Oriol Nel·lo i Guglielmo Trupiano (a cura de): Province e territorio. Riforme amministrative e pianificazione di area vasta in Italia e Spagna. Nàpols: Edizioni Scientifiche Italiane, 2013 (i quaderni di Tria, 4); 167 p. ISBN 978-88-495-2703-2.
De fa molt temps, el debat sobre l’organització territorial de l’administració pública cueja, i ensopega, als països europeus contemporanis. Sense anar més lluny, la Societat Catalana de Geografia es va afegir a les corredisses, fa una colla d’anys, amb la Jornada sobre la Regionalització del Territori i els Ens Intermedis. La crisi del deute sobirà desfermada als darrers anys, ha reviscolat la dèria amb prou força als estats més exposats a la ruïna de les tresoreries públiques llurs, és a dir, els del sud d’Europa. Països com ara Espanya, França o Itàlia han passat a revisar, amb una pressa astoradora, les divisions administratives i territorials respectives, algunes de les quals tingudes per intocables des de la liquidació de les estructures estamentals respectives.
Tot just desfermada la frisança reformadora a Itàlia, la revista internacional de cultura urbanística Tria, acrònim de Territorio della Ricerca su Insediamenti e Ambiente, va convocar els millors especialistes del país amb la finalitat que exposessin els seus punts de vista sobre la temàtica. Així, el mes de març de 2012, segons s’informa a la “Presentazione” del present volum, Tria ja va organitzar i celebrar un parell de debats, a Roma i a Potenza, per a escalfar l’ambient, amb la col·laboració de la Università di Roma La Sapienza i la Università degli Studi di Basilicata, en els quals van participar els curadors d’aquesta publicació i la majoria dels autors. Al capdavall, però, les intervencions no es van publicar a la revista pròpiament dita, sinó en una col·lecció de llibres paral·lela titulada “i quaderni di Tria”.
I no en van tenir prou amb els de casa. Tot i que a Espanya el tema amb prou feines començava a treure el cap, diversos estudiosos espanyols es van avenir a afegir-s’hi per tal de donar contrast al cas italià i fer evident el caràcter internacional de la revista. No feia el cas a França, on la reforma de les regions i dels departaments encara transitava pels llimbs i les competències de cada nivell de l’administració sobre la planificació regional és, a diferència del que passa als PIGS, un assumpte perfectament reglamentat. Així mateix, no sembla pas que els editors vagin trobar col·laboradors a Portugal i a Grècia. Sigui com vulgui, la internacionalitat d’aquest número 4 de “i quaderni di Tria” va quedar justificada amb la participació d’alguns estudiosos hispans (*), les aportacions dels quals serveixen di confronto al gruix d’articles d’autor i tema transalpí. Malgrat la desproporció numèrica entre uns i altres, el pas de deux international resta, com veurem, molt ben avingut, amb l’escenografia que cal.
Els projectes de reforma administrativa de base territorial endegats a Itàlia i a Espanya, alguns dels quals ja han assolit la fase executiva, procuren conjugar el més gran estalvi pressupostari, altrament dit “retallada”, amb la menor incidència social possible, fins i tot, bo i assegurant que les prestacions característiques de l’estat del benestar en sortiran millorades de cara els ciutadans. Oportunament i natural, el editors del número van delinear les coordenades de les aportacions sobre aquest puntal, atès com els governs en feien la justificació suprema de la reforma. Tanmateix, també volien esperonar el debat sobre la crisi de representativitat i de desconfiança -llegiu indignados– de la ciutadania envers les institucions, d’una banda, i la relació dels canvis proposats de les estructures administratives amb el procés d’urbanització, la gestió del territori i la planificació regional o estratègica.
La primera part del quadern s’acara amb la temàtica de “les relacions entre la reforma dels ens intermedis i la planificació supramunicipal i regional” i aplega cinc contribucions, d’extensió força mesurada en cada cas, la qual cosa permet fer-se una bona idea del seu contingut amb la sola transcripció del títol. El text de Michele Talia, arquitecte i professor numerari d’Urbanística al Dipartimento di PROgettazione e Costruzione dell’AMbiente (UNICAM), Università degli Studi di Camerino, “A metà del guado, verso un nuovo ordine urbano” [25-40] es referit als atzucacs plantejats per l’explosió del mercat immobiliari en relació amb la cultura urbana. Les dues contribucions següents fan referència a la planificació supramunicipal iregional. Saverio Santangelo, arquitecte i professor agregat a la Facoltà di Architettura “Ludovico Quaroni”, Università di Roma La Sapienza, ho fa a “La pianificazione del territorio delle Province. Una questione culturale” [41-52], i Francesco Pisano, arquitecte investigador a la Università degli Studi di Napoli Federico II, a “Considerazioni sul rapporto tra la pianificazione d’area vasta e i criteri per il ridisegno delle circonscrizioni provinciali” [53-66]. En tocar-li tanda, Antonio Minetti, arquitecte i ambientòleg, directiu del Servizio Territorio e Ambiente de la Regione Marche, explica les “Norme per il governo del territorio e delle città” [67-78] aplicades a la regió esmentada. Finalment, Josep Báguena, tècnic funcionari del Servicio de Planificación y Evaluación de la Diputación de Barcelona [sic!] i Xavier Bertrana, politòleg, cap del mateix servei de la Diputació de Barcelona, tanquen l’apartat amb una comunicació informativa sobre “Il governo del territorio nella Spagna democratica: il ruolo delle Province [79-93].“Les províncies en el debat sobre la reforma territorial de l’Estat” és la temàtica general tractada per les aportacions aplegades a la segona part. Així, “Criticità e opportunità della pianificazione a scala provinciale” [97-100] és la concisa aportació de Francesco Karrer, arquitecte i professor numerari d’Urbanística en excedència de la Università di Roma La Sapienza, antic president del Consiglio Superiore dei Lavori Pubblici i actual Commissario del Porto di Napoli, per designació del ministre de les infraestructures i els transports del govern de centre esquerra de Matteo Renzi, el qual el considera com “il massimo esperto italiano di politiche territoriali”. Luciano Vandelli, advocat i professor numerari de la Facoltà di Giurisprudenza de la Università degli Studi di Bologna i de la seva Scuola di specializzazione in studi sulla amministrazione pubblica (SPISA), el qual ha estat membre i vicepresident (2009-2013) del Consiglio di Presidenza della Giustizia Amministrativa, i en el 2013 ha participat en els treballs de la Commissione per le riforme costituzionali, incideix en la problemàtica del govern metropolità a “Prospettive delle Città metropolitane in Italia” [101-110]. En aquesta ocasió, el contrapunt hispànic és aportat per Jesús Burgueño, professor de geografia a la Universitat de Lleida i vicepresident de la Societat Catalana de Geografia, entitat que no deixa d’esmentar ben justament a la seva comunicació, “I progetti sulla riforma dell’administrazione provinciale in Spagna: antecedenti, proposte e prospettive per il futuro” [111-125]
La tercera i darrera part del quadern, encapçalada pel lema, més que no pas títol, “Política, institucions i territoris”, recull quatre diàlegs amb sengles polítics de centre esquerra en exercici. Pel cantó italià, el professor Saverio Santangelo entrevista Andrea Pieroni, president de la província de Pisa (Partito Democratico, el de Matteo Renzi, l’actual president del Consell de Ministres) sobre el tema: “Strategie per la riconfigurazione dei soggetti politico-territoriali nell’area vasta” [129-136]; Angelino Mazza, arquitecte investigador a la Università degli Studi di Napoli Federico II, entrevista Piero Lacorazza, polític (Partito Democratico), president de la província de Potenza (2009-2014) en relació amb “Il riordino delle Province per il futuro e la pianificazione dei territori a bassa densità” [137-142]; i Raffaele Paciello, titulat en relacions públiques, coordinador editorial de Tria, entrevista Graziano Delrio, metge endocrinòleg, ministre d’assumptes regionals (Partito Democratico) en el govern de concentració d’Enrico Letta i secretari de l’actual Consell de Ministres presidit per Matteo Renzi, en relació amb el paper que tindran els ajuntaments italians rere la reforma: “Ruolo e prospettive dei Comuni a seguito delle riforme in corso” [149-158]. Il confronto espanyol ve de la veu d’Antonio Balmón, graduat social, alcalde (PSOE-PSC) de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a “Il ruolo dell’area metropolitana (Ente) sul/nel riassetto territoriale catalano” [143-148], entrevistat per Josep Báguena, el qual he presentat ratlles amunt.
Publicació de pensament monocolor, sorgida en circumstàncies que semblaven idònies i oportunes per a engrescar el debat secular sobre l’administració del territori estatal, a hores d’ara la dinàmica política i econòmica europea li ha pres la davantera de manera clara. A Itàlia i a França, la supressió de províncies i l’esterilització de departaments, mitjançant sengles reformes constitucionals, ha anat molt més enllà d’una reforma més tímida, com la vaticinada fa un parell d’anys. D’altra banda, a Espanya, ¿qui gosaria proposar una reforma de la Constitució per a suprimir les províncies? Tanmateix, són fets actuals que bé poden ser l’esca d’un nou quadern de Tria. Haurem d’estar a l’aguait. [Pau Alegre, agost de 2014]
* No era pas la primera vegada que es donava aital col·laboració a “i quaderni di Tria”; així, el núm. 3 va ser dedicat íntegrament al Pla Territorial Metropolità de Barcelona amb aportacions dels italians Antonio Acierno i Angelino Mazza sobre la perspectiva del PTMB des de/i sobre Nàpols, les quals segueixen les de Joan López i Josep M. Carrera sobre les minúcies del Pla, i les de Juli Esteban i Oriol Nel·lo sobre els condicionants metodològics i polítics, respectivament, que van voltar la seva gestació; no és balder informar, finalment, que el darrer autor esmentat forma part del comitè científic de la revista o col·lecció; informació recollida al web de Tria.