“Record dels 50 anys de la publicació del primer volum de la Geografia de Catalunya de l’editorial AEDOS (1964-1974)” (V) sobre el tractament de la mobilitat, amb intervencions de Rafael GIMÉNEZ-CAPDEVILA, Jaume FONT, Carme MIRALLES i Carmelo RIVERO [28 de febrer de 2017]
El passat 28 de febrer de 2017 la Societat Catalana de Geografia va acollir la cinquena de les conferències dedicades al cinquantenari de l’edició del primer volum de la Geografia de Catalunya de l’editorial AEDOS. Aquest volum es va elaborar entre el 1958 i el 1964, a càrrec de Lluís Solé i Sabarís, Joan Vilà-Valentí, Josep Iglésies i Salvador Llobet.
Si a les anteriors sessions commemoratives s’havia abordat el plantejament general de l’obra a més d’aspectes com el pensament geogràfic, les dinàmiques de poblament o el paisatge, en aquesta ocasió la trobada va girar entorn els transports i les comunicacions. La sessió es va dedicar, en primer lloc, a repassar la manera en què els autors havien reflectit aquesta temàtica a les pàgines del primer volum per a, seguidament, reflexionar sobre com el coneixement en aquest àmbit ha evolucionat fins a l’actualitat.
La sessió va córrer a càrrec de quatre geògrafs especialitzats en l’àmbit del transport i la mobilitat, davant d’una Sala Pi i Sunyer de l’IEC plena de gom a gom amb estudiants de geografia, membres de la Societat i d’altres assistents interessats en la temàtica tractada. Rafael Giménez-Capdevila, secretari de la Junta de Govern de la SCG, va presidir la taula formada per Jaume Font Garolera, professor de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, Carme Miralles Guasch, directora del Grup d’Estudis en Mobilitat, Transport i Territori de la Universitat Autònoma de Barcelona i Carmelo Rivero Ojeda, geògraf i tècnic de l’Oficina de Mobilitat i Seguretat Viària Local.
La introducció de Rafael Giménez va servir a mode de resum dels continguts en matèria de comunicacions i transport, indicant que tot i que el volum comptés amb un capítol específic per a la temàtica en qüestió, aquesta apareix repetidament en seccions com la dedicada a la geografia urbana o en les diverses monografies comarcals. Giménez va destacar l’atenció que els autors paren a les vies de comunicació per si mateixes, amb un pes rellevant de les infraestructures rodades, la situació general del ferrocarril a l’època, o la relació d’ambdues amb un medi físic que s’explica com el principal factor condicionant de la seva presència i èxit. El moderador va repassar també els principals continguts referits a les comunicacions fluvials, amb importància del Riu Ebre i el transport de fusta, així com també la situació dels ports i aeroports catalans del moment.
Jaume Font, que havia descobert aquesta Geografia de Catalunya de ben jove a la rebotiga de la farmàcia del seu poble, va fer un pas enrere per a contextualitzar aquesta obra presentant-la com un clar exemple de la geografia regional d’influència francesa, alhora que coincidint amb Giménez Capdevila en el fet que els autors presenten les vies de comunicació com a elements estructurants del territori, subratllant el binomi medi físic i infraestructura, per exemple, fent èmfasi en el rol dels corredors naturals. En aquesta línia, Font va fer notar que malgrat el transport sigui present al llarg del volum i que, per exemple, s’hi detalli la relació amb les vies romanes o es faci especial incís en el dèficit d’inversió, aquesta és una temàtica que segons ell es troba poc desenvolupada considerant els coneixements dels seus autors. Un bon exemple d’això és la limitada producció cartogràfica relativa als transports, fet que contrasta amb un prolífic aparell gràfic, sempre acompanyat de comentaris geogràfics molt pertinents. La intervenció del professor de la UB va finalitzar amb una comparativa general amb d’altres obres de referència anteriors, com ara amb el Diccionario de Madoz o amb la Geografia General de Catalunya de Carreras i Candi, on els transports semblen ocupar un paper major, incloent distàncies entre diferents indrets en hores o incorporant llistats detallats dels sistemes de transport per partit judicial. De la mateixa manera, es va fer notar que a d’altres treballs com el Resum de geografia de Catalunya de Pau Vila o els treballs de Pierre Vilar, s’incideix en major mesura en el paper del ferrocarril i també s’hi incorporen càlculs d’accessibilitat a través d’isòcrones temporals.
En aquest punt, Carme Miralles Guasch va enfocar la seva intervenció al canvi que la disciplina ha experimentat d’ençà de la publicació de l’obra commemorada, passant d’una perspectiva tradicional centrada en les infraestructures i els transports, a una geografia de la mobilitat que analitza persones i desplaçaments. Per a Miralles, aquest representa un relat d’èxit que comença a meitats dels anys vuitanta del segle passat, liderat per un grup de geògrafs de la UAB, i que es materialitza amb l’aprovació de la Llei de Mobilitat l’any 2003. L’èxit d’aquest procés, segons Miralles, es deu al replantejament de l’objecte d’anàlisi, ubicant ara a la persona i les seves necessitats al centre del debat. En aquest mateix sentit la directora del GEMOTT va remarcar que aquest procés no s’ha limitat al món acadèmic, sinó que també s’ha vist reflectit a l’esfera professional, on de mica en mica els geògrafs han anat guanyant terreny en un àmbit fins al moment liderat per enginyers i arquitectes. Miralles va exposar que aquest canvi de paradigma va implicar també en el seu moment la necessària aparició de noves fonts d’informació i metodologies, fonamentalment les enquestes de mobilitat quotidiana, que permeten entendre les dinàmiques de mobilitat no només des del punt de vista de l’oferta sinó també des de la demanda. Per a concloure, Carme Miralles va posar de manifest que en el moment actual aquestes fonts d’informació, ja sigui per manca d’inversió o de voluntat, s’han vist restringides a la Regió Metropolitana de Barcelona, oblidant així la resta del territori i fent emergir una Catalunya dual, on una part es troba il·luminada i l’altra resta a l’ombra.
El darrer dels ponents, Carmelo Rivero Ojeda, va posar sobre la taula dades per a evidenciar algunes de les idees expressades anteriorment, tot i ajudant-se de la seva pròpia experiència a l’Oficina de Mobilitat de la Diputació de Barcelona i la feina que hi porta a terme en col·laboració amb els ajuntaments. Aquesta intervenció va servir per a veure quin és el paper que els geògrafs estan prenent en l’esfera de l’administració pública i en el camp concret de la planificació i gestió de la mobilitat. Un camp en el qual el professional s’enfronta cada dia a un model de mobilitat problemàtic en tant que el vehicle privat segueix ocupant una posició privilegiada. Rivero va remarcar que tot i que els problemes associats a aquest model són ja ben sabuts per acadèmics i tècnics, les solucions que es plantegen des de l’esfera política no sempre reflecteixen la mateixa lògica. Contrastant amb això, des de l’aprovació de la ja esmentada Llei de Mobilitat els geògrafs han gaudit d’un major nombre d’oportunitats especialment a través de la redacció de plans de mobilitat. Aquests, segons el ponent, han passat de ser necessàriament generals i d’implicar un gran esforç de recopilació de dades, a orientar-se cada cop més cap a temàtiques específiques com ara la promoció de l’ús de la bicicleta o la gestió dels camins escolars. D’aquesta manera, Carmelo Rivero va concloure transmetent al públic més jove de la sala un missatge positiu pel que fa a les perspectives de futur, basant-se en gran part en les opinions i comentaris que un divers grup de professionals havien expressat en una sèrie d’entrevistes organitzades per l’Oficina de Mobilitat.
La trobada va concloure amb un viu debat entaulat per diversos membres de la Societat, en el qual es va posar de manifest la rellevància de l’obra commemorada com un referent en la disciplina, expressant la necessitat d’entendre-la en el context històric en què s’ubicava i subratllant l’important repte que va suposar la seva redacció a meitats dels anys cinquanta. [Xavier Delclòs Alió]
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Delclòs Alió, Xavier (2017): “La mobilitat en la Geografia de l’AEDOS, resum de la taula rodona celebrada a la SCG (28 de febrer de 2017)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, <https://scgeo.iec.cat/record-dels-50-anys-de-la-publicacio-del-primer-volum-de-la-geografia-de-catalunya-v/>