Fragment de la vista de Barcelona gravada per Anton van der Wyngaerde (1563)
centrat en el portal de Sant Antoni i l’església i convent de Sant Antoni Abat.
L’edifici va ser cedit als escolapis el 1806.
Barcelona, 1953 – 2018
Vam saber de la mort del consoci Garcia i Casaponsa arran l’emotiva necrològica que li va dedicar el jesuïta Enric Puig, secretari general d’Escola Cristiana de Catalunya. En vam prendre nota aleshores per a reproduir aquí aquestes paraules sobre el seu natural: “Persona inquieta, amb gran sensibilitat per aprendre i comprendre; interessat per captar les coses en un sentit ampli, universal i alhora sintètic, com a bon geògraf que era, i amb un tarannà fidel i lleial a les persones. La seva sinceritat i honestedat s’han guanyat l’estima i la confiança de les persones i de les institucions en les quals ha tingut oportunitat de mostrar la seva vàlua professional i personal.”
Miquel Garcia i Casaponsa era geògraf. S’havia llicenciat en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona, un cop feta la carrera de magisteri, i aviat va ser captat per Lluís Casassas com a soci de la Societat Catalana de Geografia, qui me’l va presentar, al claustre de la Casa de Convalescència de l’antic Hospital de la Santa Creu, un vespre de conferència de principis dels vuitanta, com a professor de l’Escola Pia. Era un resum sintètic d’aquells que feia Casassas, amb to solemne, i que animava a gratar-hi: Garcia i Casaponsa era llavors el director d’ensenyament primari de l’Escola Pia Sant Antoni, on ja havia estat alumne durant la secundària.
Garcia i Casaponsa era, doncs, un home de confiança dels escolapis, una confiança a la qual ell va correspondre en múltiples comeses al llarg de la seva trajectòria professional: fou director als col·legis de Vilanova i la Geltrú, Sarrià i el Pont de Suert, que nosaltres sapiguem, i com a professor de l’escola de la Ronda de Sant Pau, va ser el màxim responsable, a finals dels vuitanta, del Pla d’Experimentació de la reforma del Cicle Superior d’Educació General Bàsica i del Primer Cicle d’Ensenyament Secundari. En tots els anys que exercí aquestes feines de gestió, Garcia i Casaponsa mirà de continuar sempre impartint les seves classes de Geografia a l’alumnat de batxillerat.
Quan no ho va fer, fou perquè va ser cridat a missions de més volada: esdevingut expert en l’àmbit de la política educativa, fou professor a la Fundació Blanquerna i a la Universitat Oberta de Catalunya. Com a resultat d’una dilatada trajectòria dedicada a la geografia i la pedagogia, li coneixem un parell d’obres: Geografia 2. Batxillerat (1999), escrita amb Antonio Gómez Ortiz i Jaume Mateu i Giral, i La Tutoría: de la reflexión a la pràctica (1999). En el camp de la participació ciutadana i la política, Garcia i Casaponsa fou membre del Consell Escolar Municipal i del districte de Ciutat Vella, i director general de Centres Concertats i Privats del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb les conselleres Rigau i Ruiz, companyes de partit a Convergència Democràtica de Catalunya. [Enric Bertran]