Gemma Cànoves; Asunción Blanco- Romero; José M. Prat; Montserrat Villarino (a cura de): Turismo de interior en España. Productos y dinámicas territoriales. València: Publicacions de la Universitat de València, 2017 (Desarrollo Territorial, 19); 303 p. ISBN 978-84-9134-193-2.
És una obra publicada en el deixant de Turismo de interior: renovar-se o morir, llibre del qual vam donar notícia en aquestes pàgines oportunament. En efecte, el grup de recerca TUDISTAR, del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), continua ben viu en la recerca temàtica referida al turisme rural i el desenvolupament territorial en àrees rurals, joc de paraules de les inicials de les quals resulta l’acrònim abans esmentat. El grup, liderat tothora per la professora Gemma Cànoves, integra en aquesta ocasió els quatre curadors amb altres set investigadors de la mateixa UAB i d’altres universitats d’Espanya, a l’encalç d’una visió més profunda, sobre un ventall territorial més ampli, de com el turisme contribueix a la dinamització dels espais interiors peninsulars, prou lluny de les aglomeracions al·lògenes de sol i platja. Un llibre acadèmic que la seva edició per les Publicacions de la Universitat de València li ve com anell al dit. En efecte, la seva inclusió dins la col·lecció “Desarrollo Territorial”, dirigida per Joan Romero, i dintre el consell editorial de la qual trobem els consocis Oriol Nel·lo, Josefina Gómez Mendoza, Carme Miralles i Gemma Cànoves mateixa, destaca encara més el seu caient formal i intel·lectual.
L’estudi de base efectuat per l’equip es recolza en una anàlisi clàssica de capacitat, impacte i vulnerabilitat d’una mostra de dotze territoris d’Espanya, de dimensions més o menys comarcals, en els quals es manifesten i ofereixen reclams turístics explícits, és a dir, “productes turístics”, no pas merament potencials. En el cas de Catalunya, l’autonomia més ben representada en la mostra, s’han escollit les comarques del Penedès (“enoturisme”), l’Anoia (geocaching), el Bages (espiritualitat), Berguedà (arqueologia industrial), la Cerdanya (esquí), l’Osona (ruralisme) i el Ripollès (esports d’aventura). Els cinc territoris que permeten posar el segell “en España” a l’estudi són: la Ribeira Sacra gallega (naturalisme), la Sierra Sur de Jaén (astronomia), l’Alt Vinalopó (festes de Moros i Cristians), la Tierra de Vitigudino (arqueoturismo) i, per acabar, la comarca del Jiloca, a la província de Terol, amb el turisme dels records de la Guerra Civil. La gran diversitat i originalitat dels productes turístics de la mostra, tots ells de caient cultural, compensa el biaix territorial que l’aglomeració en la dispersió geogràfica dels àmbits escollits pot fer suposar d’entrada.
Per a mesurar les repercussions dels productes turístics en els territoris en els quals s’ubiquen, el grup ha adoptat i xifrat una bella bateria d’indicadors socials, econòmics i mediambientals. Amb això pretenen, doncs, graduar l’estat de desenvolupament de cada producte en la societat i territori en el qual rau. En altres paraules, de la manera com els productes turístics han creat vincles entre uns recursos culturals i ambientals amb una concentració espacial d’empreses i institucions relligades entre elles, bo i generant complementarietats i beneficis recíprocs. Aquest complex territorial és el que els autors del llibre anomenen, seguint les petges de la bibliografia internacional sobre la temàtica, un “clúster” turístic. Els indicadors als quals ens referíem abans, volen mesurar la dinàmica de cadascun dels clústers estudiats, sense oblidar, en cap cas, de fer-ho, també, de la seva capacitat de resposta a l’impacte del desenvolupament territorial creixent, és a dir, la resiliència del sistema. Així mateix, tampoc no obliden que la implantació del clúster pot incidir en la vulnerabilitat del territori i, en conseqüència, defensen i valoren la sostenibilitat del conjunt.
A més a més de les indefugibles pàgines dedicades a presentar, aclarir i il·lustrar els arreus conceptuals del treball, els quals he procurat esquematitzar al paràgraf anterior, el gruix de l’obra s’esmerça en descriure els territoris seleccionats en dues vessants. En primer lloc, es presenten els trets físics del territori en la perspectiva de la seva potencialitat envers el producte turístic que li és propi. En segon lloc, fan una síntesi dels indicadors socioeconòmics que caracteritzen la dinàmica del territori i societat. Finalment, detallen els components i les interaccions del clúster turístic amb la intenció declarada de fer-ne la factoria explicativa de l’estadi d’evolució en el qual es troba cada cas d’estudi. Així mateix, s’elabora i presenta un quadre resum per a cadascun dels territoris amb els resultats obtinguts dels indicadors de resiliència territorial, resiliència de la destinació turística i la sostenibilitat del clúster del producte turístic. Una comparativa dels dotze territoris i productes estudiats, clou la part pròpiament analítica del treball.
Amb tot plegat, la investigadora principal de TUDISTAR pot concloure, entre altres aspectes d’interès, que amb la recerca portada a terme ha quedat comprovat com els impactes d’abast global afecten els àmbits locals. És per això, afegeix, que cal emmarcar els processos generats per la implantació d’un producte turístic dins d’un procés dinàmic de reconfiguració constant dels impactes que cal observar de manera coordinada amb els agents públics i privats, amb l’objectiu de reduir significativament els riscos derivats dels entrebancs que puguin presentar. Bona manera d’esbandir d’un llibre acadèmic prou sòlid per a l’àmbit d’estudis temàtics sobre turisme. [Pau Alegre; la Candelera 2018]