Gemma Cànoves, Montserrat Villariño, Asunción Blanco-Romero, Elena de Uña i Cayetano Espejo : Turismo de interior: renovarse o morir. Estrategias y productos en Catalunya, Galicia y Murcia. València: Universitat de València, 2014 (Col. Desarrollo Territorial, 12); 241 p. ISBN 978-84-370-9251-5.
L’obra que presentem és el resultat d’un projecte d’investigació titulat “Turismo, territorio e identidad: procesos de revalorización de espacios y actividades en el medio rural español. Un análisis comparativo de los casos de Catalunya, Galicia y Murcia” portat a terme entre els anys 2010 i 2012 amb finançament del “Plan Nacional I+D” del Ministeri d’Educació i Ciència, per bé que un gruix considerable dels resultats de la recerca es remunten a un projecte pretèrit, centrat en l’estudi de “El valor del lugar en la nueva geografia rural. Un análisi de las respuestas a los procesos de cambio en los espacios rurales a través de los estudios de casos en España”, el qual també s’efectuà en el marc del “Plan Nacional I+D” del Ministeri d’Educació i Ciència durant el període 2005-2008. L’escreix de coneixements adquirits i l’experiència acumulada ha permès completar el llibre actual. D’altra banda, cal remarcar que aquest treball no hauria pogut sortir a la llum de no ser per l’empenta del Grup d’Investigació en Turisme i Nous Desenvolupaments Territorials en Àrees Rurals (TUDISTAR, http://tudistar.com/). Aquest grup, format per investigadors d’universitats diverses, es va constituir l’any 1995 i la seva seu rau al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El seu objectiu primordial és el d’aglevar investigadors interessats en l’estudi del paper del turisme com a dinamitzador econòmic i social dels territoris rurals. És en aquest context, de primer antuvi i per les recerques efectuades, que el grup vol fer paleses les alternatives de diversificació d’activitats dels territoris a través d’un conjunt de processos, els quals impliquen la creació, o bé el reforç, de la identitat territorial i del turisme d’interior emmarcats en les estratègies dels actors locals, ja siguin públics o bé privats. Les temàtiques i les publicacions derivades dels diversos projectes efectuats fins ara, han permès l’equip d’endevinar que el turisme d’interior i el desenvolupament local són elements clau per a entendre de la millor manera la dinamització dels territoris, alhora que les estratègies locals i els actors resulten ser decisius per a frenar o dinamitzar-los.
Els objectius principals del llibre es concreten en sis temàtiques, les quals queden recollides de manera detallada en el capítol dedicat al marc conceptual. En primer lloc constaten com els canvis globals afecten els àmbits locals, així com els processos locals interactuen amb els canvis globals; vindria a ser com una doble interacció de la universalitat amb la particularitat. En aquest sentit, la globalització reforça el territori com a espai recuperat per a la solidaritat local i esdevé una bona oportunitat de desenvolupament guiada pel canvi tecnològic.
En segon lloc, l’estudi analitza territoris en un context molt ampli i no pas en un sentit únicament administratiu: els autors són amatents a les estratègies de resposta de les institucions locals, dels seus actors i dels seus protagonistes.
En tercer lloc, remarca l’estudi de la identitat perquè és un element clau en les estratègies de diversificació d’un territori qualsevol, una identitat vinculada al caràcter del territori, al sentit social de pertinença, als condicionaments del seu entorn i al reconeixement col·lectiu d’un enteixinat de significacions. La formalització d’una identitat estratègica és fonamenta, el més sovint, en termes de singularitat, d’autenticitat i de qualitat.
En quart lloc, les autores i els autors es fan càrrec que cal entendre el desenvolupament sostenible de les àrees rurals en una perspectiva àmplia i complexa, la qual cosa comporta retenir-ne les dimensions social, econòmica, ambiental, cultural, institucional i de governabilitat, així com les interaccions que se’n deriven. Breu, es pot considerar que totes aquestes dimensions s’engloben en el concepte de sostenibilitat territorial. La millora de la sostenibilitat de les zones rurals requereix noves interpretacions i plantejaments que reconeguin la complexitat i permetin l’expressió de les particularitats i les especificitats de cadascun dels territoris.
En cinquè lloc, consideren que en aquest context el turisme representa ser una de les alternatives funcionals amb major pes en els territoris interiors i constitueix un motor transversal generador de canvi. En els territoris d’interior menys afavorits, el turisme és el protagonista de la innovació i posa el segell de qualitat com a marca i pervivència de futur.
La recerca ha pres com a exemple tres territoris ben diversos, dinamitzats, però, pel producte turístic: a Catalunya, la comarca de l’Empordà; a Galícia, el territori de Ribeira Sacra; i a Múrcia, la Comarca del Noroeste.
En el cas de l’Empordà, amb la reinvenció dels festivals de música; a la Ribeira Sacra, amb el foment del turisme en un espai emblemàtic; i en el cas de la Comarca del Noroeste, amb l’engegada d’un procés de revaloració de la icona de Caravaca de la Cruz. En relació amb el model de cicle de vida del producte turístic, hem constat que les tres àrees es troben en etapes ben diferents; així, l’Empordà experimenta un procés de reconversió cap al turisme cultural, la Ribeira Sacra es troba en una base de desenvolupament del producte turístic i la Comarca del Noroeste tot just se situa a les beceroles de la configuració del producte turístic.
L’estructura del llibre és ben avinguda amb la lògica del procés de recerca i es reparteix en sis capítols. En el primer s’exposa el marc conceptual de la investigació. El segon s’esmerça a explicar el procés metodològic. En el tercer es presenten els trets definidors dels territoris objecte d’investigació. En el quart, el més extens, s’exposen els resultats de la recerca per a cadascuna de les àrees d’estudi, per tal d’arrodonir-los en el cinquè amb les comparacions que fan al cas. Finalment, el sisè recull les conclusions principals.
En la recollida, el tractament i l’elaboració de les conclusions de cada territori han treballat Josep M. Prat, Inmaculada Díez i Asunción Blanco, el cas de l’Empordà, Elena de Uña i Montserrat Villariño a la Ribeira Sacra, i Cayetano Espejo i Dolores Ponce a la Comarca del Noroeste.
A l’apartat d’agraïments, els autors i autores fan constar expressament que la recerca no hauria arribat a bon terme sense la generositat de les persones entrevistades, les quals els van concedir temps, coneixements, vivències, records i afecte pel territori de manera desinteressada; sense les diverses institucions a les quals han trucat a la cerca d’informació; i sense el recolzament d’Esteve Dot, doctorand del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, qui ha revisat el text de cap a cap. Finalment, es consideren debitors del Dr. Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València, que com a director de la col·lecció “Desarrollo Territorial”, del Servei de Publicacions de la Universitat de València, per la complicitat d’acceptar-ne la publicació. [Pau Alegre, sobre àmplies interpolacions de la presentació dels curadors]