Pau Vila i Dinarés

Sabadell 1881 – Barcelona 1980

Soci Fundador  ·  Membre Numerari de l’IEC  ·  President de la Societat (1935/36)  ·  Delegat de l’IEC a la Junta (1970/80)  ·  President Honorari de la Societat

Geògraf i pedagog. De jove va combinar el treball en fàbriques de Barcelona amb una formació autodidacta i l’excursionisme. La relació amb cercles intel·lectuals anarquistes l’inicià com a mestre i el posà en contacte amb Ferrer i Guàrdia. El 1905 fundava l’Escola Horaciana, notable experiència de renovació pedagògica, que influiria en l’orientació de la seva tasca científica posterior. El 1912 fou becat per la Junta de Ampliación de Estudios per estudiar a l’École de Sciences de l’Éducation de Ginebra, on es diplomà el 1913. De retorn, dirigí l’escola Nou Mont d’Or i, a Bogotà, el Gimnasio Moderno.

En relació a la Geografia, més enllà d’un manual de Geografía física y astronómica, la seva nova orientació es concreta quan, a la mort de Joan Palau i Vera el 1919, Alexandre Galí, llavors administrador de la Universitat Industrial, li va proposar d’organitzar els estudis geogràfics a Catalunya. Al mateix temps passà a ocupar la Secretaria de l’Escola del Treball, on impartí classes d’Història i Geografia, i el 1920 era professor de Geografia Humana als Estudis Normals de la Mancomunitat. Va buscar la sistematització científica en l’escola regionalista francesa fundada per Vidal de la Blache, en plena expansió, i propera al corrent històric dels Annales. En aquest sentit, el 1921 anà becat per la Generalitat i l’Ajuntament a l’Institut de Géographie Alpine de Grenoble, dirigit per Raoul Blanchard. El fruit més reeixit d’aquesta etapa arribà el 1926 amb la monografia comarcal de La Cerdanya, on aconseguí connectar el mètode regional amb el debat comarcal al nostre país. Van seguir altres estudis comarcals (el Vallès), i temàtics, en col·laboracions assídues a la premsa, i en especial a La Publicitat (1929-1938), diari d’Acció Catalana, a què pertanyia. Aquests treballs culminen en el Resum de Geografia de Catalunya (1929-35), i una primera proposta comarcal (1930).

El seu compromís amb els moviments obrer i catalanista el va portar a col·laborar amb la Generalitat republicana, on destacà el seu paper com a vicepresident i ànima de la Ponència de la Divisió Territorial de Catalunya. Fou president del Centre Excursionista de Catalunya, membre fundador i primer president de la Societat Catalana de Geografia (1935), i assistí als Congressos Internacionals de Geografia de París (1931), Varsòvia (1934) i Amsterdam (1938). Durant la guerra escriu La fesomia geogràfica de Catalunya, destinada als soldats del front.

Exiliat el 1939 a Colòmbia, i més tard a Veneçuela, contribuí a organitzar els estudis de Geografia d’aquests països, introduint-hi el mètode regional. A Colòmbia publicava el 1945 la Nueva Geografía de Colombia. El 1946 passà a Veneçuela, on va dirigir el departament de Geografia i Història de l’Instituto Pedagógico de Caracas fins a la seva jubilació, el 1961. En aquesta etapa va dirigir i redactar en bona part una Geografía de Venezuela (1960-1965), i contribuí a la renovació de la formació del professorat.

El seu retorn a Catalunya el 1961 li permeté connectar de nou amb la tasca dels geògrafs que hi treballaven, sobretot l’equip de Lluís Solé Sabarís, amb el qual col·laborà el 1968 en la Geografia de Catalunya: hi va redactar la part dedicada a Barcelona i el Barcelonès, que va ampliar després amb Lluís Casassas, a Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps (1974). En aquesta etapa es va manifestar molt crític amb el desgavell del creixement urbanístic. Els darrers anys foren de reconeixement: 1969, membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC; 1971, Orden de Andrés Bello (Veneçuela); el 1976, el Premi

d’Honor de les Lletres Catalanes, i Professor Honorari de la Universidad Central de Veneçuela; el 1979, Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona; i encara, el 1980, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona.

Bé que la seva aportació a la renovació pedagògica d’inicis de segle fou notable, Pau Vila ha estat considerat àmpliament l’introductor de la Geografia científica moderna a Catalunya, i també a Colòmbia i Veneçuela, els països que l’acolliren en l’exili. Tanmateix, Vila forma part d’una generació de mestres-geògrafs que veieren en la Geografia una eina per a la renovació escolar. En aquesta línia, Vila fou el sistematitzador del mètode científic, i facilità així l’arraconament de la vella geografia memorística, mancada de tot interès. Va ser en la recerca de noves fórmules per a l’ensenyament com descobrí el valor del mètode geogràfic aportat per l’escola francesa de Geografia regional, en bona part perquè aquest corrent donava un gran paper al coneixement del territori a través de la descoberta directa, és a dir, del treball de camp. Vila va treure un profit extraordinari d’aquests recursos, entroncant-los amb les aspiracions de la societat catalana, en plena dinàmica de modernització i de recuperació cultural i política.

En aquest sentit, la tasca de Vila es vertebrà a través de diversos camins. En primer lloc, els estudis comarcals, que entroncaven amb la voluntat del catalanisme de dotar-se d’una organització territorial pròpia, i que arguments historicistes i naturalistes buscaven de fonamentar. La proposta vidaliana de definir una regió com un complex de relacions úniques que la societat i el medi traven al llarg de la història fou traslladada amb èxit per Vila a la seva síntesi sobre la Cerdanya, considerada un referent per als estudis geogràfics a Catalunya. Ara bé, l’esperit pragmàtic de Pau Vila també li va permetre connectar amb les necessitats de la nova administració autònoma, fet que va traduir amb brillantor amb el disseny d’una divisió territorial en comarques i vegueries. La proposta, d’altra banda, sentava el camí de la contribució de la Geografia a l’ordenació del territori, que quedaria truncada per la guerra. En segon lloc, Vila contribuí a fomentar l’excursionisme com a instrument de descoberta de la història, la llengua, les formes de vida i les tradicions: Joan Amades o Joan Coromines, a banda del també geògraf Josep Iglésies, figuren entre els seus nombrosos companys d’excursió, i des de la direcció del Centre Excursionista de Catalunya orientà l’activitat de diverses generacions.

Finalment, i en relació als estudis històrics, l’enfocament de Pau Vila, que a través de la geografia francesa recollia l’aportació de l’escola dels Annales de Febvre i Bloch, contribuí a una consideració més àmplia de les bases materials de la societat, en una etapa encara de predomini de la història romàntica. En aquest sentit, figures com Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar trobaren, gràcies a la tasca de Pau Vila, un terreny ben adobat per a la renovació de la historiografia catalana. [Antoni Durà i Guimerà]

Li hem ressenyat:

• La Cerdanya. Barcelona: Barcino, 1926. Ressenya de Max Sorre (1928).
• Visions geogràfiques de Catalunya. Barcelona: Barcino, 1962. Ressenya d’Enric Lluch (1963).
• Resum de geografia de Catalunya. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2003.
• La seva contribució al llibre col·lectiu El problema comarcal de Catalunya, 1931 (Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2005).
• La fesomia geogràfica de Catalunya. Barcelona: Comissariat de Propaganda, Generalitat de Catalunya, 1937. Presentació d’Enric Lluch (1977).
• La Divisió Territorial de Catalunya. Barcelona: Conselleria d’Economia; Generalitat de Catalunya – Seix Barral, 1937.
• Joan Orpí. L’home de la Nova Catalunya. Barcelona: Ariel, 1967.
• “Escrits sobre cartografia”, reeditats dels textos de 1933-1938 al llibre El mapa com a llenguatge geogràfic (Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2008) editat a cura de Jesús Burgueño i Rivero.
• Geografía de Venezuela. Caracas: Ministerio de Educación, 1960.

Citat a les ressenyes de:

• Morell; Maurel; Aldomà (1980): L’economia del Segrià
• Lostanlen (2015): Pierre Deffontaines. Journal de guerre, 1939-1944
• Fontserè (1938): Elements de geografia
• Solé (1958): Geografia de Catalunya I
• Solé (1958): Geografia de Catalunya I
• Girona (1961): L’Alta Garrotxa
• Galera; Roca; Tarragó (1972): Atlas de Barcelona
• Vilà-Valentí (1973): El món rural a Catalunya
• Bolòs (1977): La Comarca de Olot
• Casassas (1977): Barcelona i l’espai català
• Carreras (1980): Geografia humana
• Casassas; Clusa (1981): L’organització territorial de Catalunya
• Mateu (1981): La Cerdanya
• Terradas; Picamal; Serra (1981): El Gironès
• Lluch; Nel·lo (1983): La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya
• Lluch; Nel·lo (1984): El debat de la Divisió Territorial de Catalunya
• Bolòs (1987): L’eix del Llobregat… i el Túnel del Cadí
• Aldomà; Pujadas (1987): El Solsonès
• Roca; Sala; Tort (1989): El Salí de Cambrils
• Nogueira; Tort (1991): Les Garrigues
• Vilagrasa (2000):Transformacions territorials a Catalunya (segles XIX-XX)
• Oliveras (2001): L’extensió i consolidació del fet metropolità
• Nel·lo (2003): Lletres de batalla
• Burgueño (2003): Història de la Divisió Comarcal
• Vila, MA. (2003): Catalunya: rius i poblament
• Tort, J. (2004): Pau Vila. L’esperit de la terra
• Chevalier (2004): El paisatge de Catalunya
• Tarroja (2005): Anuari Territorial de Catalunya 2004
• Tarroja; Castañer; Mercader (2006): Anuari Territorial de Catalunya, 2005
• Vilà-Valentí (2006): Pau Vila i Dinarès. Semblança biogràfica
• Lluch (2007): L’obra escrita.
• DDAA (2007): L’estany d’Ivars i Vila-sana
• Galera (2008): Recull d’articles
• Solà-Morales (2008): Deu lliçons sobre Barcelona
• Carreras; Bernat; Riera (2009): El Pla general d’obres públiques de 1935: política, infraestructures i territori
• Riba; Colombo (2009): Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana
• Castellet; Calvet; Felip (2013): El Centre Excursionista de Catalunya. De la Segona República al franquisme
• Burgueño (2014): Nomenclátor… de España (1860)

Triat i garbellat a les planes:

• La mobilitat en la Geografia de l’AEDOS
• Un perfil definidor de Joan Palau Vera
• La població en la Geografia de l’AEDOS
• El paisatge en la Geografia de l’AEDOS
• El poblament tradicional de Menorca
• L’homenatge a Pau Vila en fer noranta anys (1971)
• Donació d’un facsímil de l’Atles Català a la SCG i l’IEC
• Catalans a l’Orinoco : mostra Fèlix Cardona a Malgrat
• Entrevista a Pau Vila arran la fundació de la SCG
• Les iniciatives estroncades i les voluntats que perduraren
• El blat i la població a Cerdanya al segle XVIII
• L’interior de l’Àsia als mapes medievals catalans
• Manuel Ribas i Piera, urbanista i paisatgista
• Les fotografies del Fons Pau Vila a l’abast de tothom
• De l’Atlàntic a la Mediterrània amb Orlando Ribeiro
• La conquesta de l’Orinoco i el capità Fèlix Cardona
• Els vents de tramuntana i de mestral a Catalunya (1947)
• De l’homenatge de l’IEC a Josep M. de Casacuberta
• M. D. Garcia Ramon : Premi Internacional Geo Crítica
• Una altra comarca estudiada : el Segre Mitjà
• Nous productes descarregables a la Cartoteca Digital
• De quan mestre Vila conegué el patró Blanchard i…
• Notícia de la sessió inaugural de la SCG (1935)
• De la Sociedad de Geografía Comercial de Barcelona
• El Baix Montseny : una altra comarca a estudi
• La biblioteca Domènech s’integra a la Cartoteca de l’ICC
• Tres sessions sobre Pau Vila a Sabadell
• Josep Danés i Torras : llibre presentat
• En la mort d’Antoni Farrés
• De l’homenatge a Josep Iglésies de 1979
• Més flaixos de Pau Vila
• El projecte d’expedició transafricana de 1936
• De l’acte d’homenatge a Marc-Aureli Vila
• Pierre Deffontaines : homenatge a ca la Ciutat
• Pau Vila : el país en la mirada
• IIcCG : De l’acte inaugural
• La secció de Geografia del CEC fa cent anys
• Centenari Lluís Solé Sabarís : acte de recordança
• La Baixa Segarra també és comarca
• La Cartoteca del CEC agafa embranzida
• Paisatges culturals de Catalunya
• Una evocació de Pau Vila
• De teixidor a Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
• Pau Vila : 125è aniversari del seu naixement
• El canal Segarra-Garrigues i la cultura del l’aigua
• Reeditades les conferències de la Casa del Vallès
• Les altres comarques: de la sortida al Lluçanès
• La Barcino i Josep M. de Casacuberta : exposició
• Recerca i país: l’aportació de la geografia
• De l’acte d’homenatge a Pierre Vilar
• Els geògrafs en la historiografia catalana
• 24è Premi Pau Vila per a excursionistes
• Fa vint-i-cinc anys a la Cerdanya… : identitats
• Fa vint-i-cinc anys a la Cerdanya… : foto i identitats
• Fa vint-i-cinc anys a la Cerdanya… : foto