Ramon Amigó i Anglès

Perfil de les Muntanyes de Prades.

Reus 1925 – 2011

Soci Honorari · Membre Corresponent de l’IEC

L’esclat de la Guerra Civil estroncà els estudis acadèmics de Ramon Amigó, qui hagué d’esdevenir un erudit de formació autodidacta, mercès al guiatge inicial dels seus dos mestres en el món excursionista, Josep Iglésies i  Joaquim Santasusagna, i als seus esforços en l’aprenentatge del francès i l’anglès, que compaginava amb el treball professional en diverses empreses privades i “ensenyant català als que en sabien menys que ell” en uns temps compromesos com els de la postguerra, tal com explica a L’ensenyança de la llengua catalana, des de Reus, sota el franquisme (1994).

El grauet del Perdiu, a la serra de la Gritella, sobre el Priorat de Cornudella amb la serra de la Llena de fons (foto de P. Alegre, 8 de maig de 2011)

Ramon Amigó relatà en una conversa geogràfica amb Joan Tort i Pere Tobaruela (L’home i el territori) que encaminà les seves investigacions al camp de l’onomàstica com a resultat d’un encàrrec de Josep Iglésies, qui li demanà d’estudiar la toponímia de Reus. Després, seguiren un gran nombre repertoris de noms de lloc (Castellvell del Camp, Almoster, Constantí, Vila-seca de Solcina, Salou, Prades, Pratdip, Cornudella, Siurana, Ulldemolins i, darrerament, el de Porrera), entre els quals destaquem Els topònims de la ciutat i el terme de Reus —l’encàrrec d’Iglésies—, i Els topònims del terme municipal i del poble de la Mussara (Premi Eduard Brossa 1955 i 1961, respectivament, de la Societat Catalana de Geografia).

Així mateix, paga la pena esmentar Els noms de lloc de les terres catalanes (1958) i Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia (1999), una inestimable guia per a qui vulgui iniciar-se en aquesta mena de recerques. A més a més, Ramon Amigó és autor de la guia itinerària Les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena (1960), redactada de conjunt amb els seus mestres abans citats, El tràfic amb el fred, al Camp de Tarragona (Segles XVI – XIX) (2002) i La Mussara, un vell afecte (2006), entre d’altres títols.

La seva obra en el camp de l’onomàstica, tant per magnitud com per qualitat, li ha valgut l’homenatge del Congrés Internacional sobre Ciències Onomàstiques, celebrat a Barcelona el setembre de 2011, on Amigó ha estat considerat figura senyera de la recerca en aquesta disciplina a Catalunya. Josep Moran, director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, l’ha qualificat com “el mestre de tota una generació d’erudits del Camp de Tarragona,” de què formen part estudiosos notables com ara Ferran Jové, Albert Manent o Eugeni Perea. També ha dit que “era una persona excel·lent i generosa, en tots els sentits … [i] un científic molt rigorós i que va crear una gran escola.”

En 1980, Ramon Amigó contribuí a fundar la Societat d’Onomàstica, de la qual fou vicepresident i on mantingué una intensa relació personal i professional amb Enric Moreu-Rey. Va professar cursos d’onomàstica a les universitats de València, de Lleida i Rovira i Virgili de Tarragona, i des de 1994 era membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrit a la Secció Filològica. Endemés, fou president de l’Associació Excursionista de Reus, del Centre de Lectura de Reus i de l’Associació d’Estudis Reusencs. En reconeixement a la seva trajectòria, en 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. [Enric Bertran]

Li hem ressenyat:

• Siurana de Prades. Barcelona – Santes Creus, Alt Camp: Institut d’Estudis Catalans – Fundació Roger de Belfort, 1995.
• Onomàstica del Terme Municipal d’Ulldemolins (Barcelona: ICC, 1997) en col·laboració amb R.Pere.
• Siurana de Prades. La terra i la gent. Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 1998.
• Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.
• L’Albi i els seus noms. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2001; realitzat amb Ramon Pere Anglès.
• El tràfic amb el fred al Camp de Tarragona. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.
• “Els estudis de toponímia a Catalunya: estat de la qüestió i metodologia de treball”, secció del llibre Toponímia, paisatge i cultura (Girona: 2006) a cura d’Elvis Mallorquí.
• La Mussara, un vell afecte. Barcelona: Rafael Dalmau, 2006.
• Onomàstica del terme municipal de Pratdip (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010), efectuat amb Josep M. Coll.
• Onomàstica i llenguatge. Barcelona: Rafael Dalmau, 2011.
• L’aportació al llibre De noms i de llocs. Miscel·lània… (Barcelona: Societat d’Onomàstica, 2011), editat a cura de Joan Tort.
• Els topònims de la ciutat i el terme de Reus (Reus: Centre de Lectura – Rosa de Reus, Associació d’Estudis Reusencs, 1957).
• Onomàstica del terme antic de Tamarit de Mar (Barcelona: IEC, 2017), efectuat amb M. Teresa Muntanya i Montserrat Sanmartí.