J. Fernando Vera (coord.); Francisco López Palomeque; Manuel J. Marchena i Salvador Anton: Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos. València: Tirant Lo BlancH, 2011 [Col. Crónica]; 473 p. ISBN 978-84-9004-228-1.
A l’actualitat, en un món globalitzat, amb més disponibilitat de temps lliure, major poder adquisitiu i més capacitat de consum, la població del Primer Món ha arrabassat temps per a l’oci i el turisme. Són condicionants que, de conjunt amb les notables millores introduïdes en les transports i en les comunicacions, han provocat una gran mobilitat espacial i accés a la informació, amb la qual cosa el turisme s’ha desenvolupat a un ritme exponencial, sota l’empara dels grans interessos econòmics i laborals, de manera que els turistes són cada volta més experimentats i ofereixen unes motivacions i uns requeriments la satisfacció dels quals demana una oferta personalitzada. Tot això, de conjunt amb una major competència entre les destinacions, ha produït un canvi substancial en el sector, amb la qual cosa el turisme s’ha convertit en un factor important en la formació d’una nova societat i un nou model territorial.
Aquest escenari precisa informació per a la producció i el consum dels productes turístics, així com també per a ajudar a planificar, gestionar i desenvolupar el turisme en la seva accepció territorial. És per això que, malgrat que la producció científica en aquest domini ha crescut molt en els darrers anys, a l’obra que presentem, escrita per quatre professors universitaris espanyols de nomenada per la seva especialització en la geografia del turisme de fa molts anys, s’analitza l’activitat turística des de la perspectiva de la geografia, és a dir, amb una orientació territorial i espacial del coneixement turístic i de la seva aplicabilitat, bo i estudiant els components socials, econòmics i ambientals.
És un llibre dirigit tant als estudiants de l’activitat turística, com als investigadors i als professionals del domini. S’hi aborden les noves necessitats del sector, sense oblidar la sostenibilitat i la competitivitat de l’espai geogràfic esmerçat a l’oci i al turisme. Per bé que recolzat en un llibre anterior, editat pels mateixos autors l’any 1997 sobre l’anàlisi territorial del turisme, el que ara presentem n’actualitza les dades en noves taules i diagrames, així com incorpora noves idees sobre la temàtica, en la mida com el sector ha evolucionat vertiginosament durant els catorze anys transcorreguts.
L’obra que presentem s’estructura en quatre blocs diferenciats rere una breu introducció. El primer, titulat “Fundamentos de la geografía del turismo”, efectua un recorregut en clau territorial, pels elements històrics, estructurals, científics i teòrics del fenomen turístic, a través de tres capítols que ocupen cinquanta-set pàgines de text i s’arrodoneixen amb set pàgines de mapes de casos diversos d’ocupació turística i sis pàgines de fotografies a tot color sobre llocs representatius a diverses tipologies d’espais turístics. Concretament, el primer capítol analitza la naturalesa i la complexitat del turisme mitjançant l’explicació de la relació històrica amb l’oci i del seu coneixement des de la geografia, i, després de categoritzar les diverses activitats de l’oci i el turisme, sense oblidar el seu marc geogràfic, es presenten els factors principals que l’han empès a desplegar-se i generalitzar-se en les seves dimensions social i espacial. En el segon capítol, després de presentar les aproximacions al coneixement científic i social del turisme, així com del seu procés d’incorporació als estudis universitaris espanyols, detallen l’evolució històrica del turisme, l’oci i el lleure, amb l’explicació dels seus paradigmes i fonaments territorials, per passar després a la situació actual de la recerca en aquesta matèria a Espanya, sense oblidar el context i els factors determinants de la investigació, dels seus continguts i enfocaments metodològics, així com les perspectives i els reptes per als estudiosos de la temàtica. En el tercer capítol del bloc primer, s’expliquen els elements que composen el sistema turístic i la seva relació amb la geografia del turisme, des d’una perspectiva de suport a la planificació i la gestió del territori.
Acte seguit, el bloc segon, titulat “La dimensión territorial del turismo”, efectua un repàs de la dinàmica turística a l’espai geogràfic en dos capítols, els quals acumulen cent onze pàgines de text. Al primer, s’analitza la relació entre el turisme i l’espai en relació amb les motivacions i tipologies de turistes, els desplaçaments i els fluxos turístics, i la diversitat d’espais turístics. A continuació, es detallen els diversos factors de desenvolupament turístic i de localització, arrodonit amb els factors espacials, naturals, culturals, socioeconòmics i polítics. El capítol acaba amb una exposició de l’estructura espacial del turisme a escala mundial mitjançant la presentació de la seva evolució històrica i de les seves tendències, a més a més de la distribució geogràfica del turisme internacional. En el segon capítol del bloc, s’explica acuradament la diversitat d’entorns geogràfics i espais turístics (rurals, urbans, costaners, muntanyencs, protegits), així com els fonaments organitzatius i els efectes territorials dels llocs corporatius d’oci com a escenaris turístics.
El tercer bloc, titulat “Articulación e implantación territorial de la actividad turística”, presenta una alternativa, des del coneixement geogràfic, per a la sistematització dels efectes espacials de la dinàmica turística, amb inclusió d’una anàlisi de models, impactes i transformacions funcionals i formals del turisme sobre els espais de destinació i amb possibilitats d’aplicació en diversos vessants (institucional, política, ambiental, normativa i tecnològica). Consta de quatre capítols. El primer fa referència a l’articulació territorial del sistema, en el benentès de l’especificitat i la diversitat de l’espai turístic i els factors de diferenciació. En el segon es presenten les diverses modalitats i alguns models evolutius d’espais de destinació turística. El tercer capítol tracta aquests espais en un context de competència territorial, sense oblidar els efectes econòmics del turisme sobre les destinacions i el seu desenvolupament territorial, amb l’afegit d’una anàlisi de la competitivitat i la innovació d’aquestes destinacions, mentre que en el quart, s’incideix en el paper del turisme en la construcció del paisatge, posant especial èmfasi en els paisatges urbanitzats i transformats pel turisme.
Per acabar, el bloc quart, el qual ocupa cent cinquanta-dues planes de text, es titula “Ordenación, planificación y gestión de áreas y destinos turísticos” i consta de cinc capítols en els quals s’actualitzen els principis i les polítiques del desenvolupament de les àrees turístiques. S’hi detallen una bona colla de tècniques i protocols per a la sistematització de les eines necessàries per a portar a bon port els processos d’ordenació, planificació i gestió de les destinacions. Així, en el primer capítol de bloc, es presenta l’aplicació al turisme dels principis d’ordenació i planificació territorial, així com els seus continguts, la seva metodologia i els seus nous paradigmes; ben diversament, en el segon s’assenyalen les polítiques i el programa disponibles per al desenvolupament de diverses tipologies de destinacions turístiques (urbanes, rurals, històriques, litorals, natura), i, en el tercer, s’analitza el concepte de governament en la seva relació amb el territori i el desenvolupament del turisme. El capítol quart va dedicat a presentar les diverses tipologies i les funcions dels organismes de gestió de les destinacions turístiques, mentre que, en el cinquè i darrer capítol, els autors ens presenten una sèrie d’instruments i tècniques de gestió ambiental per a la planificació de les destinacions i de les àrees turístiques (desenvolupament sostenible, avaluació de l’impacte ambiental, avaluació ambiental estratègica, protecció selectiva, auditories ambientals i certificacions, gestió i valoració del paisatge), analitzen les potencialitats turisticorecreatives i presenten altres instruments i mesures de suport per a la vialitat del sector. A continuació, trobem un glossari en el qual s’expliquen, amb cura considerable, divuit dels termes principals emprats al llarg del llibre, i després, abans de finalitzar amb una extensa bibliografia, s’ofereix una extensa cronologia de les fites principals relacionades amb el turisme al llarg dels dos darrers segles.
Ens trobem davant una obra la qual ofereix una visió integral de la dinàmica turística enfocada des de la dimensió territorial i espacial, que resulta d’una importància fonamental per a l’organització d’una planificació i d’una gestió global avingudes amb un marc de desenvolupament sostenible integrador d’aspectes ecològics, econòmics i socioculturals, amb la qual cosa s’evitarien processos descontrolats i sense criteri, els quals han ocasionat, ben sovint, un malbaratament de recursos, la irracionalitat en l’ús de l’espai i problemàtiques mediambientals. Es tracta, doncs, d’una síntesi excel·lent, entre un manual de nivell universitari i un llibre tècnic, la qual serà de lectura obligada per als estudiosos del turisme i el territori, atès que presenta els avanços científics i metodològics sorgits en el domini de l’anàlisi territorial del turisme i en la planificació de les destinacions turístiques, amb especial èmfasi posat en els àmbits hispànic i llatinoamericà, tot plegat amb la consegüent ajuda per a construir nous espais de creixement i, sobretot, aporta coneixement científic i arguments per a la consolidació de la geografia del turisme com una disciplina independent, per bé que influenciada per altres disciplines. [Josep Ma. Prat Forga; Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Geografia; Grup d’Investigació TUDISTAR; ressenya recollida a Documents d’Anàlisi Geogràfica 59:2 (2013), p. 419-422; versió catalana de Pau Alegre, juny de 2013]