Nomenclátor que comprende las poblaciones… de España (1860). Edició de la informació referida a les terres de parla catalana. Edició i estudi introductori de Jesús Burgueño. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2014; 189 p. + CD. ISBN 978-84-9965-215-3.
La documentació estadística té una vida activa molt curta. En gairebé totes les temàtiques i situacions, més aviat o més tard, els aplecs sistemàtics d’informació queden superats per nous reculls posats al dia. Els registres antecedents queden relegats a testimonis històrics de major o menor vàlua a efectes comparatius. En bona mesura, la recopilació d’entitats de població publicada en el Nomenclátor… de España, referida a l’estat existent a l’any 1860, també va seguir el camí de l’obsolescència documental. Certament, el grau d’exhaustivitat i detall que va assolir no ha estat superar per cap dels nomenclàtors estatals efectuats amb posterioritat, i fins avui dia. Però l’objectiu que pretenia va ser cobert, a poc a poc, i amb encert discutible, pels mapes d’inventari aixecats i publicats d’aleshores ençà, com, per exemple, el Mapa Topográfico de España 1:50.000. Perquè la finalitat d’aquell nomenclàtor no podia ser altra de servir d’eina de control del territori i de la seva població com a subjectes electorals, fiscals i de conscripció.
Amb el transcurs del temps, i per la lògica evolució de l’ideari humà, les estadístiques adquireixen funcions i significacions que no tenien de primer antuvi. Així, en el cas del nomenclàtor de 1860, la necessitat d’identificar i localitzar una determinada localitat, ni que fos aproximadament, per part de l’administració pública, es va esllanguir per deixar pas a una explotació sistemàtica del document amb finalitats científiques. A Catalunya, ho va empènyer la difusió dels objectius i mètodes de la geografia regional francesa al segon quart del segle vint, enderiada a escatir les causes de la distribució territorial dels humans, tant en àmbits petits com en grans, la Terra sencera si cal. Així, el primer despullament exhaustiu de les dades del Nomenclátor… de España de 1860 referides a les quatre províncies va ser efectuat per Pau Vila als anys trenta del segle passat, per tal de trobar patrons de distribució del poblament. El mapa que acompanyava la publicació en la qual va exposar els resultats [Pau Vila : “El poblament de Catalunya. El problema geogràfic de l’aigua”. Revista de Catalunya, 90 (setembre 1938), p. 47-61.] és demostratiu de la profunditat de la recerca. El desenllaç de la Guerra Civil i l’exili van capolar, com tantes altres coses, un projecte científic que prometia qui-sap-lo.
Amb la represa dels estudis geogràfics a Catalunya durant el tardofranquisme, es va renovar l’interès per la informació sobre el poblament continguda en el nomenclàtor de 1860, no només per la seva significació teòrica, sinó també per a la reconstrucció del paisatge humà en el traspàs de l’Antic Règim a l’Estat liberal, en una època en la qual el camp català va fer el ple demogràfic. En aquest sentit, els especialistes en història rural l’han aprofitat molt sovint. I possiblement, l’aprofitament hauria estat més gran d’haver tingut a mà més exemplars dels document publicat. L’única col•lecció completa dels fascicles provincials del Nomenclátor… de España de 1860 existent a Barcelona fins a finals dels anys setanta era a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). I mal fa de dir-ho, l’adquisició de la fotocòpia del nomenclàtor de la Catalunya esquarterada per la biblioteca de la Facultat de Lletres de la UAB, em va permetre plantejar i dirigir diversos treballs de l’assignatura “Anàlisi Territorial” de la llicenciatura de geografia d’aquella universitat durant els anys vuitanta.
La publicació titulada Nomenclátor que comprende las poblaciones… de España (1860). Edició de la informació referida a les terres de parla catalana omple la mancança en posar-lo a disposició dels estudiosos del poblament i la toponímia de Catalunya, les Illes Balears, País Valencià, la Franja i el Carxe. L’escanejat de l’exemplar conservat a la RACAB es presenta en suport digital, la qual cosa facilita encara més el seu aprofitament i estudi. A tall de complements —molt oportuns, tot sigui dit—, en el mateix DVD hi trobareu la reproducció del mapa de Pau Vila de 1938 i una interpretació cartogràfica actual de la distribució del poblament de 1860, efectuada pel Servei Científicotècnic de Cartografia i SIG de la Universitat de Lleida sota la direcció del professor Jesús Burgueño, qui també ha tingut cura de l’edició de l’obra. En el llibre pròpiament dit, es reprodueixen de les disposicions legals relatives al nomenclàtor publicades entre 1858 i 1865 a la premsa oficial, una selecció de textos i taules generals del nomenclàtor, i el text de l’article esmentat de Pau Vila.
A l’estudi introductori [p. 9-84], el curador presenta detingudament el nomenclàtor de 1860 en la diversitat de perspectives que he procurat introduir en els paràgrafs anteriors. És a dir, dóna resposta, quan n’hi ha, a les preguntes òbvies que planteja el document: ¿per a què servia, i encara serveix, el nomenclàtor? ¿qui el va portar a terme? ¿com es va efectuar la recollida de dades i el seu tractament de gabinet? ¿quins són els buits o falles que presenta per a l’estudi del poblament? etc. No cal que m’allargui detallant les respostes. Són molt ben informades i constitueixen un estat de la qüestió posat al dia i complet, de lectura imprescindible per a qualsevol estudiós que vulgui fer via en geografia històrica dels països de parla catalana. [Pau Alegre]