D’esquerra a dreta, Francesc Nadal, Carme Montaner i Luisa Rossi durant la sessió. Font: RGC
El 19 de març de 2025, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans i també retransmès en directe, va tenir lloc la sessió acadèmica “Les corbes de nivell a la cartografia terrestre: un model francès experimentat a Ligúria i a Catalunya (1809- 1827)”.
Introduí l’acte el president de la Societat Catalana de Geografia, Rafael Giménez Capdevila, que presentà el tres ponents.
Luisa Rossi, geògrafa formada a la Universitat de Florència, fou professora de geografia de la Universitat de Parma i del programa de doctorat en geografia històrica de la Universitat de Gènova. És autora, entre altres publicacions, del llibre La misura del paesaggio. Il viaggio topografico di Pierre-Antoine Clerc, Capitano del Genio napoleonico (1770-1843), publicat a Florència l’any 2021.
Carme Montaner, geògrafa membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia. Ha estat cap de la Cartoteca de Catalunya, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, fins a la seva jubilació. Forma part de la Junta directiva d’Imago Mundi.
Francesc Nadal, geògraf membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia. Fou catedràtic, ara jubilat, de geografia humana de la Universitat de Barcelona. Entre 2006 i 2012 va ser president de la Societat Catalana de Geografia.
Els territoris de Catalunya i de Ligúria van ser dels primers on s’experimentà el model de representació a gran escala del relleu terrestre mitjançant corbes de nivell. Aquest fou un model cartogràfic ideat i desenvolupat a França, a finals del segle XVIII, que començà a ser aplicat experimentalment al nord d’Itàlia durant les guerres napoleòniques, i uns anys més tard a Catalunya amb l’ocupació de l’exèrcit francès, l’anomenat Cent Mil Fills de Sant Lluís. Luisa Rossi explicà el cas de l’àrea de La Spezia (Ligúria), on enginyers militars francesos van aixecar, entre 1809 i 1811, una detallada cartografia amb corbes de nivell a escala 1:1.000 ,realitzada per la Brigada Topogràfica, que dirigia el capità Pierre-Antoine Clerc (1770-1843), un dels principals impulsors del nou mètode de representació cartogràfica del relleu.
Carme Montaner i Francesc Nadal feren el paral·lelisme amb la cartografia de Catalunya on, entre 1823 i 1827, enginyers militars francesos també van aixecar mapes amb corbes de nivell a escales 1:1.000 i 1:2.000 de poblacions i indrets diversos. Així, tots tres ponents constataren com Catalunya i Ligúria van compartir molts aspectes de tècniques cartogràfiques, tot i que també presenten algunes diferències significatives.