Francisco López Palomeque i Gemma Cànoves Valiente (curadors); Asunción Blanco- Romero i Anna Torres Delgado (coord.) : Turismo y territorio. Innovación, renovación y desafíos. València: Tirant Humanidades, 2014 (Col. Crònica); 735 p. + CD. ISBN 978-84-16062-16-4.
L’evolució recent del fenomen turístic forma part de l’actual fase d’acceleració i intensificació dels processos de globalització, del context actual de crisi i de l’escenari tendencial de transformació de la cultura, el treball i l’oci, en el marc del paradigma de la sostenibilitat. En aquest escenari, el turisme constitueix un factor conformador de la nova societat i del model territorial. Els canvis esdevinguts a final del segle XX i inicis del XXI en la demanda i l’oferta turística -en un context postindustrial i d’acusada competència territorial- han propiciat l’aparició d’un nou escenari turístic, amb la incorporació de nous llocs i nous productes, alhora que han qüestionat el model convencional i de les destinacions turístiques tradicionals, la majoria de les quals s’han vist obligades a iniciar processos de reorientació.
La gran varietat de tipologies de destinacions turístiques -ja sigui per les seves característiques, els seus atractius i la seva ubicació, com pel seu grau de desenvolupament- competeixen per a mantenir la demanda i aconseguir elevades quotes de satisfacció dels seus clients. En el passat s’ha polemitzat sobre l’existència d’un cicle de vida de les destinacions, però actualment es resisteixen a acceptar una fatalitat d’aquesta faiçó i lluiten per trobar fórmules a llarg termini que els permetin aconseguir la sostenibilitat. S’observen nombroses accions orientades cap a la renovació de les destinacions, val a dir que amb resultats desiguals, fonamentades en estratègies del sector privat i programes del sector públic. Actualment s’assumeix que la necessitat de reinvenció constitueix un dels reptes als quals s’enfronten les destinacions en el context actual.
Els canvis del turisme es manifesten en un creixement del mercat, tant de la demanda com de l’oferta. En aquest darrer cas, l’ampliació es fonamenta en la revaloració de nous recursos territorials i la incorporació de nous llocs en el mapa de destinacions turístiques que, a determinades escales, consolida la turistificació del territori. Es constata, des d’aquesta perspectiva, l’existència de nombroses iniciatives orientades a la revaloració turística de destinacions emergents, o bé pel foment de productes turístics específics orientats cap a nous mercats. El creixement de la oferta turística obeeix, així mateix, al que s’ha denominat multiplicació de productes turístics temàtics, la gènesi dels quals es fonamenta tant en la imprecisa diferenciació del turisme respecte d’altres activitats, com poden ser e l’esport, la cultura, el treball o l’espectacle, com en la resposta que des de la producció es dóna a les noves habituds de consum turístic i noves tendències de la demanda.
En l’escenari actual de globalització i de la nova dialèctica turisme-territori, la relació entre el turisme i el canvi climàtic pren un relleu insospitat. La certesa de l’escalfament global experimentat per la superfície terrestre durant les darreres dècades fa que el fenomen del canvi climàtic s’afiguri a l’actualitat com un dels reptes majors als quals s’enfronta avui el sector turístic en les seves vessants ambiental, social i econòmica. La relació simbiòtica entre el turisme i el canvi climàtic, en resultar ser el primer la víctima i el botxí del segon, recomanen considerar el fenomen en totes les seves dimensions i cercar estratègies que permetin enfrontar-nos amb la problemàtica, maximitzant les oportunitat i minimitzant els possibles inconvenients. En aquest sentit, es posa la necessitat d’investigar les evidències dels impactes del canvi climàtic en sectors específics del turisme; conèixer les experiències d’adaptació i/o mitigació dels efectes del canvi climàtic i saber quin és el grau de desenvolupament de la recerca d’aquesta temàtica des d’una perspectiva geogràfica.
En els processos esmentats, la renovació i la innovació han estat referents indefugibles i també ho són per a fer front als desafiaments futurs i per a contestar als nombrosos interrogants associats amb aquells processos: ¿com se manifesten els canvis en la dialèctica turisme-territori?, ¿quin paper representa el territori en els processos de canvi del turisme?, ¿quin abast té la interpretació del turisme entès ara com a mobilitat temporal, la qual substitueix altres interpretacions tradicionals?, ¿quins són els impactes del canvi climàtic en el turisme? o, entre molts d’altres aspectes, ¿quins són els rols dels actors del turisme en el nou escenari?
La necessitat de coneixement per a una millor comprensió del fenomen turístic, per a conèixer amb rigor les característiques de les tendències actuals i futures del turisme, i en particular de la seva dialèctica amb el territori, ha mobilitzat els diversos actors amb la finalitat de donar respostes adients, tant d’orientació bàsica com aplicada, sota l’ègida de la Universitat. En aquest marc, el Grup de Geografia del Turisme, Oci i Lleure (Grup 10) de l’Associació de Geògrafs Espanyols (AGE), ha efectuat cada dos anys, durant les dues darreres dècades, un col·loqui per aportar les seves investigacions sobre l’evolució recent del fenomen turístic des d’una perspectiva geogràfica. En aquesta ocasió, i amb el referent dels arguments i reflexions expressats en els paràgrafs anteriors, el Grup 10, el departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona i el departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona van organitzar el XIII Col·loqui de Geografia del Turisme, Oci i Lleure, sota el lema “Turismo y territorio. Innovación, renovación y desafíos”, el qual se celebrà a Barcelona els dies 14, 15 i 16 de juny de 2012.
Per a ordenar i formalitzar les respostes a les preguntes explícites i implícites de l’argumentari precedent, els organitzadors van proposar tres ponències amb la finalitat de debatre les aportacions científiques recents sobre aspectes diversos associats amb el lema del col·loqui, L’activitat científica es va desenvolupar d’acord amb les previsions del programa, amb l’exposició de les ponències i la lectura de les comunicacions. La conferencia inaugural va ser pronunciada pel Dr. Douglas Pearce (Victoria University of Wellington) amb el títol “Turismo y territorio: dinámicas y perspectivas a nivel internacional”. La primera ponència, a càrrec del Dr. Enrique Navarro Jurado (Universidad de Málaga), versà sobre “Destinos turísticos: entre renovación e invención”. La Dra. María García Hernández (Universidad Complutense de Madrid) va ser la responsable de la segona ponència sobre “Nuevos lugares y nuevos productos turísticos”, i el Dr. Jorge Olcina Cantos (Universitat d’Alacant) de la tercera, en referència a “El reto del turismo ante el cambio climático”. Durant els dos primers dies es van efectuar, així mateix, sessions paral·leles esmerçades a la lectura de les comunicacions de les respectives ponències, i una sessió de la presentació dels pòsters vinculats a cadascuna de les ponències.
El programa també incloïa una taula rodona sobre un tema d’actualitat i d’interès permanent: “La gestión pública del turismo. Pasado, presente y futuro”. La taula rodona va ser moderada per la Dra. Dolores Sanchez Aguilera i va comptar amb les intervencions de la Sra. María Abellanet Meya (Directora general i consellera delegada del Grupo CETT), el Dr. Miguel Ángel Troitiño Vinuesa (Universidad Complutense de Madrid) i el Sr. Joan Carles Vilalta Serrano (Historiador; Director General de Turisme, 2007-2010, Generalitat de Catalunya). Així mateix, i d’acord amb la programació, s’efectuaren sortides de camp, orientades com a visites tècniques. D’una banda, a la ciutat de Barcelona, la visita al Temple Expiatori de la Sagrada Família, dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí. El darrer dia del col·loqui s’esmerçà en la visita a Món Sant Benet (Bages) i a Lloret de Mar (la Selva, Costa Brava), dos exemples punters d’experiències de destinacions turístiques i de destinacions en reconversió turística, respectivament.
El desenvolupament del col·loqui, el qual gaudí d’un notable ressò de convocatòria, va permetre assolir els objectius fixats de bell antuvi, aprofundint en la seva funció com a mitjà de difusió i fòrum de transferència de coneixement sobre la temàtica, de debat i intercanvi d’experiències a nivell nacional i internacional sobre la dinàmica del fenomen turístic, de tanta importància per a l’economia espanyola i catalana. El col·loqui va reunir especialistes destacats de l’estudi del turisme, tant de les universitats com del sector turístic, i la seva celebració a Barcelona va suposar un valor afegit, atesa la seva importància turística a nivell nacional i internacional. S’hi van inscriure 89 participants, els quals van presentar 58 aportacions: 43 com a comunicació oral i 16 en suport pòster.
La preparació i desenvolupament del XIII Col·loqui de Geografia del Turisme, Oci i Lleure va comptar amb un Comitè organitzador i un Comitè científic. El comitè organitzador va estar format pel Dr. Francesc López Palomeque (Universitat de Barcelona); la Dra. Gemma Cànoves Valiente (Universitat Autònoma de Barcelona); la Dra. M. Asunción Blanco Romero (Universitat Autònoma de Barcelona); el Dr. Antoni Durà Guimerà (Universitat Autònoma de Barcelona); el Dr. Jaume Font Garolera (Universitat de Barcelona), el Sr. Xavier Font Urgell (Universitat de Barcelona); la Dra. M. Belén Gómez Martín (Universitat de Barcelona); el Dr. Joan Carles Llurdés Coit (Universitat Autònoma de Barcelona); la Dra. Gerda K. Priestley (Universitat Autònoma de Barcelona); el Dr. Francesc Romagosa Casals (Universitat Autònoma de Barcelona); la Dra. Dolores Sánchez Aguilera (Universitat de Barcelona); i la Dra. Anna Torres Delgado (Universitat de Barcelona).
El comitè científic va estar format pel Dr. Salvador Anton Clavé (Universitat Rovira i Virgili); la Dra. Gemma Cànoves Valiente (Universitat Autònoma de Barcelona); el Dr. Alfonso Fernández Tabales (Universidad de Sevilla); el Dr. Diego López Olivares (Universitat Jaume I); el Dr. Francesc López Palomeque (Universitat de Barcelona); i el Dr. Manuel Valenzuela Rubio (Universidad Autónoma de Madrid).
L’organització del XIII Col·loqui va anar a càrrec del Grup de Geografia del Turisme, Oci i Lleure, de l’Associació de Geògrafs Espanyols (AGE), del Grup de Recerca Consolidat d’Anàlisi Territorial i Desenvolupament Regional (ANTERRIT), de la Universitat de Barcelona; i del Grup de Recerca Consolidat en Turisme i Noves dinàmiques Socioterritorials en Àrees Rurals (TUDISTAR), de la Universitat Autònoma de Barcelona. El Col·loqui va ser patrocinat per la Direcció General de Recerca Científica i Tècnica del Ministeri d’Economia i Competitivitat; per la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona; i per l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hostalera, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalment, el col·loqui gaudí de la col·laboració de l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya; la Diputació de Barcelona; l’ens Turisme de Barcelona; i els ajuntaments de Lloret de Mar i de Cardona.
Els organitzadors del XIII Col·loqui reiteren el seu agraïment a totes les institucions i persones que van fer possible la seva realització i, en especial, als participants per la seva resposta a la convocatòria i la seva assistència. Els organitzadors i els curadors d’aquest llibre volen fer palès, també, el seu agraïment als patrocinadors per les aportacions que han fet possible la publicació.
Aquest llibre, doncs, recull bona part dels materials aportats al XIII Col·loqui de Geografia del Turisme, Oci i Lleure, celebrat sota el lema “Turismo y territorio. Innovación, renovación y desafíos”; més concretament, s’hi reprodueixen els textos de la conferència inaugural, els de les ponències i els de les comunicacions, així com els pòsters presentats a cada ponència. El llibre es reparteix en tres parts, els títols de les quals es corresponen amb les temàtiques de cada ponència i agrupen les aportacions dels participants al col·loqui. Cada part s’enceta amb el text de la ponència. A la publicació en paper s’ha afegit un CD en el qual es reprodueix el text del llibre en format PDF, i els pòsters aportats que per les seves característiques formals no han pogut ser reproduïts en el format convencional del llibre. [Francisco López Palomeque i Gemma Cànoves Valiente]