Manuel Castellet i Rosa Anna Felip: “Mossèn, ens han pres la marededeu!” El segrest de la marededeu de Núria. S.l. : Editorial Alpina, 2017; 166 p. ISBN 978-84-8090-708-8.
La nit del 8 al 9 de juliol de 1967, quatre dies abans de la coronació prevista de la imatge, la marededeu de Núria va desaparèixer del seu santuari. Ara, a cinquanta anys d’aquell fet, s’expliquen per primer cop tots els detalls de l’operació: qui ho va fer, com, per què i on van amagar la imatge durant més de quatre anys.
El grup de joves activistes antifranquistes que van emprendre l’acció, emmarcada dins la campanya “Volem bisbes catalans!”, van formular tres demandes per a retornar la imatge: exigien que es nomenessin, només, bisbes catalans per a totes les diòcesis de Catalunya, demanaven la dimissió de l’arquebisbe de Barcelona Marcelo González Martín, i demanaven també el retorn de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, exiliat des de feia dos anys a França. El règim no es podia permetre cap concessió i va entomar molt malament l’afront del robatori i extorsió. Una rèplica en guix de la marededeu va ser coronada canònicament el 13 de juliol, amb tota pompa i solemnitat, davant d’uns tres-cents assistents i una copiosa esquitxada de verd oliva a les muntanyes circumdants del santuari.
El descabdellament de la contesa havia restat gairebé oblidada, per la prudència i un pacte de silenci que han mantingut les persones que van participar en el segrest. El llibre editat per l’editorial Alpina sota el lema “Mossèn, ens han pres la marededeu”, permet recuperar-ne tots els fils. La recerca, no gens fàcil, ha estat duta a terme per Manuel Castellet, matemàtic i expresident de l’Institut d’Estudis Catalans, i Rosa Anna Felip, geògrafa i documentalista. Tot i que el mutisme sobre la identitat dels autors i el seu pacte de silenci per a no revelar cap detall limitava la recerca, finalment, van poder resoldre la majoria dels interrogants al voltant del famós segrest.
Ara, per primera vegada, el llibre “El segrest de la marededeu de Núria (1967-1972)” dona a conèixer la identitat dels participants en l’operació, dos dels quals hi apareixen com a testimonis explicant-ne tots els detalls. Dos més encara prefereixen mantenir el seu anonimat i la resta han passat ja a millor vida. També s’hi repassen les persones que van estar implicades més directament en aquell fet, com el capellà custodi del Santuari, el qual va ser acusat del robatori, les persones que van tenir amagada la imatge a casa seva i la que la va tornar personalment. En total, 22 testimonis recuperen la història del segrest. A més a més, l’obra aporta altres dades inèdits, com la ruta d’amagatalls on va estar dipositada la imatge durant els quatre anys que va estar il·localitzable i els detalls de l’operació per retornar-la al santuari. Així mateix, reprodueix diversos documents de gran interès no divulgats fins ara. El llibre de Castellet i Felip omple a bastament el buit documental.
Per tant, una peça excel·lent de periodisme d’investigació. Tanmateix, autor i autora no defugen les interpretacions, més enllà del relat imparcial dels fets. Serveixi de mostra el fragment de l’exposició de l’organització de l’actuació: “Les motivacions dels membres de l’escamot a acceptar aquella “feina” i dur-la a terme eficientment foren ben diverses (…) Actuaren, en certa manera, com inspirats en el carbonarisme italià del començament del segle XIX, organitzats en societats secretes, i, com a tals, durant gairebé cinquanta anys han mantingut tossudament l’anonimat. Ara, finalment, sabem amb més precisió qui eren.” [p. 63]
Especialment interessant és saber com van retornar la talla romànica, de forma clandestina, amb la complicitat del bisbat d’Urgell. Després de quatre anys, sis mesos i divuit dies de segrest, la marededeu va ser retornada a Núria. En aquest temps les exigències dels activistes s’havien acomplert totes i el 28 de gener de 1972, just el dia que prenia possessió el nou arquebisbe de Barcelona Narcís Jubany, la imatge fou retornada a un delegat del bisbe d’Urgell. Aquesta va ser una de les primeres grans victòries del catalanisme contra el règim franquista.
El segrest de Núria ha estat, fins avui, una de les accions del catalanisme antifranquista més desconegudes per la prudència dels seus autors, els quals haurien hagut d’assumir responsabilitats, no només per l’acció política sinó també per la desaparició d’una talla romànica de gran valor. A més a més, segons Castellet i Felip, els autors n’haurien d’haver assumit la responsabilitat moral. En carregar els neulers de l’operació a una suposada “Comissió de sacerdots i de militants d’Acció Catòlica”, distreien l’atenció dels policies i els guàrdies civils cap a ells; “és natural que fos així –remarquen els autors del llibre [p. 74] –, però és descoratjador constatar que encara ara reconeguin que no tenien cap sentiment sobre la possibilitat que es culpessin persones que no hi tenien res a veure.” [Pau Alegre]