Esquema de la repartició dels diversos tipus de paisatges catalans. Els espais puntejats corresponen a les grans planes; els de ratlla contínua a les muntanyes hercinianes; els de ratlla interrompuda als deltes. Recollit de El paisatge de Catalunya (1928; reed. 2004), p. 16.

Nantes 1876 – Concremiers, Indre 1945

Va estudiar a la Facultat de Ciències de la Sorbona de París i professà la geografia física en aquell mateix centre entre 1901 i l’inici de la Primera Guerra Mundial, quan investigava la geologia d’Andorra. En negar-se a prendre les armes contra els alemanys, no pogué retornar al seu país i és aquest el motiu pel qual romangué a Catalunya des de 1914 fins a l’inici de la Guerra Civil d’Espanya.

Durant els 23 anys a Catalunya, Marcel Chevalier va publicar articles i llibres sobre geologia i geografia física de Catalunya i Andorra, profusament il·lustrats amb mapes i gràfics de la seva mà i es relacionà amb els geòlegs més importants del període, com Norbert Font i Sagué, Jaume Marcet o Josep Ramon Bataller. Entre d’altres projectes professionals, cal destacar la seva col·laboració amb els treballs del Mapa Geogràfic de Catalunya 1:100 000 amb l’aportació d’aixecaments topogràfics de diverses zones pirinenques. Arribà a ocupar una plaça de professor a la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1933 fins al curs 1936-37. Corol·lari de la seva participació continuada en la vida cultural barcelonina, el 1936 s’adherí a la Societat Catalana de Geografia tot just fundada.

Segons paraules de Lluís Solé i Sabarís, Chevalier és el final d’una època de fer geologia —la “morfotectònica estructural”— que es reflecteix en un dels seus llibres més coneguts, Geografia física de Catalunya (1934). El fet que també es relacionés amb els geògrafs catalans, com ara Pau Vila, va fer que publiqués una sèrie de textos importants per a la història de la geografia catalana. D’això és un exemple El paisatge de Catalunya (1928), una visió molt interessant del paisatge natural de Catalunya del primer terç del segle XX. Chevalier és, doncs, una figura peculiar dins de la geografia catalana, ja que en una època en que tothom feia geografia regional, ell es va dedicar a un camp temàtic molt específic: la geografia física. [Enric Mendizàbal]

Aportacions

2004 La Societat li va reeditar el treball: El Paisatge de Catalunya (Barcelona: Barcino, 1928) [ressenya]


Citat a les semblances de: Miquel Santaló · Víctor Bouvier · Jaume Marcet


Li hem ressenyat:
El paisatge de Catalunya (Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2004).


Citat a les ressenyes de:

  • Solé (1958): Geografia de Catalunya I
  • Atles cartogràfic de les Valls d’Andorra: 1692-1976 (1999)
  • Vila (1926): La Cerdanya
  • Gómez Ortiz et al. (1998): Las huellas glaciares de las montañas españolas

Triat i garbellat a les planes:

  • XIII Reunió Nacional de Quaternari a Andorra
  • La secció de Geografia del CEC fa cent anys
  • La Cartoteca del CEC agafa embranzida
  • Paisatges culturals de Catalunya
  • Reeditat el Paisatge de Catalunya de Chevalier