·lectiva de què és i què implica el canvi climàtic, hi ha la mare dels ous del problema. Per simplificar estem en una situació en que es perceb un problema greu, però existeix la creença (diria que, fins i tot, religiosa per part d’alguns) de que fora del sistema socio-econòmic actual només hi ha la barbàrie, el caos i la destrucció, per tant, les actituds són de fugida endavant i/o distracció o de resignació i frustració. Això entronca directament en la visió del col·lapse com una època de decadència. Cal tenir en compte que, des del meu punt de vista, la paraula decadència no té cap sentit útil, és més aviat un ús que es presta a teories populistes i conservadores, perquè implica l’existència d’un zènit social, d’una època daurada i feliç: res més lluny de la realitat, el zènit material de la societat és la causa del seu col·lapse.

Per sortir d’aquesta actitud primer cal desmitificar el col·lapse com un procés que no té precedents o que sigui fonamentalment negatiu. Segons diversos treballs, totes les societats complexes segueixen cicles d’ascens i descens, en podeu trobar referències en el mateix J. Tainter, en J. Diamon, en P. Turchin o el Seneca Cliff de’n Bardi. En particular hi ha una branca d’estudis anomenada col·lapsologia de la que en parlarem en el futur.

Però a banda d’aquests anàlisis més moderns i acadèmics, en cada època de descens es pretén explicar la situació donant raons des de diferents perspectives: la ineptitud dels polítics, l’obsolescència del sistema socio-econòmic o la degradació moral i de valors que té la nostra societat occidental-globalitzada. Gairebé cap d’aquestes explicacions és nova, ja que la majoria coincideixen amb les que s’han donat històricament per explicar el decliu o col·lapse de societats anteriors. Prenem el cas més conegut de col·lapse d’una civilitació que encara ara es pren com la mare de la nostra: Roma. Tal com ja vaig fer en un post antic parlant del col·lapse de l’imperi Romà, ara rescataré part del que hi deia allí per fer analogies entre aquella situació i l’actual, però des d’una visió diferent. Aquesta visió vol situar el col·lapse com una transició, un canvi i una adaptació a una situació o entorn nou de la societat que el viu. Aquesta idea no és nova, J. Tainter ja la apunta en el seu llibre de referència ‘El col·lapse de les societats complexes’.

De fet, si volem fer una comparació (veieu la taula) és molt interessant que dues societats tant separades en el temps i tant diferents a molts nivells (tecnològic, d’extensió, de comprensió del món, i d’organització social) es dediquin a fer gairebé el mateix per gestionar les maltempsades associades al col·lapse.

[…] Tempus fugit!

Discurs del President de Colombia a la seu de l'ONU

Gustavo Francisco Petro Urrego President de Colombia

Discurs a la seu de l’ONU (20-09-2022)

TRANSICIÓ ENERGÈTICA
Informe de l'Agència Internacional d'Energia. Octubre 2022

“El món es troba enmig de la seva primera crisi energètica global: un xoc d’amplitud i complexitat sense precedents.”

“Els preus de les compres al comptat de gas natural han assolit nivells mai vists fins ara, superant regularment l’equivalent a 250 USD per barril de petroli.”

“La crisi ha alimentat les pressions inflacionistes i ha creat un risc imminent de recessió, així com una gran recaptació inesperada de 2 bilions de dòlars per als productors de combustibles fòssils per sobre dels seus ingressos nets del 2021.”

“Davant la manca d’energia i els alts preus, els governs s’han compromès fins ara més de 500.000 milions de dòlars, principalment a les economies avançades, per protegir els consumidors dels impactes immediats.”

“Com que els mercats energètics segueixen sent extremadament vulnerables, el xoc energètic actual és un recordatori de la fragilitat i la insostenibilitat del nostre sistema energètic actual.”

“Els temps de crisi posen el focus en els governs i en com reaccionen.”

Accés a l’informe

La geopolítica del gas. GeoDebats III

Com es formen i on es troben els principals jaciments de gas del planeta? Com es transporta des del reservori al seu destí? Com condiciona la distribució de plantes de regasificació i gasoductes la geopolítica regional i global? Perquè oscil·la el preu del gas? En veurem el declivi de la seva producció? Quins conflictes internacionals s’amaguen darrera la seva explotació? Quines seran les conseqüències de la guerra entre Rússia i Ucraïna? Quin és el futur d’aquest combustible en un context d’emergència climàtica com l’actual?

Amb el tercer Geodebat abordarem aquestes i altres qüestions per reflexionar sobre una temàtica tan complexa com actual amb els següents convidats:

Patricia Cabello: Professora de la UB a la facultat de Ciències de la Terra, al Departament de Dinàmica de la Terra i l’Oceà. Treballa en la caracterització i modelització de reservoris de fluids (hidrocarburs, CO2, aigua) i en la modelització hidrats de gas. Forma part de l’institut de recerca GeoModels.

Mariano Marzo: catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. És expert en geologia del petroli. La seva recerca i docència s’ha centrat en exploració i producció d’hidrocarburs, en geopolítica i transició energètica. Membre del consell d’administració de Repsol i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Alfons Pérez: és investigador a l’Observatori del Deute en la Globalització. Estudia els impactes de la política energètica de la Unió Europea i del capitalisme financer sobre països del Sud Global. Actualment fa el seguiment de la dimensió energètica de la guerra d’Ucraïna. Participa de la Xarxa per la Sobirania Energètica i de la Xarxa per la Justícia Climàtica.

Cristina Mas: És periodista i redactora al Diari Ara des de l’any 2010. Llicenciada en Periodisme i en Història Contemporània, està especialitzada en l’àmbit Mediterrani. Actualment és l’enviada especial al Marroc, Algèria, Tunísia, Turquia, el Líban i Palestina entre d’altres. Recentment ha cobert la guerra entre Rússia i Ucraïna sobre el terreny.

Ricard Gonzalez: és politòleg i periodista especialista en món àrab. Ha estat corresponsal a Washington, El Caire i Tunísia per diversos mitjans, entre ells els diaris El Pais i l’Ara. També ha escrit el llibre “Ascens i caiguda dels Germans Musulmans” i ha fet diversos documentals.

Accés al vídeo

Nota: El Global Gas Infrastructure Tracker (GGIT) mostra les infraestructures de gas natural a tot el món i permet fer un seguiment de les ubicacions, l’estat, la mida, la història, la propietat i les tendències del sector

Accés

Renovem el país? Transició energètica i la qüestió territoria
Jornades municipalistes de vertebració territorial

Quins reptes ens planteja la transició energètica? Com podem assolir-los? Com podem garantir que aquesta transició es faci de manera sostenible ambientalment, justa socialment, viable econòmicament i equilibrada territorialment? Aquestes qüestions van ser el punt de partida del debat “Renovem el país? La transició energètica i la qüestió territorial” celebrat a l’auditori de CaixaForum Macaya de Barcelona, el dimecres 5 d’octubre de 2022, dins el cicle La transformació de la ciutat. La introducció i moderació de la taula rodona va anar a càrrec de Joan López, membre del Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat (Gurb) de la UAB; i aquests van ser els ponents que hi van participar:

Sergi Saladié, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.

Joan Herrera, director d’Acció Ambiental i Energia de l’Ajuntament del Prat de Llobregat

Marta Morera, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya.

Accés

El futur de l'energia: els anys decisius, Antonio Turiel

Antonio Turiel Martínez  és un científic i divulgador llicenciat en Física i Matemáticas i doctor en Física Teórica per la Universidad Autónoma de Madrid. Treballa com a Investigador Científic a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, situat a Barcelona

Accés al vídeo

Accés al BLOGSPOT

Institut Català d'Estudis Agraris: energia fotovoltaica

Institut Català d’Estudis Agraris

Catalunya no pot perdre més superfície agrícola per a la instal·lació d’energia fotovoltaica.

El sector agrari i alimentari porta temps preocupat per la instal·lació present i prevista de plaques solars a terrenys agrícoles productius, fins i tot a terres de regadiu o amb potencialitats per a ser-ho. En aquest context la pel·lícula “Alcarràs” ha estat un detonant per a la consciència ciutadana. No estem parlant d’un problema de la pagesia, ans al contrari, estem parlant d’un tema estratègic de país, estem parlant del proveïment crític d’aliments en un país amb baixa autosuficiència alimentària.

MINERALS CRÍTICS
Minerals crítics. Geo Debats II

Accés

Els GeoDebats de la facultat de ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona tornen aquest mes de juny amb un nou debat de molta actualitat!

La transició energètica i la digitalització generen una demanda cada cop més gran de certs minerals per la fabricació de les plaques fotovoltaiques, molins eòlics, components electrònics o bateries entre d’altres. Aquesta elevada demanada ha incrementat l’activitat i el valor de la mineria a nivell global, generant un nou marc de geopolítica i mercat associat a la descarbonització de l’economia. En l’actual context la geologia, la biogeoquímica i la geofísica esdevenen ciències essencials per la localització i explotació d’aquests recursos. Però també seran imprescindibles per abordar els reptes socials i ambientals que se’n deriven, minimitzar-ne els impactes i incentivar el reciclatge dels materials. Per altra banda, els escenaris futurs ens porten clarament a un nou paradigma: No transitarem cap a una societat i economia resilient i sostenible si no reduïm tant el consum d’energia com el de materials.

Quins són els elements més preuats per la transició energètica i la digitalització? Hi ha nous projectes d’explotació minera planificats a Catalunya i a la península? Els nous projectes miners desperten una forta oposició a casa nostra, però mentrestant no deixem de consumir els minerals que se’n deriven. Com resolem aquest conflicte recurrent? Com es poden reciclar els components electrònics per reutilitzar-ne els materials? És possible un escenari de generació d’energia 100% renovable? Podrem consumir tanta energia com avui en el futur?

En aquest segon GeoDebat se tractaran aquestes i altres qüestions per reflexionar sobre una temàtica tan complexa com actual amb les següents veus expertes:

Joaquín A. Proenza: Professor de la UB a la facultat de Ciències de la Terra, treballa en la recerca sobre els recursos minerals centrant-se en l’exploració i modelització de dipòsits minerals. En particular, diversificant les fonts de les matèries primeres minerals crítiques per a la transició energètica mitjançant l’estudi de dipòsits minerals convencionals i no convencionals.

Susana Timón: Doctora en ciències geològiques per la USAL. Científica Titular del CN ​​IGME-CSIC on coordina el Grup de Recerca Geologia Econòmica dels Recursos Minerals. Treballa especialment en geologia de dipòsits metàl·lics, mineralogia y geoquímica.

Toni Dorado: Enginyer químic i doctor en recursos naturals i medi ambient. Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa. Coordinador del projecte Biometallum, projecte de transferència que recupera metalls de mòbils i bateries pel seu reciclatge a partir de cultius bacterians.

Jordi Solé: Professor de la UB a la facultat de ciències de la Terra. Solé treballa en la recerca sobre sistemes energètics utilitzant models d’avaluació integrada, sistemes complexos i anàlisi de dades. També en l’anàlisi de les interaccions entre el Canvi Climàtic i l’ús de recursos i materials necessaris en la transició energètica.

Els Geodebats s’organitzen des de la facultat de ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona amb el suport de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona

https://youtu.be/yi3Jqy1tjMw

Tuiter: https://twitter.com/geologiaub/status/1532271745440309248

LinkedIn: https://www.linkedin.com/feed/update/urn:li:activity:6938037872071475200/

Instagram: https://www.instagram.com/p/CeTJvOZI6Gj/

Límites minerales de la transición ecológica

Jornadas Divulgación Científica La Palma (9 d’ag. 2022)

Alicia Valero Delgado es Dra. ingeniera química por la Universidad de Zaragoza. Además de en esta universidad, se formó en la TU Berlin, Paul Sabatier de Toulouse y el British Geological Survey. Actualmente dirige el grupo de investigación de Ecología Industrial en el Instituto CIRCE y es Profesora titular en la Universidad de Zaragoza.

Su actividad investigadora se ha centrado en la búsqueda de soluciones de eficiencia en el uso de los recursos y la aplicación de la termodinámica para evaluar el capital mineral de la Tierra, tema en el cual lleva trabajando más de 15 años y del cual ha recibido cuatro reconocimientos internacionales. Entre sus publicaciones, destaca su libro reciente en coautoría con Antonio Valero: “Thanatia: los límites minerales del planeta”, publicado por ICARIA en el 2021. A este último se le unen más de sesenta publicaciones en revistas científicas y capítulos de libro, así como de numerosas comunicaciones a congresos internacionales. Ha participado en una treintena de proyectos nacionales e internacionales, todos relacionados con el estudio y la optimización de energía y materiales. Forma parte de varios grupos de expertos internacionales sobre materias primas críticas.

Accés

EINES
Copernicus

Copernicus és el Programa d’Observació de la Terra de la Unió Europea , que mira el nostre planeta i el seu medi ambient per al màxim benefici de tota la ciutadania europea. Ofereix serveis d’informació basats en dades d’observació de la Terra per satèl·lit i dades in situ (no espacials).

La Comissió Europea coordina i gestiona el programa, en l’execució del qual col·laboren els Estats membres, l’Agència Espacial Europea (ESA), l’Organització Europea per a l’Explotació de Satèl·lits Meteorològics (Eumetsat), el Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini, les agències de la UE i l’empresa Mercator Ocean.

S’utilitzen enormes quantitats de dades globals procedents de satèl·lits i sistemes de mesura terrestres, aeris i marítims per proporcionar informació que ajudi els proveïdors de serveis, les administracions públiques i altres organitzacions internacionals a millorar la qualitat de vida de la ciutadania europea. Els serveis d’informació proporcionats són gratuïts i oberts per als usuaris.