Del 12 al 17 d’abril va tenir lloc el ja tradicional viatge de Setmana Santa de la Societat Catalana de Geografia. Després de les visites dels anys anteriors a Eivissa (2023, en el marc del Congrés d’EUGEO) i Formentera (2024), la destinació del 2025 fou una mica més al nord-est, a l’illa de Mallorca.
Fotografia de grup al Caló des Macs – es Pontàs
La visita començà el dissabte 12 d’abril amb el vol Barcelona – Palma, tot arribant al que AENA s’entossudeix a anomenar “Aeropuerto de Palma de Mallorca”. Prenguérem l’autobús urbà per anar a l’hotel a la zona de Can Pastilla i al cap d’una estona tinguérem la primera activitat acadèmica: una presentació del viatge i una visió geogràfica de l’illa de Mallorca realitzada pels organitzadors dels itineraris: Onofre Rullan, catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears; Antoni Artigues, professor jubilat de la Universitat de les Illes Balears i Sònia Vives, geògrafa, professora distingida de la Universitat de les Illes Balears i investigadora principal del grup d´R+D+I de Sostenibilitat i Territori (GIST). L’acte comptà també amb la benvinguda de Maurici Mus, vicerector de Gestió i Política de Postgrau i Formació Permanent de la Universitat de les Illes Balears.
La presentació serví per posar de relleu com Mallorca “presideix l’occident de la Mediterrània” i per assenyalar clarament alguns trets de la seva localització. Uns trets que a vegades poden passar per alt. Per exemple, que Mallorca es més propera a Còrcega que a Galícia. O que Eivissa està pràcticament a la mateixa distància d’Alacant que de Mallorca. També es va assenyalar l’escassa unitat de “les Balears”. Diferències de clima, de tradicions, de geologia o d’història fan que sovint fan complicat parlar de “Balears”. Una unitat de l’arxipèlag que abans de la divisió territorial de Javier de Burgos només havia existit, breument, com a província romana entre els anys 395 i 455 i com a taifa independent entre 1076 i 1115. Malgrat aquestes diferències, també es va posar de relleu com existeix una relació entre les diverses illes, expressada molt gràficament amb un conjunt de fotografies que en mostraven la connexió visual. Igualment, es va posar de manifest com ara es copsa un cert sentiment conjunt, atiat per una economia unificada basada en el turisme i les funcions del Govern i Parlament de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
La sessió també serví per posar en context alguns dels espais que es visitarien durant els següents dies. Espais del que es va anomenar com “l’arxipèlag europeu”. Un període que s’iniciaria a partir de 1955, primer any en què més del 50% de les entrades de divises de la balança de pagament procedí del turisme. Des de llavors, Mallorca ha experimentat quatre grans salts turístics: a partir de la dècada del 1950, impulsats pel pla d’estabilització; a partir de 1985 per l’entrada a la Comunitat Econòmica Europea; a partir de 2007, amb el tractat de Maastrich i la darrera, iniciada pel rescat de 2012. Cadascun d’aquesta salts o booms han incorporat un element urbanístic característic: l’hotel, l’apartament, el turisme residencial i el lloguer de vacances.
Un cop acabada la sessió del primer dia calgué anar a sopar ràpid. Com a mostra de la importància del turisme, el sopar a l’hotel se servia de 6:30 a 9:00 del vespre, de s’horabaixa com es diu a Mallorca.
El diumenge 13 d’abril es va realitzar la primera de les sortides de camp en direcció a la serra de Tramuntana i les badies del Nord i Llevant. La visita la férem en companyia d’Onofre Rullan, Antoni Artigues, així com de Cels Garcia, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de les Illes Balears i investigador principal del grup GLOWATER.
En aquesta ocasió l’accent es posà més en els aspectes geomorfològics de l’illa, especialment a l’entorn del Santuari de Lluc i la seva morfologia càrstica. La sortida també permeté reflexionar sobre la problemàtica de la manca d’aigua a Mallorca, agreujada per 40 anys de sobreexplotació dels aqüífers, i l’aposta com a única solució a curt termini per noves dessalinitzadores, amb problemes no resolts de consum energètic i de gestió de salmorra. La sortida serví també per observar algunes formes càrstiques icòniques, com es Camell de Lluc. També es veieren restes d’activitats econòmiques del passat (com les carboneres, conegudes com a rotlles de sitja a Mallorca) o activitats turístiques actuals, com la importància del ciclisme.
Posteriorment ens dirigírem al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, a Alcúdia, espai natural que ha sofert diversos intents de modificació, des de projectes d’assecatge, a fer-hi una urbanització a l’estil d’Empuriabrava, a acollir una empresa de cel·lulosa o una molt pròxima central tèrmica, fins a tensions més recents vinculades al desenvolupament turístic (sorprenentment transformats en hotels i ressorts dedicats al birdwatching o veure aus).
A la tarda, després d’un bon dinar a Can Gavella (on alguns es van quedar sense tastar el Cardenal de postres, però no mancaren altres ocasions) vam fer una visita per la propera zona de les Casetes des Capellans. Una sorprenent construcció d’unes 140 casetes en terrenys del comunal del municipi de Muro. Un cas bastant únic, ja que el Comú manté la propietat de les cases i en fa concessió als habitants per un període determinat. La jornada finalitzà amb una passejada per Cala Rajada (municipi de Capdepera).
El dilluns 14 d’abril el vam dedicar a la visita de Palma amb la companyia d’Antoni Artigues, Onofre Rullan i Sònia Vives. El recorregut s’inicià al parc de les Estacions, on es parlà de la importància del tren a Mallorca. Posteriorment es visità la zona del mercat de Pere Garau. Una zona popular que en els darrers anys ha començat a experimentar diversos canvis socials i urbanístics. D’allà, tot resseguint un dels eixos cívics on s’ha reduït la presència de l’automòbil (carrer Nuredduna), penetràrem al centre històric de Palma, amb parades a la Plaça Major i a Cort. Igualment, férem una parada a Ca n’Oleo. Un antic edifici residencial que respon a la tipologia de casa senyorial amb vestíbul d’entrada, pati amb celobert amb escala gòtica adossada lateral. Actualment acull instal·lacions de la Universitat de les Illes Balears. En aquest espai ens rebé el rector de la Universitat, Jaume Carot Giner, originari de Tortosa. La visita prosseguí cap a la catedral fins al barri de Santa Catalina, on es feu parada per dinar.
Havent dinat i després d’una forta pluja, que serví per constatar com el torrent de sa Riera feia honor al seu nom, prenguérem l’autocar per visitar el Migjorn de l’illa. Es parà al Santuari de Cura, on amb una vista de bona part de l’illa s’exposà el procés de protecció dels espais naturals. Un procés amb algunes diferències amb altres indrets, ja que malgrat una noció negativa del terme “balearització” implantat a la dècada del 1960, des de la dècada del 1980 un cop assumides competències en urbanisme i ordenació del territori pel Govern de les Illes Balears, s’han protegit parts importants del litoral que han evitat l’aparició de noves urbanitzacions aïllades dels nuclis ja existents. Posteriorment, ens dirigírem a Portocolom, on visitàrem el port, i a la Colònia Sant Jordi, on sopàrem després d’un intent frustrat de veure la posta de sol.
El dimarts 15 d’abril realitzàrem un viatge per l’interior de l’illa en companyia de Joan Josep Estrany, catedràtic de Geografia Física, director del Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears i Director de l’Observatori de Riscos Naturals i Emergències de les Illes Balears, i d’Antoni Ginard, professor de Geografia a la Universitat de les Illes Balears.
La visita s’inicià amb una parada al teatre d’Inca, on es posà de relleu la importància de la indústria a Mallorca, especialment la sabatera. Malgrat que actualment l’economia és bàsicament de serveis, encara resten algunes marques importants com Camper, Barrats o Lottusse. Ara bé, la majoria d’aquestes empreses només tenen seus dedicades a l’administració o al disseny i son poques les que hi fabriquen. També es presentà l’aposta actual d’Inca per ser un pol d’innovació tecnològica. La visita prosseguí pel centre de la ciutat fins a l’antic quarter militar de Luque, avui ocupat per diversos equipaments, entre els quals el museu del calçat i de la indústria.
La visita acabà a l’Observatori de Riscos Naturals i Emergències de les Illes Balears, RiscBal, on la geògrafa Margalida Ribas, tècnica del centre, va fer una interessant explicació sobre les possibilitats tecnològiques que existeixen actualment per estudiar, difondre i preveure els diversos riscos naturals. En un context marcat pels efectes que va tenir la DANA a València, conèixer aquestes eines demostra com encara queda molt camí per recórrer per aconseguir que la informació acadèmica arribi tant als qui prenen les decisions com a la pròpia ciutadania.
La visita per l’interior de Mallorca seguí, a la tarda, cap a Sineu. Un municipi englobat a la Mancomunitat del Pla, actualment una àrea relativament poc poblada, on el màxim de població s’assolí als anys 20 i 30 del segle XX. Actualment, malgrat representar el 16% del territori de les Illes Balears només acull el 4% de la població. De Sineu ens desplaçàrem cap al Santuari de Bonany, on des de l’alçada s’aprecia la diversa ocupació humana d’aquesta àrea. Finalment arribàrem a Manacor, tot i que només hi hagué temps per fer un tomb amb el bus fins a la “Rafa Nadal Academy”. Després de les vistes observades des de Bonany, el contrast d’escala, ambició i impacte no podria ser major.
El dimecres 16 d’abril reprenguérem a Onofre Rullan com a guia per visitar el Ponent i la Serra de Tramuntana. El recorregut s’inicià per Magaluf i Calvià, amb la seva arquitectura plenament enfocada cap al turisme, tot fent una primera parada al puig de sa Morisca. Antic poblat talaiòtic des d’on es té una magnífica vista d’aquest entorn, tant de l’espai natural, com d’algunes construccions com per exemple “Las Abubillas”, una residència (i camp de golf) tancada de Mallorca, i Santa Ponça. També visitàrem el Port d’Andratx, on es posà de relleu la influència eivissenca de la zona en aspectes com el parlar o el menjar.
Posteriorment iniciàrem el recorregut per la Serra de Tramuntana pròpiament dita. Topònim relativament recent, ja que anteriorment era coneguda com “sa Muntanya”, per contraposició al pla de la resta de l’illa. Es va posar de relleu també que fins al 1961, i gràcies a la influència del lobby turístic, no es realitzà la carretera longitudinal que segueix tota la Serra. Abans d’aquesta data les connexions eren transversals. També es va assenyalar la progressiva protecció (i promoció) de la Serra, amb un primer moment important el 1973, quan es declarà “paisaje pintoresco”, la inclusió el 1991 a la Llei d’Espais Naturals de les Illes Balears, la declaració com a Paratge Natural el 2007 i la declaració com a Patrimoni Mundial (paisatge cultural) el 2011. Unes “medalles” que han portat alguns problemes d’elitització d’aquest espai, tant en termes turístics com de compres de terrenys per part de grans fortunes.
La següent parada fou a Banyalbufar on, després de veure a sa Baronia un interessant plànol de Palma, dinàrem al restaurant Can Paco algunes especialitats locals com l’arròs brut o el trempó.
A la tarda visitàrem Valldemossa on es parlà dels diversos personatges que s’han allotjat a Cartoixa: des de Chopin i George Sand a Michael Douglas, sense passar per alt Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena, “s’Arxiduc” i autor de la gran obra geogràfica Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. El dia es feu curt i no permeté arribar a Sóller, on ens esperava Ivan Murray, professor de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears.
El darrer dia, dijous 17 d’abril, estava prevista una visita a Cabrera, que va caldre anul·lar per mala mar. Això no obstant, Onofre Rullan i Antoni Artigues van trobar alternatives a aquest contratemps.
Així, la visita començà, tal com estava previst, a Llucmajor amb un recorregut on es va comentar el seu passat industrial i la repressió que van patir a la postguerra alguns dels líders sindicals i de les cooperatives de consum. Visitàrem el centre històric, es “codrat” (deformació de “quadrat”), i posteriorment el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, obert el 2023. Un cop realitzada la visita, es feu una parada al forn de Can Ramis per aprovisionar-nos d’ensaïmades, panades i crespells, abans de fer rumb cap a la Cala Figuera on dinàrem. Finalment realitzàrem una visita a la cala Santanyí i a es Pontàs, on comptàrem amb Cosme Aguiló, toponimista i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que reflexionà sobre les diferències que encara es poden observar en els parlars dels diversos pobles. Aquesta fou l’última parada, una parada amb regust geogràfic, ja que la cala Santanyí és la que apareix a la portada del llibre Mallorca. El sud i sud-est de Vicenç M. Rosselló i Verger. Tesi doctoral de l’any 1962 que fou àmpliament citada al llarg del viatge.
Després d’una tornada a la península sense incidents i en hora, només queda agrair el treball realitzat pel professorat de la Universitat de les Illes Balears, principalment Onofre Rullan i Antoni Artigues, que compartiren amb diversos membres de la Societat un viatge memorable. Un viatge que ha de servir també per intensificar la participació de geògrafs mallorquins en més activitats de la Societat Catalana de Geografia.
Daniel Paül i Agustí.
Escoltant les explicacions d’Onofre Rullan al Far de la Colònia de Sant Jordi
Vistes de Banyalbufar
Es Camell – Prop del Santuari de Lluc