El tractament de la població en la geografia catalana des dels anys seixanta fins avui
El dia 10 de febrer de 2016 va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans la tercera sessió commemorativa de record dels 50 anys de la publicació del primer volum de la Geografia de Catalunya de l’editorial AEDOS (1964-1974), organitzat per la Societat Catalana de Geografia.
L’acte va comptar amb la participació de tres estudiosos de la geografia de la població i de la demografia. El professor Enric Mendizàbal i Riera (UAB), la catedràtica de geografia humana, Isabel Pujadas i Rúbies (UB) i el Director del Centre d’Estudis Demogràfics, Albert Esteve i Palós.
Enric Mendizàbal va esposar el contingut del primer volum de la Geografia de Catalunya de l’editorial AEDOS fent referència als primers estudiosos de la població com Carreras Candi amb la Geografia General de Catalunya (1908-18), Pau Vila amb Resum de geografia de Catalunya (1926-1936), Pere Blasi amb Les Terres Catalanes (1954) o Josep A. Vandellós amb Catalunya Poble Decadent (1935), passant pel màxim estudiós de la població durant els anys del franquisme i deixeble d’en Pau Vila, Josep Iglésies i Fort, autor i coordinador del primer volum de la Geografia de Catalunya. En paraules del professor Mendizàbal “…aquest volum és un treball digne i correcte, sense grans innovacions, en moments de poques fonts consultables”. Iglesies analitzà l’evolució de la població i l’ocupació del sòl amb mapes i taules fets a mà. Els seus estudis se centren en els desequilibris poblacionals de Catalunya amb l’arribada d’immigrants i la macrocefàlia barcelonina.
Isabel Pujadas mostrà un recull històric dels estudis de la població a través d’una vintena de tesis doctorals realitzades entre 1960 i 2016. Pujades ha estudiat les 6 etapes (onades) de poblament des de principi del segle XX fins a l’actualitat a Catalunya. Des de l’any 2005, impulsa el Grup d’Investigació, Territori, Població i Ciutadania de la UB amb diverses línies d’investigació centrades en el període de fort creixement econòmic i de població a Catalunya (1990-2007). Període de gran augment de les dinàmiques de suburbanització gràcies a l’arribada d’un nombre quantiós d’immigrants estrangers amb un augment de la mobilitat residencial intrametropolitana i un canvi en els comportaments demogràfics (accentuació dels processos lligats a la Segona Transició Demogràfica al costat d’una certa recuperació de la fecunditat), entre d’altres temes. Mostrà diversos mapes i gràfics amb les darreres dades disponibles per seccions censals, barris, districtes, municipis i províncies de Catalunya. Destacà que dels 7,5 milions de residents, 4,8 són nascuts a Catalunya, 1,4 són nascuts a la resta d’Espanya i 1,3 són nascuts a la resta d’Europa i el món i que el 75% de la població de Catalunya és producte, directament o indirecta, de la immigració.
Albert Esteve va exposar el funcionament del centre creat l’any 1984 a la UAB i un dels centres de referència a Catalunya i Espanya en l’elaboració de projeccions de població i estudis sociodemogràfics, amb una plantilla de 70 persones. Esteve va parlar sobre l’evolució de la natalitat a Catalunya amb dades recents respecte la infecunditat de les dones, tot mostrant-ne les causes: infertilitat 2%, no volen tenir fills per decisió pròpia 5%, retard de la maternitat –el naixement del primer fill ha passat dels 26 als 30 anys i mig, entre 1985 i 2012-, quan no vénen, a partir dels 35 anys –el tic-tac biològic-, i per les condicions materials i conjugals. Destacà que el nombre de fills per dona ha caigut de 3,15 de l’any 1900 als 1,3 fills actualment. L’any 2015 va ser el primer en què el nombre de defuncions va superar el de naixements. [Mariona Prat i Vandellòs; vocal del Col·legi de Geògrafs a Catalunya; Barcelona, 12 de febrer del 2016]
Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Prat Vandellòs, Mariona (2016): “La població en la Geografia de l’AEDOS, resum de l’acte de recordatori a la SCG (10 de febrer de 2016)”. Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, <https://scgeo.iec.cat/record-dels-50-anys-de-la-publicacio-del-primer-volum-de-la-geografia-de-catalunya-iii/>