Gallecs en bici: el valor d’allò que (no) es va construir
El dissabte 4 d’octubre de 2025 la Societat Catalana de Geografia va organitzar una nova ruta pedalant, aquesta vegada per l’Espai Rural de Gallecs, al cor del Vallès, amb la voluntat de continuar la modalitat de sortides en bicicleta iniciada el 2022 amb la visita al delta del Llobregat.
L’activitat, guiada per Gemma Safont, gerenta del Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, tenia com a objectiu explorar sobre el terreny un paisatge agrícola singular que ha resistit durant dècades la pressió urbanística metropolitana. Amb el títol «Gallecs en bici: el valor d’allò que (no) es va construir», la sortida combinava l’exercici físic amb la lectura del territori, a partir de la relació entre espai, política i societat. A partir de les 9 del matí, els i les participants van començar a arribar a l’estació de Mollet-Sant Fost (R2), des d’on van enfilar en bicicleta els carrers de Mollet fins a trobar-se amb la resta a Mollet-Santa Rosa (R3). Ja tots junts, es va donar la sortida neutralitzada del nostre tour particular. La primera etapa tindria com a meta, uns 10 minuts més tard, Can Jornet, masia del parc i seu del Consorci de Gallecs. El recorregut deixava enrere el teixit urbà per trobar les pistes de terra, els marges i els camps de conreu d’aquest paisatge agrari.
A Can Jornet, vam tenir la sort d’incorporar la veu de Montserrat Tura, exalcaldessa de Mollet, així com la d’algun pagès local. Després de la benvinguda, es va situar l’espai dins la seva trajectòria històrica i institucional, introduint els grans reptes de gestió, preservació i reconeixement social que afronta avui Gallecs: un excepcional pulmó verd de 733,52 hectàrees que ha resistit la pressió d’un entorn intensament urbanitzat i que es troba a només quinze quilòmetres al nord de Barcelona. L’activitat més emblemàtica i la que ocupa la major part del territori és l’agricultura, destacant la col·laboració entre la pagesia i la recerca.
Gràcies a aquesta col·laboració entre la pagesia, les universitats i els centres d’investigació —especialment la UB—, Gallecs s’ha consolidat com un laboratori viu de recerca i innovació en agricultura ecològica. Aquesta experiència ha permès mantenir un espai actiu i productiu, amb més d’un milió de visitants anuals i prop de vuit mil escolars que hi participen en activitats d’educació ambiental. El parc aposta per facilitar l’accés a la terra de petits i mitjans productors i fomentar una economia local i circular arrelada al territori i a la seva biodiversitat natural i cultivada.
La intervenció va posar en relleu el complex marc institucional que empara el parc: el Consorci del Parc de Gallecs nº39;és l’òrgan gestor, un ens format pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, l’INCASOL en representació de la Generalitat i els sis ajuntaments de l’àmbit metropolità. Gallecs gaudeix de la màxima protecció territorial en estar inclòs com a Espai d’Interès Natural (EIN) i dins del PEIN des de l’any 2009, una fita que va blindar la major part de la superfície i va certificar la seva vàlua com a paisatge característic de la plana del Vallès.
Montserrat Tura va oferir una excel·lent narració del procés de (no) construcció d’aquest espai. L’any 1971, en els últims anys de la dictadura, el Ministerio de la Vivenda va expropiar 1.500 hectàrees de terreny agrícola repartides entre diversos municipis del Vallès -Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau- solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac- per construir la ciutat de Santa Maria de Gallecs, prevista per acollir 130.000 habitants i pal·liar la congestió de Barcelona. La crisi del petroli de 1973, la fi del règim franquista i la forta pressió popular en contra del projecte van fer que no s’arribés a executar. Els agricultors van afrontar una situació d’inestabilitat en què part dels terrenys restaren erms i algunes de les masies van ser ocupades.
L’any 1980, es van transferir a la Generalitat de Catalunya els terrenys de Gallecs. El mateix any es creà l’INCASOL, a qui es va adscriure la propietat d’aquests terrenys. L’any 1982, es va classificar com a sòl urbanitzable no programat la major part de l’àmbit, establint-se que per poder desenvolupar-los, calia un acord entre la Generalitat i els respectius ajuntaments. L’any 2005 es va aprovar el Pla Director Urbanístic amb l’objectiu de garantir definitivament la protecció de l’espai lliure central de Gallecs que es qualificava de sistema general supramunicipal d’espais lliures públics. El 2006 es va constituir l’actual Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, amb la finalitat de gestionar l’espai i garantir-ne les activitats agrícoles i forestals, la conservació paisatgística i l’ús com a espai de lleure per a la ciutadania. La creació del Consorci va suposar un nou model de governança conjunta entre la Generalitat, els ajuntaments implicats i els actors locals, que ha estat clau per a l’equilibri entre els usos agrícoles, la conservació ambiental i l’ús públic.
En l’actualitat, i com a continuació d’aquesta trajectòria de protecció, el Consorci impulsa el Pla Especial Urbanístic (PEU), que concreta les directrius del Pla Director Urbanístic de 2005 i fixa una agenda d’actuacions per als anys vinents. El pla preveu, entre altres millores, la rehabilitació de la masia de Can Cruz com a futur centre dinamitzador del parc, així com la implantació de serveis bàsics d’aigua i sanejament.
Amb tota la informació rebuda en aquesta primera aturada, dues grans conclusions se’ns feien evidents: l’espai de Gallecs és el triomf d’un model de ciutat compacta.En un entorn ple d’urbanitzacions amb cases amb jardí, aquí s’ha consolidat, al costat d’una ciutat compacta com és Mollet del Vallès, un gran espai públic socialitzat, molt més gran que la ciutat. Com es pot preveure, no sense l’oposició de promotors immobiliaris, indústries i algunes administracions locals afectades (sobretot Mollet i Parets del Vallès) que, entre altres coses, han hagut de renunciar a una part de l’IBI de la urbanització no construïda a tocar de l’AP-7. L’altra gran conclusió s’escriu a manera de paradoxa: l’expropiació franquista dels terrenys va ser terrible i dramàtica, però sense aquella expropiació no s’haurien donat les circumstàncies que avui permeten disposar d’un espai protegit a la metròpoli, on els serveis ecosistèmics pesen més que les plusvàlues que hauria generat la urbanització.
Un cop finalitzades les primeres explicacions i resolts els primers dubtes sobre les problemàtiques de l’entorn, el pilot ciclista va reprendre la marxa. Les següents etapes ens van portar pels torrents, horts i camps fins a l’església de Santa Maria de Gallecs, situada al cor del parc rural. Es tracta d’un edifici romànic tardà del segle XII de gran interès, des d’on ens van explicar el procés de recuperació de l’església.
Per finalitzar, vam pujar el nostre Tourmalet o, més ben dit, un dels turons del Vallès on quatre pins fan bosc espès, per observar el paisatge i endevinar-ne les problemàtiques. En acabar el matí, cap a les dues, una part del grup finalitzà la jornada ciclista amb el retorn al servei ferroviari de rodalies. Una altra part romangué a Mollet per dinar. Aquell mateix vespre, la Comissió per la Defensa de Gallecs organitzava la festa Gallecs, el batec de la terra, amb múltiples actuacions, però aquestes gestes, com la truita de 180 ous d’en Pep Salsetes i altres aventures, es narren en altres cròniques.
