A l’esquerra: l’illa Menorca en un mapa atribuït a l’almirall Piri Reis inclòs al Kitab-i Bahriye (1526), el llibre del navegant. Reproduït de Piri Reis and his Charts, Istanbul: Nesteren Refioglu, 2006, 2a ed., p. 53.
Va iniciar els estudis universitaris quan ja vorejava la trentena, compaginant-los amb l’activitat laboral i les tasques de la llar. Una vegada aconseguides les titulacions de Traducció i Interpretació, per la Universitat Autònoma de Barcelona, i de Filologia Semítica, per la Universitat de Barcelona (UB), els va prosseguir fins assolir el doctorat en aquesta darrera especialitat i universitat. El reconeixement de la vàlua docent i investigadora de Mercè Comes li van permetre accedir al professorat titular d’estudis àrabs i islàmics de la UB, universitat en la qual ha deixat un planter esponerós de deixebles i estudiants.
La seva dedicació a l’arabisme es va concentrar en la història de la ciència en l’estela i guia dels professors Vernet i Samsó, els quals inspiraven o dirigien el que vindria a dir-se el “Grup Millàs Vallicrosa d’Història de la Ciència Àrab”,
A l’esquerra: l’illa Menorca en un mapa atribuït a l’almirall Piri Reis inclòs al Kitab-i Bahriye (1526), el llibre del navegant. Reproduït de Piri Reis and his Charts, Istanbul: Nesteren Refioglu, 2006, 2a ed., p. 53. del qual Comes va ser membre molt destacada. En aquest àmbit de treball també va obtenir un decidit reconeixement a nivell internacional i va ocupar la presidència de la Commission of History in Islamic Civilisation de la International Union of the History and Philosophy of Science, càrrec que ostentava en el moment del seu decés.
La geografia astronòmica i la cartografia nàutica van absorbir l’interès investigador de Mercè Comes durant els darrers anys. Bé hi devia pesar la seva gran afició marinera. En aquest domini, ens ha deixat una bona colla de textos decisius. Un dels seus darrers treballs publicats és bona mostra de tot això, “La cartografia nàutica àrab en el context mediterrani (c. 1300-1600). Un projecte en marxa” [Drassana: Revista del Museu Marítim de Barcelona, 17 (2009), p. 82-93], un text anunciador d’una recerca prou ambiciosa que la mort, inesperada i injusta, va dallar gairebé de soca-rel. [Nota redactada a partir de l’article necrològic publicat a Anaquel de Estudios Árabes, 21 (2010) p. 301-302, signat pel professor Miquel Forcada de la UB]