Van intervenir: Marta VALLVERDÚ, Neus REAL, Mariàngela VILALLONGA, i Maria Dolors GARCIA RAMON [20 de desembre de 2017]
Dimecres 20 de desembre de 2017 se celebrà l’acte commemoratiu del 125è aniversari del naixement d’Aurora Bertrana (1892-1974), la primera dona en adherir-se a la Societat Catalana de Geografia. La sessió va comptar amb la presència activa de quatre convidades, especialistes, des d’àmbits diversos, de la vida i l’obra d’Aurora Bertrana: Marta Vallverdú i Borràs (catedràtica de català a l’IES La Llauna de Badalona i col·laboradora regular a l’Avenç), Maria Dolors Garcia Ramon (catedràtica de Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona), Neus Real Mercadal (professora agregada de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB) i Mariàngela Vilallonga (catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona i vice-presidenta de l’IEC). L’esdeveniment, celebrat als locals de la Casa de Convalescència de l’IEC va atreure un públic nombrós.
La intervenció de Marta Vallverdú, qui es va doctorar en Filologia Catalana amb una tesi que porta per títol Viatges literaris a l’exòtic: Aurora Bertrana, Josep Maria de Sagarra, va obrir la sessió. Ja d’entrada, Vallverdú s’interrogà sobre la personalitat de la seva biografiada: Com era Aurora Bertrana realment? Què explica i què amaga en les seves Memòries? No és debades que volgués posar un lema ben suggeridor a les respostes que podia donar: “Aurora Bertrana: la imatge en el mirall”. Així, Vallverdú va explicar la trajectòria biogràfica de Bertrana a través de la història que va escriure sobre ella mateixa, a les Memòries. Una vida narrada, la qual és com una novel·la apassionada i apassionant: amena, tragicòmica, amb un gavadal de viatges i aventures. Potser la seva millor novel·la? Tanmateix, com la novel·la stendhaliana, només és una imatge en el mirall, només la part del jo que ella ens ha volgut revelar.
Com calia esperar, Marta Vallverdú va facilitar, durant la seva dissertació, les fites clau de la trajectòria humana d’ Aurora Bertrana, des del seu naixement a Girona el 1892 fins als darrers anys de vida al mas de les Eres de Guardiolans, a Vilada. Val la pena recordar-les. Va rebre una educació rigorosa. Anava als matins a una escola mixta i laica i a la tarda a una escola de monges a aprendre costura. A Barcelona va anar a classes de música on va aprendre a tocar el violoncel mentre ensenyava música. Quan tenia 22 anys i davant les dificultats econòmiques que passava la seva família, va haver de treballar i a les nits tocava en trios musicals al Raval. Als 31 anys va obtenir una beca per anar a Suïssa a estudiar música i allà va formar una jazz band amb dones de diversos països europeus. A l’any 1925 es va casar amb un enginyer suís i, com que el seu marit no trobava feina, van decidir acceptar una oferta de treball com a enginyer elèctric a Tahití. És per aquesta raó que decideixen anar a les illes de la Societat, on van residir del 1926 al 1929. Allà escriu en revistes importants i un any després del seu retorn a Catalunya publica Paradisos Oceànics (1930). Crea el Liceu Club amb l’objectiu d’oferir un espai d’emancipació per a les dones. Al 1934 es candidata a les Corts espanyoles per Esquerra Republicana. Al 1935 viatja al Marroc tota sola i escriu El Marroc sensual i fanàtic.
Quan tenia 45 anys esclata la Guerra Civil i, fugint dels bombardejos de Barcelona, torna a Suïssa el 1938. Tot un tombant en la seva vida. Allà dóna classes de castellà i viu la bohèmia ginebrina. Al 1941 mor el seu pare, Prudenci Bertrana. En acabar la Segona Guerra Mundial es compromet políticament i social i decideix anar a un poble de l’Alta Savoia on els nazis havien assassinat tots els homes i només quedaven les dones i els infants, els quals són objecte de la seva atenció. El 1946 arriba a Prada de Conflent on residirà dos anys. Hi fa coneixença de Pau Casals i Pompeu Fabra. Als 57 anys torna a Catalunya en ple franquisme i s’instal·la a Barcelona. El 1951 mor la seva mare, i el 1968 anima la creació del premi Prudenci Bertrana a la memòria del seu pare. Aurora Bertrana mor el 1974 a Berga, a l’edat de 82 anys.
La presència de Maria Dolors Garcia Ramon entre les oradores de la sessió va ser prou oportuna. Precisament, en els darrers anys ha enriquit la seva llarga i brillant trajectòria investigadora, enfocada des de la perspectiva de gènere en la geografia social i cultural, amb la publicació de diversos treballs sobre viatgeres (Isabelle Eberhardt, Gertrude Bell i Aurora Bertrana mateixa) en revistes internacionals. Recordem que ha coeditat un llibre sobre Una mirada catalana a l’África: Viatgers i viatgeres dels segles XIX i XX, obra publicada per l’IEC.
Garcia Ramon també va posar lema a la seva intervenció: “Aurora Bertrana com a viatgera: el Marroc sensual i fanàtic”. En aquest context, va presentar la faceta viatgera de l’homenatjada i, en particular, el seu viatge al Marroc, reflectit en el llibre El Marroc sensual i fanàtic, el qual es va publicar al 1936, poc abans d’esclatar la Guerra Civil. En primer lloc, va resumir l’opinió de Bertrana sobre la denominada “qüestió colonial” –una visió “des de fora”– i, en segon lloc, l’opinió que tenia sobre la dona marroquina, opinió que podríem considerar com una mirada “d’amiga”, però també plena de contradiccions. Un dels objectius perseguits en anar al Marroc va ser, precisament, el de conèixer dones musulmanes. Per a fer-se’n una idea cabal i global Bertrana visità les dues zones del protectorat, l’espanyol i el francès, i tractà amb tots els estaments colonials. Qüestionà la capacitat colonitzadora d’Espanya i troba que els espanyols no són prou occidentals ni europeus i considera que els francesos són els veritables colonitzadors.
El lema de la intervenció de Neus Real va ser: “Aurora Bertrana, escriptora: la literatura singular d’una dona amb una vida extraordinària”. Real, doctora en Filologia Catalana, va destacar com van de relacionades la biografia i l’obra literària d’Aurora Bertrana. Ho coneix pam a pam. La seva especialització en les narradores catalanes dels anys vint i trenta dels segle XX l’ha portat a publicar diversos treballs sobre Aurora Bertrana, entre els quals destacarem: Les novel·listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006), Aurora Bertrana, periodista dels anys vint i trenta (Girona: CCG Edicions, 2007) i Aurora Bertrana, viatgera (Girona: CCG Edicions, 2008).
Així doncs, Neus Real es va centrar, en especial, en els viatges i les estades a l’estranger de l’escriptora i la producció en què van derivar abans de la Guerra Civil i durant la postguerra. Amb connotacions i sentits diferents, però. La ponent considerà els anys vint i trenta com l’època d’esplendor d’Aurora Bertrana, que és quan viatja a Suïssa, la Polinèsia i el Marroc. A Suïssa s’està del 1922 al 1926 i hi comença a escriure els seus primers articles, amb una mirada fresca sobre temàtiques diverses. Escriu el llibre Edelweiss. Els seus viatges, el seu feminisme, el seu compromís polític són aspectes destacats d’aquesta etapa. L’exili va del 1938 al 1949. L’obra cabdal d’aquesta etapa és Entre dos silencis, sobre els efectes de la Segona Guerra Mundial en un poblet de França, i com a resultat de la missió humanitària que hi va desenvolupar, la qual ja hem esmentat ratlles amunt. La recuperació del lloc d’escriptora a Catalunya s’emmarca entre 1949 i 1960. Entre 1960 i 1974 encara experimentà nous èxits i reconeixements.
La professora Mariàngela Vilallonga, doctora en Filologia Clàssica per la UAB, va cloure l’acte amb una breu intervenció sota el lema: “Aurora Bertrana: primer viure i després escriure”. No era pas una aportació de circumstàncies. En una obra seva recent, Aurora Bertrana a Ginebra (2017), la qual s’afegeix a una dilatada producció relativa a la seva especialitat sobre la llengua llatina, Vilallonga ha documentat una etapa poc coneguda de la trajectòria d’Aurora Bertrana. Com a colofó de la seva intervenció, va destacar la correlació dels viatges de Bertrana amb la trajectòria global de la seva obra escrita: del periodisme a la narrativa i, finalment, a la literatura memorialística. [Anna Ortiz, 10 de gener de 2018]
La fotografia d’A. Bertrana ha estat recollida a la XarXa.
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Ortiz Guitart, Anna (2018): “Del 125è aniversari del naixement d’Aurora Bertrana, notícia de l’acte celebrat a la SCG (20 de desembre de 2017)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG,