Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica. El cas de les comarques meridionals de Catalunya (Pagès Editors, 2018) amb Maria HERRERO i Sergi SALADIÉ, autor del llibre [6 de novembre de 2018]
Pagès Editors de Lleida ha tret un nou llibre de Sergi Saladié i Gil. Saladié hi aprofundeix la línia d’investigació que s’ha traçat de fa anys en relació amb el model energètic i l’emplaçament, la situació i l’impacte dels parcs eòlics a Catalunya. El seu títol, Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica. El cas de les comarques meridionals de Catalunya, és prou revelador del contingut. Dimarts dia 6 de novembre, l’autor va donar-ne notícia en l’acte de presentació celebrat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona. Saladié es va felicitar de la seva presència a la capital, una circumstància, va confessar, molt poc sovintejada.
Certament, com va recordar Josep Oliveras en l’obertura de l’acte, Saladié és un investigador i professor molt arrelat al seu poble, Vandellòs, i al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. És per això, i moltes altres coses, que va escollir-ne uns retalls per a aplicar el desplegament teòric de la seva tesi doctoral, una activitat acadèmica iniciada el 2001, la qual, ara caic, ara m’aixeco, va culminar el 2016 amb la lectura de rigor, premiada amb honors, a la Universitat Rovira i Vigili. Oliveras en va seguir i dirigir la gestació i el part, i es va felicitar del feliç desenllaç.
Per què un període tan dilatat de recerca? Perquè, com també va remarcar Maria Herrero en el seu torn de presentacions, Saladié és un exponent immillorable del professional del territori inquiet, activista convençut i d’un altruisme insubornable. I això vol dir temps de dedicació. La Maria ho sabia de primera mà. Va recordar els llargs debats sostinguts en els cercles de joves llicenciats en geografia fa vint anys. D’entusiasmes esmerçats cap a moviments de defensa del territori que acabarien canalitzats —potser, domesticats— en l’equip redactor de l’Anuari Territorial de Catalunya durant el primer decenni del segon mil·lenni (dC). No fou casualitat que en la pantalla mural, la qual no va parar de mostrar-nos panoràmiques dels paisatges tractats en el llibre, des del començament fins al final l’acte i à plusieurs reprises —així, en francès, queda més elegant que no pas “una i altra vegada”—, també poguéssim recordar la cara d’una bona colla d’aquells barbamecs activistes, sense oblidar la imatge fugissera del seu líder indiscutible. La crisi ho ha amortit. Però ara ressuscita en el moviment per l’habitatge, va manifestar Herrero en cloure la seva breu intervenció.
Sergi Saladié va donar la raó a Maria Herrero en reconèixer el benifet que li van suposar les discussions en l’equip de l’Anuari Territorial de Catalunya. Va poder eixamplar l’inventari de conflictes territorials al sud de Catalunya i reflexionar sobre la seva dinàmica. Tot això va enriquir el seu projecte de tesi doctoral, les motivacions profundes de la qual, va manifestar en encetar la seva intervenció, no anaven gaire lluny del seu poble, Vandellòs. L’apropiació forana dels actius energètics del seu terme, siguin nuclears o hidràulics, que també en tenia, o bé siguin eòlics o solars, el va portar a discutir el model de localització de les fonts energètiques per servir les àrees metropolitanes. Aquest debat formaria, comptat i debatut, el canemàs teòric de la tesi.
Tanmateix, en el llibre editat per Pagès, Saladié només ha presentat un resum de la part teòrica. Hi ha abocat la part aplicada de la tesi: l’estudi de l’impacte quantitatiu i qualitatiu dels molins eòlics en el paisatge del sud de Catalunya, i, en concret, a les comarques de la Terra Alta i el Priorat. La tria va venir motivada per la divergència entre les actituds socials, econòmiques i polítiques manifestades a una i altra envers els parcs eòlics. Els resultats també van ser diametralment oposats. Amb un nombre de projectes similar en iniciar-se la cursa d’instal·lació ara fa vint anys, el Priorat n’ha acollit un, mentre que a la Terra Alta no queda carena sense molinets, o gairebé.
Quines són les raons de la divergència entre una i altra comarca? Això és el que procuren explicar les cinc parts en les quals s’organitza el llibre de Sergi Saladié. L’autor va facilitar-ne els continguts a grans trets, amb precisió i claredat, i en un to ben amè d’escoltar. Recordem-los breument. El primer fa un balanç general per a comprendre el paisatge en el projecte d’implantació de centrals eòliques, en el marc d’una acusada penúria legislativa: la normativa vigent sobre impactes remunta a l’any 2002! D’altra banda, ni el plantejament urbanístic ni els catàlegs del paisatge, no són instruments reguladors dels possibles impactes visuals. El segon apartat revisa el context econòmic de les implantacions. La iniciativa de les grans empreses del sector energètic, amb preferència per ocupar territoris invisibles, amb PIB molt baix, passa de biaix els valors del paisatge local, de la qual cosa es justifiquen bo i adduint que són els mateixos agents locals els qui reclamen les implantacions com a possibles motors de desenvolupament econòmic. És per això que en el tercer apartat es repassen els discursos dels agents implantadors per a justificar l’acció. En el capítol quart es descriu la trajectòria del moviment de defensa del territori al Priorat, el qual va aturar els projectes mitjançant, precisament, la revaloració del seu paisatge en el vi. Davant un territori amb la societat organitzada, les empreses inversores van llençar la tovallola. Ben al contrari va passar a la Terra Alta, on el fraccionament d’interessos de la propietat del sòl no va permetre assumir posicionaments alternatius unitaris, malgrat el vi. El paisatge hi va ser considerat marginal.
Les reflexions de Sergi Saladié en el capítol de conclusions del llibre Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica. El cas de les comarques meridionals de Catalunya van tancar la presentació, la qual va ser seguida d’un intens debat entre el públic assistent —selectíssim— i l’autor sobre la disputa entre models d’implantació de parcs eòlics, no pas contra l’energia eòlica. Per què es queixava la gent de les centrals eòliques? Si produeixen una energia neta! [Pau Alegre, 9 de novembre de 2018]
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2018): “Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica, notícia de la presentació del llibre a la SCG (6 de novembre de 2018)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, <https://scgeo.iec.cat/conflicte-entre-el-paisatge-i-lenergia-eolica-el-cas-de-les-comarques-meridionals-de-catalunya/>