Roser Majoral i Moliné

La Seu d’Urgell 1942 – Barcelona 2005

Antiga sòcia  ·  Vocal de la Junta (1988/93)  ·  Vicepresidenta de la Societat (1994/96)

Filla d’una família amb profundes arrels a l’Alt Urgell, amb la casa pairal situada a la vora del Segre, va passar la infantesa en aquest entorn. Aquí, sens dubte, hi ha l’arrel del seu profund amor per la muntanya i pel món rural, a qui va dedicar bona part de la seva producció intel·lectual i científica. Va llicenciar-se en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona el 1971. Aquell mateix any, assolí una plaça de professora ajudant al Departament de Geografia, acabat de crear en aquesta universitat. Es va doctorar el 1977 amb una tesi pionera –tant des del punt de vista metodològic com temàtic- sobre l’evolució de l’ús del sòl agrícola a Catalunya. El 1984 va guanyar la plaça com a professora titular, i el 1989 la de catedràtica d’Anàlisi Geogràfica Regional. El seu treball, orientat a la docència i la investigació, es pot qualificar globalment d’innovador, tant pel que fa a l’adopció dels mètodes i les tècniques d’anàlisi geogràfica més avançats com per la seva contribució en múltiples nivells i fòrums de geografia catalana, espanyola i internacional.

D’una primera etapa de la seva carrera, val a esmentar les col·laboracions a l’Atlas Socioeconòmic de Catalunya o les aportacions a la prestigiosa col·lecció Catalunya comarcal concretades en diverses monografies de comarques de muntanya, com ara la Val d’Aran, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Així mateix, cal fer esment de la seva col·laboració amb l’administració pública a través de diferents treballs professionals, dedicats a reflectir els problemes del món agrari. A finals dels vuitanta va anar portant el seu camp d’investigació cap als estudis sobre marginalitat territorial de la muntanya i el medi rural, una tendència que es reflectí en la tasca docent. La nostra col·lega mai no va defugir les responsabilitats en la gestió acadèmica i administrativa. De 1990 a 1994 va ser la directora del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Hi va impulsar les tasques col·lectives d’investigació, amb la creació d’equips de recerca, fruit dels quals és una extensa obra publicada, entre què es compten més de cent títols, entre articles, capítols de llibre i llibres sencers –com a autora o com a editora.

El compromís de Roser Majoral amb la ciència i amb la societat catalanes es va posar particularment de manifest amb una participació activa a la Societat Catalana de Geografia, de la junta de la qual fou vocal (1988-93) i vicepresidenta (1994-96). Col·laborà també amb l’Asociación de Geógrafos Españoles, entitat en la qual va ser membre de la junta directiva (1986-90), i fundadora i presidenta del grup de treball de geografia rural (1984-88).

L’interès d’eixamplar horitzons la dugué a promoure i participar en nombrosos congressos internacionals. Aquesta activitat, intensament desenvolupada durant més de trenta anys, va fer de la nostra companya una veritable “ambaixadora geogràfica”. Un esment especial mereix la seva activitat a la Unió Geogràfica Internacional, on exercí diferents càrrecs de responsabilitat, participà i presidí diversos grups de treball i fou cosecretària del Comitè Espanyol.

Durant molts anys va ser l’especialista en geografia agrària de la Universitat de Barcelona. Hi va impartir assignatures molt sol·licitades per l’alumnat com ara Geografia de l’agricultura mundial i Geografia de l’Índia, resultat d’una ferma vocació viatgera i d’un pregon interès per la professió, que la portaren arreu del món i a mantenir una relació contínua amb el subcontinent indi i els països del seu entorn, a través de viatges i de contactes universitaris. La trajectòria global de Roser Majoral es pot contemplar, doncs, com un estímul continu al viatge, al coneixement d’altres països i cultures. Consumada viatgera pels cinc continents, la podem trobar tant al cor d’Austràlia com als llocs més recòndits d’Àsia; des del Iemen a l’Hinhukush i al conjunt de l’Himàlaia, des del Caixmir a Bhutan. Es deixà seduir d’una manera especial per la gent i la cultura de l’Índia, país que arribà a conèixer amb gran profunditat. Aquesta passió pels paisatges i els pobles de l’Índia la mirà de transmetre a col·legues i amics, mitjançant els viatges que ella mateixa organitzava any rere any, de forma incansable.

Tothom qui va viatjar al seu costat va concloure que era un privilegi tenir-la com a guia. Al cap i a la fi, el seu ànim i la seva ànsia de conèixer i de descobrir personalment el món són un llegat que tant els amics com els col·legues i deixebles procurarem conservar i eixamplar.

Amb independència de la seva solvència intel·lectual i científica, tres qualitats personals definien la Roser: la fermesa de caràcter, la força de les conviccions i l’honradesa i rectitud moral. Virtuts que convertien la nostra companya en persona d’autoritat plenament reconeguda. De fet, tant als col·legues com als seus nombrosos deixebles sempre va oferir el seu suport efectiu, desinteressat i lliure de tota mena de retòrica. Per a tots plegats, la Roser va ser la companya i la col·lega apreciada, sempre fidel als seus amics.

[Text extractat i redactat lliurement de: Els companys de l’Àrea d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona: “Roser Majoral, in memoriam”, a Treballs de la SCG, 60 (2005), pp. 265-268]

---

Citada a les ressenyes de:

• Molleví (2007): La geografía de la vid y el vino en Cataluña
• Vilagrasa (2000): Transformacions territorials a Catalunya (segles XIX-XX)
• Font (1999): La formació de les xarxes de transport a Catalunya
• Tobaruela; Tort (2002): Darrere l’horitzó
• Casassas; Mendizàbal (1991): L·Alt Penedès
• Geografia General dels Països Catalans VII. Concepte i evolució (1996)

---

Triada i garbellada a les planes:

• Més col·leccions de diapositives : Majoral, Casassas…
• Inaugurada la plaça Lluís Casassas de Barcelona
• Territoris, paisatges i llocs : actes del Col·loqui
• Història agrària dels Països Catalans : una síntesi

Li hem ressenyat:

• “L’extensió actual de la vinya i l’olivera a Catalunya” en Aportacions en homenatge al geògraf Salvador Llobet. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1979.
• “L’agricultura i la ramaderia” i “El món rural”. Seccions del llibre Geo… PPCC 6: la indústria i l’agricultura (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993), dirigit per Carles Carreras, i realitzades en col·laboració amb Pere A. Salvà, Javier Pérez Esparcia i Jaume Binimelis.
• “Les noves fronteres d’un vell país: conflictes fronterers i organització interna a l’Índia independent”. Secció del llibre A l’entorn de la frontera. (Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1997), a cura de Jordi Domingo i Lluís Mallart.
• Cataluña. Un análisis territorial (Barcelona: Ariel, 2002), realitzat amb Francisco López Palomeque, Jaume Font i Dolores Sánchez Aguilera, coordinat per Majoral mateixa.
• La seva aportació al llibre Policies and Strategies in Marginal Regions (Aldershot, Hants.: Ashgate, 2003), a cura de W. Leimgruber, C-W. Lee i la mateixa R. Majoral.
• La seva contribució al llibre col·lectiu Atlas de la España Rural (Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 2004) coordinat amb F. Molinero et al.
• La Vall d’Aran (Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1982) efectuat amb Francesc López Palomeque.
• La participació en el llibre La Cerdanya (Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1981), coordinat per Xavier Mateu i Llevadot.