Muntanyam. El Montserrat emmarcat entre el cogulló nord del Pedraforca i el massís de l’Encija. Fotografia de P. Alegre (05.09.2010) presa des del pas dels Gosolans, camí de la Cerdanya.
Ja de ben petita mostra molt interès per la geografia, la qual cosa la porta a estudiar aquesta carrera a la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona. Dins d’aquesta disciplina, s’especialitza en Geografia Física, la qual cosa la porta a cursar les assignatures de meteorologia i climatologia amb Javier Martín Vide i Josep Miquel Raso Nadal, en les qual descobreix la seva vocació per la meteorologia. A la facultat, es mostra com una alumna molt activa i implicada, la qual cosa la porta a formar part del Grup de Climatologia de la Universitat de Barcelona.
Quan acaba la carrera, comença a treballar com a meteoròloga en diferents mitjans de comunicació, entre els quals destaquem Ràdio Barcelona (cadena SER) i Televisió de Catalunya. Posteriorment, el juny del 1999, és seleccionada per formar part de l’equip de pronòstic del temps del recentment creat Servei Meteorològic de Catalunya. Com a tècnica del Servei Meteorològic de Catalunya s’especialitza en meteorologia de muntanya, que era la seva gran passió, ja que combinava molt bé el coneixement geogràfic amb el meteorològic.
Després d’assistir a diferents cursos sobre meteorologia de muntanya, accedeix a una plaça dins l’àrea de recerca aplicada del Servei Meteorològic de Catalunya l’any 2007, amb la qual podrà dedicar-se a estudiar fenòmens meteorològics relacionats amb la muntanya i l’orografia complexa. Dins d’aquesta àrea realitza diverses publicacions científiques sobre el comportament de la temperatura en zones d’orografia complexa i dóna conferències en diferents congressos, entre les quals destaca la que va fer el 2010, a la Conferència de Meteorologia de Muntanya de l’American Meteorological Society (AMS).
Un dels projectes més importants que va engegar, és la campanya de mesures de temperatura i humitat a la zona de la Cerdanya, que des del 2012 al 2016 monitoritzarà el comportament de les inversions tèrmiques en aquesta extensa vall pirinenca, fruit d’una col·laboració entre el Servei Meteorològic de Catalunya i la Universitat de Portsmouth. A banda dels treballs científics, també dedicava part del seu temps lliure a la confecció de la biografia d’un dels pioners de la meteorologia catalana, Dionís Puig, sobre qui va publicar un article a la revista Ausa.
D’altra banda, també era membre de diferents associacions: de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM), de l’Associación Española de Climatología (AEC), del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Cal destacar que dins de l’Institut d’Estudis Catalans fou una de les impulsores de la proposta de creació d’una Societat Catalana de Meteorologia, una societat filial que aglutinés tota la meteorologia del nostre país. Tota aquesta activitat es va truncar de manera inesperada per raó d’una cruel malaltia que s’ha emportat la Meritxell en un dels moments més productius de la seva vida. [Josep Ramon Miró Cubells]
Triada i garbellada a les planes:
La Geografia de Catalunya AEDOS fa cinquanta anys