Portada de la Geografia Elemental de Catalunya de Pere Blasi, llibre editat per l’Editorial Pedagògica dirigida per Tomàs Iduarte. La primera edició havia estat estampada el 1922.
Soci Fundador
Tomàs Iduarte i Aragonès va néixer al barri de Sant Antoni, el 8 de gener de 1892, fill de Miquel Iduarte i Rosa, natural de Pineda, d’ofici impressor, i de Dolors Aragonès i Estivill, nascuda a Lleida. Va ser alumne de l'”Antic Col·legi de Sant Josep”, una escola situada al mateix barri. Va cursar estudis a la “Escuela de Altos Estudios Mercantiles de Barcelona“, on el 1910 va fer la revàlida de professor mercantil amb la qualificació d’excel·lent i el 1911 li va ser expedit el títol de comptador mercantil. Segons explicava ell mateix, l’afecció als estudis geogràfics li va començar a l’escola, on un excel·lent mestre els mostrava un món i uns homes tant diversos que feia somiar als seus alumnes on poder obrir les ales per veure una mica del que ell els feia entreveure. Des de llavors nasqué en ell l’afany de viatjar i de conèixer tot el que fes referència a la geografia i la seva relació amb la història.
L’any 1921 va ser pensionat per l’Ajuntament de Barcelona i pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya per traslladar-se a Itàlia, Suïssa i França, per visitar escoles comercials i així ampliar els seus coneixements de geografia econòmica i del seu ensenyament. En la seva joventut era molt afeccionat a la muntanya i es va relacionar amb el món excursionista, amb el qual tenia gran afinitat. Per exemple, l’any 1926 va fer un curs de conferències a l’Agrupació Excursionista Júpiter, entitat situada al Poble Nou. El curs, aprofitant l’experiència de la seva estada a Itàlia, versà sobre història de l’art, concretament sobre les grans figures del Renaixement italià.
Va ser professor de geografia econòmica i transports de les escoles Mercantils de Terrassa, professor de legislació mercantil, duanes i transports de les Escoles Mercantils Catalanes del Centre de Dependents de Comerç i de la Indústria (CADCI), on també explicava geografia general (el 1919-20 portava un curs d’Amèrica Central i Amèrica del Sud). Va ser també professor de geografia de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Va prendre part en les oposicions a la càtedra de geografia econòmica de l’Escola d’Alts Estudis Comercials de Barcelona.
Paral·lelament a aquestes activitats va exercir el càrrec d’administrador general de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana fins a la seva desaparició. Aquesta entitat nascuda el 1889, que va treballar per l’expansió i la normalització de la llengua catalana a les escoles i al conjunt de la societat, va crear una editorial per tal d’editar llibres que fessin possible assolir aquest objectiu. Va ser l’Editorial Pedagògica, una editorial sense afany de lucre que va ser administrada durant anys per Tomàs Iduarte. Entre els molts llibres que va publicar es pot esmentar la Geografia elemental de Catalunya de Pere Blasi. Malauradament l’esclat de la Guerra Civil va impedir la publicació d’una Geografia general que havia de dur a terme Maria Baldó i que després s’encarregà a Pau Vila i Josep Parunella o la d’una Geografia econòmica que havia de fer Narcís Rucabado per a l’ús dels futurs dependents del comerç i la indústria.
Entre les seves activitats com a habilitat de la Protectora, es pot citar la seva participació en els concursos sobre història i geografia de Catalunya, que se celebraven com a complement formatiu de la Festa d’Infants i Flors. El concurs d’història s’havia començat l’any 1914 i l’any 1922 s’hi va afegir el de geografia, segons consta a la memòria de l’Associació Protectora de la Ensenyança Catalana del mateix any 1922.
La Guerra Civil va acabar amb totes les seves activitats docents. Els centres en els quals impartia les classes de geografia varen desaparèixer i ell mateix fou depurat i separat de l’ensenyament. Acabada la Guerra va haver de dedicar-se a altres activitats de tipus mercantil que no tenien cap relació amb la docència. El canvi d’activitat i els problemes conseqüents, van acabar amb la seva salut. El gener de 1950 va rebre, com a soci de mèrit, un homenatge del “Consejo Directivo del Ateneo de Ex Alumnos del Antiguo Colegio de San José“, l’escola on havia fet els primers estudis. Poc desprès va caure greument malalt i va morir el 20 de juny de 1952. [Dolors Iduarte]
Citat a les semblances de: Dolors Iduarte
Triat i garbellat a les planes:
Notícia de la sessió inaugural de la SCG (1935)