Joan Nogué; Laura Puigbert; Gemma Bretcha; Àgata Losantos (a cura de): Paisatge, economia i empresa. Olot: Observatori del Paisatge, 2016 (Plecs de Paisatge: reflexions, 5); 193 p. ISBN 978-84-617-6381-8.
El paisatge és cada cop més una peça clau del desenvolupament local i un recurs econòmic de primer ordre, i no tan sols per a sectors que en viuen directament, com el turístic i el vitivinícola. Hi ha un munt d’iniciatives innovadores i emprenedores que són capaces de generar ocupació i que troben en el paisatge la seva font d’inspiració. D’altra banda, moltes empreses decideixen localitzar-se en un territori determinat —i no en un altre— perquè el seu paisatge dota el seu producte amb contingut i significació. Aquestes empreses són les primeres interessades a vetllar pel manteniment i la millora de la qualitat i la singularitat del paisatge en el qual s’insereixen, perquè els atorga un valor afegit molt difícil de reemplaçar. Cada cop és més evident, per tant, el potencial competitiu i d’atracció d’oportunitats de negoci i emprenedoria que té el paisatge, sempre que no s’hagi banalitzat ni hagi perdut la seva identitat. I això val tant pera 1’economia convencional com per als sectors econòmics alternatius.
Ho sabíem. Estàvem convençuts que això era així, però ho volíem constatar i, més encara, compartir. I res millor per fer-ho que organitzar un seminari internacional sobre el tema, Paisatge, economia i empresa, que va tenir lloc a Barcelona els dies 26 i 27 de novembre de 2015. Hi van participar destacats experts en la matèria que debateren sobre el paisatge com a factor competitiu i d’innovació dels territoris, com a actiu per al desenvolupament, com també sobre els instruments de finançament per a la millora i la gestió del paisatge i sobre el paper de les fundacions i, en general, del patrocini i el mecenatge en paisatge. El seminari va esdevenir un fòrum extraordinari per comparar experiències europees en la matèria i acomplir els objectius concrets que perseguíem, això és: valorar el paper del paisatge com a actiu econòmic, ressaltar les oportunitats que ofereix el paisatge per al món empresarial, detectar oportunitats de negoci lligades a la gestió del paisatge, fomentar la sensibilització en paisatge en el sector empresarial, conèixer formes d’inversió i finançament per a la conservació i la millora dels paisatges, aprendre de bones pràctiques i construir un espai d’intercanvi i coneixement entre el sector econòmic i empresarial i les experiències i els projectes sobre paisatge.
El llibre que ara presento, el cinquè volum de la sèrie “Reflexions” de la col·lecció “Plecs de Paisatge”, n’és un tast, un resum molt complet, però no exhaustiu, atès que no hi hem pogut reflectir, per exemple, el contingut dels rics debats posteriors a cada ponència. És, però, suficient per transmetre al lector les enormes possibilitats i potencialitats d’aquesta temàtica. S’estructura en tres blocs, i cada bloc inclou dos capítols principals i els textos de les taules rodones. El primer bloc porta per títol “El paisatge com a factor competitiu i d’innovació dels territoris” i l’encapçala el text “Les marques i el sentit de lloc com a factors de competitivitat territorial. L’aportació del paisatge”, de Jordi de San Eugenio, doctor en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i professor de la Universitat de Vic. Segueix Cristóbal Gracia, membre de OuiShare, amb el capítol ” Economia col·laborativa i paisatge”, on explica com funcionen les plataformes col·laboratives. Per acabar el primer bloc, i amb el títol “El paisatge com a actiu per al desenvolupament”, s’engloben quatre textos que aborden les relacions del paisatge amb diferents sectors econòmics: el geògraf i tècnic de paisatge Òscar Borràs s’endinsa en el sector vitivinícola; la geògrafa i tècnica d’empreses i activitats turístiques Montserrat Barniol se centra en l’economia social des de la Xarxa de Custòdia del Territori; la paisatgista Ludovica Marinaro analitza les relacions entre la ciutat i el port, i Aleksandar Ivancic, doctor en Enginyeria Industrial, penetra en el sector energètic.
El segon bloc, ” Instruments de finançament per la millora i gestió del paisatge”, és iniciat per Geert Gielen, director de Landschapsbeheer Flevoland dels Països Baixos, amb el capítol “Donar diners sense gastar-ne”. El segon exemple exposat porta per títol “Els partenariats pel paisatge al Regne Unit”, i és a cura de Jim Dixon, conseller de la Heritage Lottery Fund del Regne Unit. Finalitzen el bloc els textos de Marco Tamaro, director de la Fondazione Benetton Studi Ricerche, i Ana Vallés, directora de la Fundació Sorigué, tots dos amb el títol “El paper de les fundacions”.
Finalment, el tercer bloc, “La iniciativa empresarial basada en el paisatge”, inclou el capítol de Miquel Vidal, consultor ambiental, amb el títol “La protecció del paisatge a través de l’economia circular”, i el de Jaume Mateu, director general de Mobilitat i Transports del Govern de les Illes Balears, amb el text “El paisatge, element clau per repensar el model turístic”. Els darrers textos del llibre s’engloben sota l’epígraf “Iniciatives, màrqueting i paisatge”, que inclou les aportacions d’Esteve Dot, professor de Geografia econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona; Jordi Romero-Lengua, expert en comunicació i màrqueting transformacional, sostenibilitat i acció social, i Cecilia Tham, assessora estratègica en innovació oberta.
Novament, ni el seminari ni aquesta publicació no haurien estat possibles sense la col·laboració de l’empresa ATLL, Concessionaria de la Generalitat de Catalunya, el director general de la qual, Alfredo Gutiérrez, ha tingut l’amabilitat d’escriure també unes paraules de presentació per a aquesta publicació. Estem profundament agraïts a ATLL per aquest patrocini, que representa una fita més en la col·laboració entre ambdues institucions. [Joan Nogué]