David SERRANO: “Segregació social i espacial a la ciutat de Belfast” [16 de gener de 2020]
Fotografia d’E. Bertran (SCG)
La primera conferència ordinària de l’any 2020 va ser impartida pel professor David Serrano Giné de la Universitat Rovira i Virgili el dijous dia 16 de gener i va versar sobre el tema Segregació social i espacial a la ciutat de Belfast. Una estada recent de dos anys a l’Ulster, ha permès al Dr. Serrano prendre bona mida de l’estat polític, social i, no caldria dir-ho, territorial, d’aquella contrada britànica tan conflictiva. Una estada acadèmica, va aclarir el conferenciant, que no tenia pas com a finalitat investigar la temàtica que es proposava exposar. És per això que va posar l’auditori a l’aguait de possibles mancances en la seva exposició. Tanmateix, l’objectiu informatiu de la dissertació va ser acomplert amb escreix.
Com era d’esperar, el pinyol de la xerrada va consistir en la descripció de la zonificació actual de la ciutat de Belfast en barris protestants, amb població identificada amb els ideals i els valors britànics, d’una banda, i en barris catòlics, amb població identificada amb l’aspiració irrenunciable de pertànyer a una República d’Irlanda estesa per tota l’illa, de l’altra. L’esquema és prou senzill: protestants monàrquics a la riba dreta del riu Lagan, catòlics republicans a l’esquerra. En aquesta riba esquerra, la banda occidental de la ciutat, s’hi troben diversos barris de composició mixta, en els quals també sovintegen els estrangers, com és el cas del barri de la Universitat.
De tota manera, el contrast entre el Belfast occidental i l’oriental és prou evident només en donar una simple ullada als rètols dels carrers, monuments commemoratius i altres detalls que no poden passar pas desapercebuts, fins i tot al visitant més desprevingut. El conferenciant en va donar mostres a pleret. Els més imponents són els diversos murs divisoris —hi ha qui en dirà “protectors”— que encara avui resten en peu, vint anys després dels Acords de Divendres Sant (1999), els quals posaven un termini de deu anys per a la seva demolició. Mitjançant les oportunes fotografies, el Dr. Serrano va oferir una veritable passejada virtual per la ciutat, al llarg i a través dels murs. Les notícies sobre les mides, els materials, les portes, les actituds de la gent, la qualitat dels murals, l’origen, el cost —en l’animat col·loqui final, un opinant es va esgarrifar que els paguessin els veïns—, i un llarg etcètera de detalls, van justificar de ple l’oportunitat de la conferència.
La descripció detallada de la segregació social i espacial del Belfast actual havia estat precedida per un ampli recordatori de la història del conflicte de l’Ulster, el qual va tenir el seu període àlgid durant les dècades dels anys setanta i vuitanta del segle passat, amb un saldo de gairebé quatre mil morts a trets, amb bombes i potser també a ganivetades. El conferenciant va remarcar la dimensió espacial de la pertinença de la població a una o altra comunitat pel sentiment britànic o irlandès. En aquest context, va provar de minorar l’oposició religiosa i lingüística entre comunitats com a justificadora del conflicte. Els detonants van ser de més abast i, malgrat la calma aconseguida, no han estat encara esmorteïts del tot. Les opinions recollides d’amics i coneguts nord-irlandesos, que Serrano va projectar oportunament, ho corroboren. Temps al temps. [Pau Alegre, 19 de gener de 2020]
Fotografia d’E. Bertran (SCG)
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2019): “Segregació social i espacial a la ciutat de Belfast, notícia de la conferència de D. Serrano a la SCG” (16 de gener de 2020)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, <https://scgeo.iec.cat/segregacio-social-i-espacial-a-la-ciutat-de-belfast/>