Agustí Duran i Sanpere

El carrer Major de la ciutat de Cerveradestaca per la gran quantitat de cases senyorials
que conserva, moltes de les quals medievals. La casa pairal dels Duran i Sanpere subsisteix
en el número 105 reconvertida en Museu.

Cervera 1887 – Barcelona 1975

Soci Honorari  ·  Membre Numerari de l’IEC

Historiador, arxiver i arqueòleg. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i doctor en dret per la de Madrid. El 1912 fou nomenat arxiver de 1’Arxiu Municipal de Cervera, on desplegà una gran tasca de reorganització, reconeguda amb un premi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’any 1917 ocupà el càrrec de sots-director de 1’Arxiu Municipal de Barcelona (AMB), que passà a dirigir el 1919. Hi treballà durant quaranta anys, amb una eficient i eficaç dedicació, fruit de la qual foren l’Institut Municipal d’Història, els museus d’Història de la Ciutat i d’Indústries i Arts Populars, i el Servei d’Investigacions Arqueològiques. Des de l’AMB, promogué i dirigí 1’edició de monografies d’història local i d’obres antigues.

Fou professor dels Estudis Universitaris Catalans i intervingué de manera destacada en l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i en el Patronat Massana. Durant la Guerra Civil i al capdavant del Servei de Protecció dels Arxius, creat per la Generalitat de Catalunya, actuà decisivament per al salvament dels arxius catalans. Continuà treballant a Cervera en l’ordenació de l’arxiu municipal i la creació del museu comarcal i del museu etnològic. Fou fundador de les Assemblees d’Estudis Comarcals, president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, l’Institut d’Estudis d’Etnologia Peninsular, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, i la Real Academia de la Historia de Madrid.

Duran i Sanpere és autor de molts articles periodístics i de diverses monografies. Entre els primers, un pot citar les seves col·laboracions a La Vanguardia, Destino i Serra d’Or. Entre les darreres cal destacar El llibre de Cervera, que aplega els estudis sobre la seva ciutat natal, i Barcelona i la seva història, que fa transcendentals aportacions al coneixement de la ciutat en èpoques romana, paleocristiana i baixmedieval. En el camp artístic, la seva obra aportà una munió de dades, desconegudes abans, per a la historia de l’art català, en sistematitzar l’escultura gòtica i la pintura del segle XV. [Enric Bertran]