Joan Soler Gironès: Olesa de Montserrat i entorns. Guia excursionista. Olesa de Montserrat: Comunitat Minera Olesana Sccl, 2012; 200 p. Pròlegs de Salvador Prat i Dani Ramírez Cadevall. DL B-4222-2012.
“Vaig començar la tasca de creació de la guia el juny del 2009. Inicialment tenia la idea de fer una recerca geogràfica sobre la vila: buscar informació hidrològica, vegetació, activitat humana, etc. Però unes setmanes més tard, després de rumiar-m’hi molt, em va sorgir la idea de crear una guia excursionista i turística”. Fa bo que en un llibre trobem consignades les motivacions de l’autor per a escriure’l, així com les incidències sofertes al llarg de la recapta de materials i redacció. És el que fa Joan Soler a les “Memòries” que tanquen la guia excursionista [p. 196-198] del rodal d’Olesa de Montserrat, “vila a la vorera esquerra del Llobregat, aigües avall de la muntanya i del seu monestir, quasi a mig camí de Terrassa” ( Coromines, Onomasticon, v. VI, p. 22), de la qual és autor. Són només un parell de planes d’un gran valor testimonial, les quals també haurien fet patxoca com a “Presentació”, rere els pròlegs del Sr. Alcalde i del meteoròleg de TV3 Dani Ramírez, oriünd de Vacarisses. En citaré diversos passatges, com el de l’encapçalament del paràgraf, perquè retraten prou bé el tarannà de l’autor, jove geògraf olesà, i les qualitats de la seva obra primerenca, la qual, n’estic convençut, no serà la darrera.
Joan Soler es va desdir aviat del vessant turístic projectat i es va concentrar en l’excursionista. “El setembre, un cop començat el segon curs de batxillerat, vaig continuar recorrent itineraris del terme —i dels limítrofs, afegeixo—, investigant indrets desconeguts i revisant documents antics i llibres de la vila.” Li calia tenir el treball enllestit el gener de 2010. Déu n’hi do si va treballar durant el semestre! El filtrat de la informació recollida l’hauria d’atabalar durant les vacances de Nadal, ja que “molta informació que he trobat no l’he inclosa, ja que era irrellevant o era de caire massa científic i no s’adequava al caràcter divulgatiu que cal conferir a una guia excursionista general.” Tot amb tot —remarca Soler—, “amb la idea del treball de natura, vaig crear una vintena d’itineraris que passessin pels llocs més emblemàtics i més curiosos del terme, barrejant la dificultat, amb
itineraris curts i llargs.” Són els compendiats a les pàgines de la 78 a la 177 de la publicació final. Cadascun porta el mapa del recorregut, perfil altitudinal, fotografies, remarques i afegits en forma de post-it sobre el text de full de ruta. L’annex de vint-i-quatre panoràmiques, identificades molt acuradament [p. 178-191], ajuden qui-sap-lo a situar-nos en l’entorn de l’àmbit olesà. Un mapa resum de les vint rutes, de la localització general del terme, dels llocs emblemàtics, fonts, creus de terme i altra informació general citada als capítols introductoris [p. 12-77], no hi hauria pas sobrat.
El reconeixement pel propi autor de la maduració d’un objectiu clar, així com de l’aplicació d’un mètode de treball efectiu, són senyals inequívocs de la bona qualitat de l’obra resultant. En efecte, Olesa de Montserrat i entorns. Guia excursionista, és molt més que un treball escolar de circumstàncies. “Sense voler-ho, aquest manual excursionista va crear un gran ressò al voltant de la gent que conec, amics, familiars, companys de l’escola o altres persones que gràcies a la elaboració d’aquesta guia vaig poder conèixer.[…] Tota una sorpresa”. Una vegada avaluada l’obra molt positivament pels seus mestres a l’escola, Joan Soler va gosar “presentar-lo als XV Premis Recerca Vila d’Olesa d’estudiants, en què va quedar guanyador en la categoria corresponent el 9 de juny del 2010. Un any i mig després —quan l’autor ja cursava el grau de Geografia a la UAB—, el setembre de 2011 des de l’Ajuntament, concretament el Bloc Olesà, em comuniquen l’esperada notícia de la publicació d’aquesta guia sobretot per tal de divulgar en el municipi la informació continguda. La publicació es presenta durant la diada de Sant Jordi del 2012”. Una bona feina, de la qual tots ens en beneficiarem. [Pau Alegre]