Feia molt de temps que volia viatjar a Sudan. Havia estat a Egipte tres cops , a diferents llocs i havia quedat captivada no només pels seus monuments sinó per la vida arran del Nil: dones rentant, nens jugant a futbol, enterraments, forns per fer el pa… semblava que la vida dels habitants no havia canviat en 4000 anys.
Vaig decidir fer aquest viatge sola, les amigues o tenien compromisos familiars o els feia por la situació política del país.
Ha estat una bona decisió ja que des de el primer moment he trobat persones que tenien les mateixes inquietuds i amb qui m’he sentit acompanyada i he pogut compartir idees, emocions, converses, descobriments…
He estat deu dies sense mòbil, ni wi-fi, ni targetes de crèdit, ni diners…Vivint el present, aquí i ara.
Després d’avions, permisos i visats arribem a Khartoum, descans i al mati següent visita d’Omdurman la part antiga de Khartoum, mercat , tomba del califa, tomba del Mahdí, líder de la revolta contra la colonització anglesa. Ens hem trobat molts escolars que omplien de color i alegria aquests llocs històrics. A la tarda naveguem pel Nil per veure la unió del Nil blau i el blanc, moltes bombes d’aigua ajuden al rec dels horts a la vora del riu. Al desembarcar ens trobem amb una festa d’aniversari d’una noia, al costat del Nil. Estan tant contents que ens hi sumem!
Visitem el vaixell abandonat de Kitchener i prenem un cafè amb gingebre contemplant el Nil.
L’ endemà d’hora agafem els Toyota i ens dirigim a Ad Dabbah, on creuem el Nil per visitar Old Dongola , lloc que va tenir molta importància perquè, si us hi fixeu al mapa, des d’aquí es podia controlar la gran corba que fa el Nil.
Pel camí, prenem el típic cafè amb gingebre, alguns prenen te. Sempre són dones les que porten aquests petits negocis, la relació amb elles queda palesa a les fotos i al cor.
En tot el país hi ha , pertot arreu, a peu de carrer, recipients grans de fang amb aigua i un pot per poder beure, deu vindre de la tradició nòmada d’oferir aigua als viatgeres del desert.
Després de visitar el cementiri d’època medieval, continuem fins a Dongola, una ciutat gran amb un mercat on es troben les poblacions dels voltants i continuem camí cap al nord, Tant de bo poguéssim seguir i entrar a Egipte! Arribem a Solib i podem dormir a una casa núbia. Sentim el cant del muetzí: m’agrada estar a països musulmans per sentir-lo, en aquest país no està gravat. Recordo un cant a la mesquita d’al-Azhar, al Caire, on un cant ens va fer plorar d’emoció a vàries persones del viatge.
Ja hem entrat en contacte amb el desert, per a mi la plenitud, per alguns el no res, ple i buit, dues cares e la mateixa moneda. Bé, ja trepitgem la sorra calenta, veiem la posta i sortida del sol, la immensitat de la volta celeste.
Al matí del cinquè dia visitem el temple d’Amón i, després de passar pel poble de Solib, arribem a Jebel Dosha, després a Sesebi veiem les ruïnes del temple d’Amenophis IV, d’aqui a Kuka on tornem a creuar el Nil a la banda oest. M’hi sento tan lliure, tan feliç … Com s’eixampla el cor contemplant el Nil, sol, palmerals, sorra, dunes, temples i la vida de la seva gent… L’afecte sobretot de les dones del país que anàvem trobant, no calen idiomes ni paraules per entendre’s. No hi ha com veure les imatges. Ara només el present.
Encara no han acabat les sorpreses del dia. Un cop travessat el Nil , anem a veure uns petròglifs molt interessants on a més dels bòvids, hi ha representacions d’ homes, barques, girafes, elefants… Lloc màgic.
Veiem el tercer salt d’aigua que, si us fixeu a les imatges, més aviat són un ràpids. Arribem abans de la posta de sol a Tombos, aquest paisatge de roques arrodonides amb inscripcions i representacions de déus i faraons, les havia vist amb somnis, també són arran del Nil.
L’endemà anem de Tombos a Kerma i des d’aquí a les restes arqueològiques de Deffufa. Creuen que tenen una antiguitat de 5000 anys. Dinem a Kerma, passant abans pel seu mercat. A la tarda travessem el desert de Bayuda fins arribar a Karima, quan passavem pel desert ens van dur a veure una mina d’or, no sabien si ens deixarien entrar.
Ens van deixar però no podíem fer fotos, el guia ens va dir que havíem d’anar tots plegats, res de separar- nos, sobre tot les dones.
El que vam veure era sòrdid.
Molien roques on suposadament hi havia or, aquesta pols la barrejaven amb líquid els treballadors ficats fins la cintura, sense cap protecció. Ho escalfen després amb mercuri, que va deixant vapors.
En fi, no tenen sou, guanyen l’or que treuen.
Vivien en una espècie de tendes. Una feia de bar, altra tenia televisió…
L’ànima als peus.
Avui tornem a dormir en una casa núbia.
Karima és una ciutat immersa en un gran palmeral al costat del Nil, trobem unes ruïnes molt interessants, dins l’àrea de GEBEL BARKAL, piràmides funeràries, temple d’Amón temple de Mut…
Cap a l’any 1450 a. C., l’exèrcit de Tutmosis III va arribar a la zona de GEBEL BARKAL, on es va fundar Napata, i Egipte es va estendre encara una mica més seguint el riu Nil. La regió va pertànyer a Egipte durant uns dos-cents anys, i després va ser capital d’un regne autòcton successor de Kerma. Els reis de Napata residien al GEBEL BARKAL, on s’han trobat tretze temples i 3 palaus. També es van erigir diverses piràmides meroíticas i capelles dedicades a Amon.
A la tarda veiem les tombes de EL-KURRU, un lloc a la sorra amb arbres fossilitzats, i les piràmides de NURI.
Al capvespre visitem una antiga església ortodoxa, Ghazaly, abandonada des de el segle XI i després acampem en el Wadi Bom.
Com que és el meu aniversari he comprat per a tothom aquests pastissos de pasta fullada i mel que fan als països àrabs, no he trobat res més. Tots molts contents.
Avui, el plat fort : MEROE. Pel camí ens aturem en un pou, on hi ha els nòmades carregant aigua i veiem com beuen els ases i els camells amb aquest ordre, a l’aigua per beure hi posen sorgo mòlt.
Comencem amb la Ciutat reial de Meroe, està tot prou malmès, però encara hi ha uns banys romans, restes de muralla i d’un possible palau reial, alguns temples petits i el gran temple d’Amon, i santuaris. Els temples estan dedicats a déus egipcis i a déus nubis.
Aquesta ciutat era el centre polític i religiós del regne de Kush durant l’època hel·lenística.
Després anem a la zona de piràmides funeràries que conté unes mil tombes gairebé totes de túmuls. Una més llunyana a Begarawiya, té tombes reials. La zona sud (més antiga) en conté fins a 204, entre elles la piràmide d’ Arakakamani o Arkamani (Ergamenes) que correspon al primer rei que es va enterrar a la ciutat cap al 260 a. C. La zona nord té 44 tombes (37 d’elles dels reis de Meroe entre 250 a. C. i 320 d. C.) El sector oest hi ha les tombes dels alts dignataris.
És a les piràmides on acampem per passar la nit, un lloc solitari i tranquil, és respira un aire pur, amb sorra, això sí, és un lloc on em trobo lliure i feliç, com quasi tot el viatge. Veiem la posta de sol, sopem i cap a la tenda iglú que suporta fatal el vent del desert, sort que tenim un bon dormir!
Última ullada a les piràmides de Meroe, quin lloc!!
Anem de tornada a Khartoum, però encara queden llocs per veure. El primer, el mercat de Shendi, després cap a Naqa on es troba el lloc de Mussawarat, en una plàcida vall envoltada de turons. També veurem el seu temple. Molt a prop d’aquest destaca el Gran Recinte (murs i construccions) al voltant d’un important temple del segle I AC del qual encara es conserven les columnes. Criden l’atenció les nombroses representacions d’elefants.
Acampem molt a prop del temple, nit freda i ventosa, però encara tenim temps de pujar a un turó i des d’allà contemplar dos temples que veurem demà, corrals de cabres i la magnífica posta de sol.
Després d’esmorzar i recollir tendes, anem als temples que vam veure ahir des de l’alt del turó, també té un camí processional amb moltons, representació d’Amón. Acabada la visita, trobem un altre pou per als nòmades.
Continuem , i molt a prop de Mussawarat, trobem el temple meroític de Naqa dedicat a Apedemak, el deu-lleó, un déu protector del faraó en les batalles. A pocs metres es troba una petita construcció amb, anomenada quiosc, en la qual podem veure reflectits els estils egipci, romà i grec alhora.
Tornem cap a Khartoum.
A Khartoum, després de dinar, anem a veure el Museu Nacional de Sudán, amb obres molt interessants. Al segon pis hi ha obres d’iconografia cristiana i als jardins del Museu s’han reconstruït els temples que han salvat de la inundació del llac Naser.
Sopar i capa l’aeroport. Un viatge genial.
