Miquel Santaló i Parvorell

Mapa encartat (25 x 21 cm.) dins del llibre El Gironés i Banyoles de Miquel Santaló (Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931).

Vilaür, 1888 – Guadalajara (Mèxic), 1962

Soci Fundador

Mestre, geògraf i polític són les tres facetes que resumeixen succintament la personalitat pública de Miquel Santaló. La seva vocació pedagògica, que té un origen familiar –el seu pare era mestre rural-, el portà a cursar estudis de magisteri a Girona i a l’Escola Normal de Barcelona. Féu de mestre a Guadalajara (Castella – la Manxa), on entrà en contacte amb Dantín Cereceda, i amplià estudis a l’Escuela Superior de Magisterio de Madrid, fet que li permeté de relacionar-se amb Beltrán y Rózpide, un dels principals difusors a Espanya dels corrents de la geografia regional francesa.

En completar la seva formació pedagògica, Santaló esdevingué professor de l’Escola Normal de Girona, des d’on exercí una pregona influència en la cultura geogràfica dels futurs mestres, a partir del seu mestratge a les aules i a través de publicacions com ara Geografía general e iniciación a la geografía descriptiva (1923), Una lliçó pràctica de geografia (1925), Geografía de España y sus colonias (1929) i, sobretot, El Gironès (1923), que és la primera monografia d’una comarca catalana feta segons el cànon de l’escola regional francesa.

El seu palès interès per la pedagogia i la geografia el dugué, amb una beca de la Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, a França, Bèlgica i Suïssa, on conegué els nous avenços de la geografia moderna, que compendià en l’informe titulat La enseñanza de la Geografia en el extranjero (1925). Amarat aleshores d’un esperit renovador, Santaló escriví un treball crític amb un títol tan eloqüent com Estado actual de la educación geogràfica y convenientes reformas, que fou premiat i editat (1927) per la Sociedad Geográfica de Madrid. Com escriu Agustín Hernando, els diversos treballs publicats per Santaló estan inspirats en una filosofia educativa moderna, idealista, ansiosa per millorar la cultura de la societat espanyola, i no solament la d’una minoria selecta, com és el cas d’altres institucions creades amb aquest esperit renovador.

Aquesta dedicació acadèmica a la pedagogia i a la geografia portà Miquel Santaló a ser representant de les comarques gironines a la Ponència per a l’Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, director de l’escola de Mestres i Mestresses de Catalunya (1932), on tingué de company Pau Vila, professor a la recentment creada Universitat Autònoma (1933), on compartí claustre amb Marcel Chevalier, i membre fundador de la Societat Catalana de Geografia (1935).

La carrera política de Santaló s’inicià el 1923, en ser elegit diputat de la Mancomunitat. Posteriorment participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya i en fou nomenat delegat per Girona. Amb l’adveniment de la Segona República, fou elegit diputat a les Corts espanyoles en les successives legislatures (1931, 1933 i 1936), fou alcalde de Girona durant el trienni 1931-33, càrrec en què cessà en esdevenir ministre de comunicacions del primer govern d’Alejandro Lerroux. Els anys 1933-34 exercí de primer conseller de la Generalitat, i durant la Guerra Civil ocupà el càrrec de president del Consell de Treball. El seu ferm compromís polític amb les esquerres i Catalunya li comportà l’exili a França el 1939 i pocs anys després a Mèxic, on es guanyà la vida fent tasques editorials i des d’on encara continuà dedicant-se a la política, com a ministre d’instrucció pública del govern republicà a l’exili. [Enric Bertran]

Li hem ressenyat:

• El Gironès (Girona: Talleres Gráficos “El Autonomista”, 1923)
• Geografía General (Girona: Dalmau Carles, Pla, 1922)
• El Gironès i Banyoles. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.