Els dies 20 i 21 de setembre de 2025, la Societat Catalana de Geografia va organitzar una sortida de camp a la Vall de Camprodon i l’Alt Vallespir per conèixer i analitzar diversos projectes territorials, ambientals i socioeconòmics d’aquest sector dels Pirineus Orientals.
El cap de setmana va començar amb l’arribada del grup a Prats de Molló (Alt Vallespir) i amb la visita al Centre d’Interpretació de l’Arquitectura i del Patrimoni (CIAP) de la Verneda, espai que acull la seu de l’Agrupament Europeu de Cooperació Territorial (AECT) de les Valls Catalanes. La seva presidenta, Maria Vidal, alcaldessa de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), va donar la benvinguda als assistents i va exposar els orígens d’aquesta entitat transfronterera que agrupa actualment a 44 municipis de les comarques del Vallespir, el Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Josep Coma, vicepresident de l’entitat, alcalde de Molló i professor de Geografia a la Universitat de Barcelona, explicà que des de 2010, el territori de les “Valls Catalanes” té atorgat el segell de País d’Art i d’Història, un reconeixement del Ministeri de Cultura francès a territoris que disposen d’un projecte de preservació, difusió i coneixement del seu patrimoni (històric, artístic, arquitectònic, industrial, urbanístic, cultural, natural…). Des de l’any 2015, el projecte s’executa a través de la constitució d’un agrupament europeu de cooperació territorial, una figura administrativa creada per la Unió Europea, i transposada a l’ordenament jurídic dels estats membres, per permetre la cooperació entre administracions de diferents estats. Des de llavors, aquests 44 municipis treballen pel desenvolupament d’un projecte de gestió del patrimoni transfronterer amb l’organització de visites guiades pel territori, xerrades i conferències, visites escolars o publicacions sobre el patrimoni festiu, històric o natural. En destaca la col·laboració en l’elaboració de la candidatura de les Festes de l’Ós dels Pirineus, que foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (2022), o l’obtenció de més de 8 milions d’euros de fons europeus a través del programa Interreg POCTEFA amb dos projectes, PATRIMCAT I (2016-2021) i PATRIMCAT II (2023-2026), per dur a terme obres de rehabilitació d’elements patrimonials i la creació de nous equipaments de dinamització cultural.
Vidal i Coma van exposar també les dificultats de gestionar una entitat transfronterera, amb participació d’administracions locals de dos estats diferents, a causa de les cultures administratives diferenciades, les traves burocràtiques o l’efecte d’una frontera internacional (malgrat els acords de Schengen) pel dia a dia dels ciutadans i treballadors.
A continuació, el grup va fer una visita al Centre d’Interpretació de l’Arquitectura i del Patrimoni (CIAP) de la Verneda. Es tracta d’una antiga fàbrica tèxtil reconvertida gràcies a les aportacions de diverses administracions territorials i el cofinançament dels esmentats fons europeus del programa POCTEFA en un espai de divulgació del patrimoni dels Pirineus Orientals. S’hi exposa, entre d’altres temes, sobre els espais naturals, la frontera i la seva evolució, la llengua, les festes i tradicions, l’urbanisme local, el sistema de poblament, el romànic i el barroc, el termalisme, la indústria tèxtil i del suro, l’estiueig i l’aiguat de 1940.
Cap als volts del migdia, Josep Coma va realitzar una petita visita guiada per Prats de Molló, tot explicant els orígens i creixement de la vila al voltant del riu Tec. El recorregut va començar al firal, fora muralles, per després recórrer els carrers de la vila antiga fins a l’església de Santes Justa i Rufina (982). Prats fou una vila que cresqué a partir d’una colònia monàstica agrícola, amb l’objectiu de repoblar l’alta vall del Tec durant el segles IX i X. La protecció reial, la possibilitat de fer mercat i la confecció de draps van marcar el ritme d’aquesta vila, que al segle XIV construeix les seves muralles. Des de l’església es va poder observar el castell o fort de la Guàrdia (1682), obra de Vauban per ordre de Lluís XIV, a fi de fortificar la frontera francoespanyola. El recorregut va continuar pel barri de la Vila d’Amunt fins al Portal de la Cavalleria, per on es va sortir de la vila emmurallada. Aquí es va creuar el pont sobre el riu Tec i es van explicar els fets de la retirada de 1939, quan més de 100.000 persones van arribar fugint de la guerra civil espanyola, així com els efectes de l’aiguat de 1940 i el fenomen del termalisme. De camí cap al punt d’origen de la visita es van comentar diferents aspectes d’actualitat sobre l’accés a l’habitatge, les possibilitats laborals en una vila de l’Alt Vallespir o les dinàmiques demogràfiques més recents.
A primera hora de la tarda, el grup va traslladar-se a la masia de Can Pastoret, al terme de Molló (Vall de Camprodon). Abans, però, es va fer una parada a Coll d’Ares (1.513 metres d’altitud), per copsar el punt fronterer entre l’Alt Vallespir i la Vall de Camprodon, que des de 1659 fou frontera internacional en virtut del Tractat dels Pirineus. Josep Coma explicà les relacions històriques entre una banda i l’altra de la frontera, basades sobretot en la ramaderia de muntanya i el petit comerç. A partir de l’establiment de la frontera, les relacions es van mantenir, en un espai encara molt permeable. L’any 1939, Coll d’Ares va ser un dels passos de milers d’exiliats de la Guerra Civil, però com que la carretera que pujava des de Molló no comunicava amb la francesa que provenia de Prats, els que marxaven cap a l’exili van haver d’abandonar gran part de les seves pertinences i seguir a peu cap al Vallespir. Durant els anys de postguerra, molta gent de Molló va sobreviure gràcies a l’aprofitament d’aquell material abandonat (ferralla, vehicles, roba, cautxú…), així com al cultiu de patates que permeté alimentar les famílies i fer negoci amb la seva venda. L’any 1964 la carretera fins a Coll d’Ares es connecta des de la banda francesa, permetent la comunicació viària entre ambdós costats i s’instal·len els punts de duana que es mantindran fins l’any 1992. Durant els anys del franquisme, la relació entre una banda i l’altra de la frontera es va anar perdent, trencada només pel contraban, les relacions familiars o per un incipient turisme, fins al punt que en el moment de tancament de les duanes (1992) ambdós territoris fronterers vivien pràcticament d’esquenes. Projectes com l’AECT de les Valls Catalanes intenten superar altra vegada aquest efecte “barrera” de la frontera.
Can Pastoret és una masia ubicada a les proximitats de Coll d’Ares, al veïnat de Ginestosa de Molló. Aquesta masia, que va tancar a la dècada de 1980, s’havia reconvertit en un espai de segona residència, però les noves generacions de la família propietària van retornar a viure a Molló i van recuperar l’activitat agrícola (cultiu de patata) i ramadera (boví, oví, cabrum i equí) a la finca. Igualment, la propietat ha instal·lat a la masia una aula d’entorn rural per ensenyar a visitants i escolars la vida en una casa de pagès de muntanya i la seva vinculació amb l’entorn natural. Guillem Pastoret, propietari de la finca, va explicar el projecte de recuperació de l’activitat ramadera, la recuperació de pastures, la gestió forestal, el vincle amb altres productors locals o les activitats que realitzen amb el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. La visita va incloure un dinar amb productes locals, de la pròpia masia i de la comarca.
A la tarda, el grup es va desplaçar a Camprodon per conèixer la gestió del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, declarat ara fa 10 anys. Durant la xerrada es va explicar els orígens i motivacions de la declaració d’aquest espai com a parc natural, i es va fer un repàs a les accions principals dutes a terme fins ara, com els problemes de personal, l’encàrrec d’estudis en relació a la flora, la fauna, la biodiversitat o el patrimoni cultural, l’elaboració de cartografia de detall, les activitats que ofereix o l’obtenció de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). Amb major detall es va explicar la regulació amb vehicle a la zona de Fontalba i Daió (al terme de Queralbs).
Després, Joan Faig i Albert Ibáñez, president i vicepresident respectivament de la Mancomunitat de Municipis de la Vall de Camprodon, van explicar les funcions d’aquesta entitat administrativa (creada el 1976) i que agrupa els municipis de Camprodon, Llanars, Molló, Sant Pau de Segúries, Setcases i Vilallonga de Ter. Ambdós van explicar diversos projectes que es treballen des d’aquesta administració i van exposar les principals problemàtiques actuals a la Vall: habitatge, mobilitat i turisme. En relació a la primera qüestió, la pressió turística a la vall provoca problemes greus d’accés a l’habitatge, sobretot per part de la població jove, que no es capaç de llogar o comprar un espai per a viure-hi. El fet de ser municipis petits i amb poca capacitat econòmica i tècnica, amb planejaments urbanístics antics, provoca poca capacitat d’incidir en el mercat de l’habitatge o la construcció d’habitatge públic. S’està treballant en la regulació dels habitatges d’ús turístic, fent estudis d’habitatges buits per a mobilitzar-los o programes de masoveria rural. En relació a la mobilitat, hi ha problemes de transport públic, amb poques línies i horaris no gaire adaptats a les necessitats de la població, la majoria envellida i que li costa conduir. S’està treballant en el desplegament del transport a la demanda, així com reclamant a la Generalitat de Catalunya la millora d’algunes línies existents (major freqüència). Finalment, s’exposen els impactes positius i negatius del turisme a la vall, essent conscients que cal treballar per un turisme sostenible des d’un punt de vista social i ambiental.
La jornada es va cloure amb una visita per la vila de Camprodon a càrrec de l’empresa de guiatges Lux Mundi, amb un recorregut pel monestir de Sant Pere, l’església de Santa Maria, el carrer de València, el Quatre Cantons, la Plaça del Doctor Robert, l’antiga fàbrica de galetes Birba, el Passeig del Maristany, el Pont Nou, la Plaça de la Vila i l’església del Carme.
La primera parada del diumenge fou a Llanars, als afores del nucli urbà, en una parcel·la experimental on s’ha plantat vinya en el marc del projecte “Valls Circulars”. Per iniciativa de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon i la Fundació Comunitària de la Vall de Camprodon s’ha tirat endavant aquest projecte, finançat pels fons europeus Next Generation, que pretén millorar la resiliència de les explotacions agràries davant el canvi climàtic i fomentar un model econòmic més sostenible. Núria Simón, presidenta de l’Associació de la Pagesia de la Vall de Camprodon, i Guillem Pastoret, assessor del projecte, expliquen les accions que es preveu dur a terme durant aquest projecte, sobretot el cultiu de forma experimental a diferents parcel·les cedides per propietaris de nous cultius com ara la vinya, diferents varietats de blat o patata, horta, fruits vermells, lleguminoses, pomeres… Es pretén per una banda provar noves varietats que poden ser més resilients al canvi climàtic, i de l’altra, recuperar cultius abandonats a la vall o varietats que actualment tenen més demanda. Després d’aquesta visita, el grup es va traslladar al magatzem d’estella, al veïnat de Feitús de Llanars, a cobert de la pluja insistent durant aquella estona, per parlar sobre les problemàtiques del sector agrícola i ramader a la vall, així com del sector forestal i del bosc, que cada vegada ocupa major superfície, provocant un retorcés de les pastures i els prats de dall, que havien configurat el paisatge tipus en aquesta vall pirinenca.
Per acabar, el grup es va desplaçar fins a Vallter. Des de Llanars (983 m) fins a l’estació de muntanya (2.000 m), Josep Coma va explicar durant el trajecte amb autobús la configuració geogràfica de la Vall de Camprodon i va comentar-ne alguns aspectes físics i humans: vall fluvial, distribució de la vegetació, població i poblament, envelliment, economia de muntanya, creixement urbanístic, prestació de serveis…
Cap al migdia, i des de l’estació d’esquí i de muntanya de Vallter 2000, es va explicar el circ d’Ulldeter i l’origen de l’estació. L’obertura d’un complex d’esquí va transformar el model econòmic de la Vall de Camprodon, però algunes temporades amb problemes d’innivació o de males condicions meteorològiques van provocar un sotrac econòmic al negoci de l’esquí que va fer perillar la continuïtat de l’estació. La Generalitat de Catalunya va “rescatar” l’estació el 2012, i l’empresa pública FGC passava a gestionar-la des de llavors. Des de 2022, i relacionat amb el projecte de convertir Vallter d’una estació d’esquí a una estació de muntanya (Vallter 365), la Generalitat vol construir un telecabina des de Setcases com a principal accés a l’espai, que s’hauria de convertir en un nou motiu de visita i així diversificar el negoci de l’estació. Malauradament es compta amb poca informació i no hi ha encara projecte tècnic que permeti aclarir alguns dubtes sobre la viabilitat econòmica, social i ambiental d’una infraestructura com aquesta.
El cap de setmana va acabar, abans del dinar, amb un petit recorregut per Setcases, a fi de copsar el creixement urbanístic i la seva transformació, de petit nucli ramader d’alta muntanya a poble turístic amb una bona planta de restaurants, hotels i segones residències.
Josep Coma, organitzador de la sortida, durant la seva exposició al firal de Prats de Molló.
de: Rafael Giménez Capdevila
Llanars: parcel·la experimental del projecte “Valls Circulars”.
de: Rafael Giménez Capdevila
Carretera i aparcament a Vallter 2000, que es deixaria per al ciclisme i els serveis en cas de construcció del telefèric.
de: Rafael Giménez Capdevila