Recorregut

Vista orbital de la muntanya

 


Objectiu: reconèixer el paper i la significació de la muntanya de Montjuïc en relació amb l’evolució urbana de la ciutat de Barcelona i la seva consolidació com a metròpoli mediterrània.

Recorregut: Avinguda Maria Cristina, pavelló Mies van de Rohe, Poble Espanyol i barri de la font de la Guatlla. La cara oculta de la muntanya: de les antigues pedreres i el barraquisme a l’Anella Olímpica. El Mirador del Migdia i el nou camí de ronda sobre el port comercial i la Zona Franca. El castell de Montjuïc i el Mirador de l’Alcalde. La muntanya urbana: La Fundació Miró, la font del Gat i el MNAC (fi del recorregut).

Guiatge: Jaume Font Garolera, professor emèrit del Departament de Geografia de UB. professora Mercè Tatjer, professora jubilada  explicarà in situ (antic Can Valero), el procés d’erradicació del barraquisme.

Objectius generals: Reconèixer les diverses fases de transformació humana de la muntanya i les seves funcions i usos actuals.

  • a) Observar i entendre la importància dels condicionants naturals (situació i morfologia de Montjuic) en relació amb el creixement urbà de Barcelona i el seu entorn metropolità.
  • b) Conèixer les transformació humana de la muntanya de Montjuic: De l’Exposició Universal de 1929 a Donde la ciudad cambia su nombre (Candel), la Barcelona olímpica i post olímpica.
  • c) Valorar el paper i els usos (passats i presents) de la muntanya de Montjuic, com a parc urbà i gran contenidor d’infraestructures, equipaments i serveis públics.
  • d) Considerar la problemàtica urbano-metropolitana i la relació entre la ciutat i l’entorn proper del delta del Llobregat i els seus municipis (Mirador del Migdia).
  • e) Copsar la rellevància de les grans infraestructures que acull l’àrea del Llobregat, com el port, la Zona Franca, la Fira i l’aeroport de Barcelona
  • f) Conèixer la planificació urbanística i sectorial de Barcelona i els entorns metropolitans (Font de la Guatlla).
  • g) Entendre el creixement recent de la ciutat real de Barcelona i identificar-ne les diverses tipologies urbanes.
  • h) Reflexionar sobre el paper de Barcelona com a metròpolis global i la seva relació amb la perifèria metropolitana, catalana i europea.

Les pedreres de Montjuic. Actives fins la segona meitat del segle XX, s´estima que un 9% del volum de la muntanya va servir per la construcció d’incomptables edificis de la ciutat de Barcelona. Una llegenda sosté que la muntanya recuperava de nit la pedra que s’extreia de dia. Font: AMB­­­­­­­

Vessant meridional de la muntanya de Montjuic en una imatge de l‘any 1957, quan les barraques ocupaven una bona part de la muntanya. Font: AMB

Imatge aèria de Montjuic presa el 1956. Al centre es veu l’antic estadi i a sota mateix l’immens barri de barraques que havia crescut en el vessant meridional d ela muntanya. Font: AMB

 

Bibliografia Montjuïc (Barcelona)

Pau Vila Dinarés, Lluís Casassas Simó (1974):  Barcelona i la seva rodalia al llarg dels temps. Barcelona, Aedos

Candel, Francesc (1957): Donde la Ciudad cambia su nombre. Barcelona, Plaza & Janés-

Xavi Camino Vallhonrat, Òscar Casasayas Garbí, Pilar Díaz Giner, Maximiliano Díaz Molinaro, Cristina Larrea Killinger, Flora Muñoz Romero, Mercè Tatjer Mir: Barraquisme la ciutat (im)possible. Els barris de Can Valero, el Carmel i la Perona a la Barcelona del segle XX

Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, «75 Aniversari / Exposició Internacional de Barcelona 1929».  http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuobert/I_Mostra/index.html

Barcelona.cat; Pla de Barris de Barcelona [en línia] https://pladebarris.barcelona/

Basora, Xavier; Romero, Jordi; Sabaté, Xavier, « RIU LLOBREGAT. DESVIAMENT», Territori / Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya, 31/12/2004. A: http://territori.scot.cat/cat/notices/riu_llobregat_desviament_2004_690.php

Clara Blanchar. (2015). Las barracas de Montjuïc en el recuerdo. 12/12/2020, de El País. Lloc web: https://elpais.com/ccaa/2015/10/25/catalunya/1445800962_388889.html

Agustí Giralt. (2011). Les barraques de Montjuïc. 12/12/2020, de Memòria de Sants. Lloc web: http://memoriadesants.blogspot.com/2011/07/les-barraques-de-montjuic.html

MUHBA: Barraques. https://www.barcelona.cat/museuhistoria/es/anteriors/barracas-la-ciudad-informal

Roca i Blanch, E. (1994). Montjuïc, la muntanya de la ciutat. Institut d’Estudis Catalans. Montjuïc, la muntanya de la ciutat – Estanislau Roca – Google Libros

 


 

Accés


Quizás acudiera también para ver qué decía Mercè Tatjer, pero ayer estuvo así mismo en la salida de la SCG a la montaña de Montjuic Oriol Nello, lo que, no cabe duda, fue una suerte para llenar cada parada de conocimiento y datos concretos.
Un primer caso para demostrarlo fue la explicación que dio sobre el barrio que se extiende entre la Gran Vía y Montjuic, al que ahora han dado el supuestamente tradicional nombre de Font de la Guatlla. La riqueza de detalles que ofreció obedece, además de los conocimientos de planificación urbana que atesora, a un aspecto biográfico que nos confesó: nació y pasó su infancia en ese sector que tiene la calle de Sant Fructuós como eje, entonces un barrio muy modesto, ahora hasta con pisos turísticos.
En el pie de cada foto anoto lo que recuerdo de entre sus explicaciones.